Societat

DAVID VÀZQUEZ LOSADA

PRES. DEL GREMI D’HOSTALERIA DEL VALLÈS ORIENTAL

“El producte de km 0 és fabulós i especial”

El nombre d’agremiats a l’hostaleria al Vallès Oriental s’ha reduït més d’un 60% per la crisi i la falta de relleu

El gremi veu positiu fer trobades sectorials per establir contactes entre els productors i els restauradors

És president del Gremi d’Hostaleria i també vicepresident de la PIMEC al Vallès Oriental des de fa nou anys. Té 50 anys i és xef i propietari del DO Granollers. Aviat farà vint anys que tenen l’establiment obert: primer cinc anys a la Garriga i els darrers catorze a Granollers. Tenen escola de cuina des de fa vuit anys.

La xifra d’agremiats, quina tendència ha tingut?
Ara som entre 280 i 300 agremiats. Fa uns anys es tenia un sentiment de pertinença al gremi molt fort. Era una forma de retrobament amb el teu sector i hi gaudies d’una sèrie de serveis. Amb la crisi molts van tancar i d’altres es van jubilar, i no hi ha hagut canvi generacional. Tenim molta restauració de gent de fora que no coneix el gremi, i es van agremiant a mesura que tenen problemes. En l’època bona del gremi havíem sigut devers 800, i la xifra s’ha anat reduint.
Com valora el nivell dels restaurants de Granollers i del Vallès Oriental?
És bo, en general. El problema de la restauració aquí, com a d’altres comarques, és la dificultat de dur a terme un projecte. Molts restaurants obren portes però els costa molt mantenir l’estructura en el temps. Patim sobretot pel tema laboral. La societat ha canviat, i trobar personal per treballar costa més. Deixant de banda si els negocis fan bé o malament la seva feina, mantenir estructures, i amb les taxes i els impostos desproporcionats, es fa difícil, i desapareixen.
Quines altres amenaces teniu?
Als centres urbans de les ciutats i pobles obren negocis de grans cadenes i es perd la identitat del restaurador local. Són cadenes de restauració que es queden locals al centre i es perd l’ànima i les particularitats de cada lloc; ho fan tot ultraprocessat. Estem clonant coses que es fan a Barcelona, i nosaltres tenim identitat pròpia com a Vallès Oriental. Repiquem un tipus de restauració com es fa a Barcelona.
Com valoreu el ‘networking’ Enxarxa’t?
És molt interessant i necessari per crear programes amb el petit productor i perquè es posi en contacte amb el distribuïdor o restaurador. Nosaltres treballem molt amb producte local. No és qualsevol producte del súper, sense desmerèixer; el de proximitat té allò especial. Ho és el formatge de corró, per exemple. Tenim productes extraordinaris i no els coneixem, i amb les trobades fem les aliances necessàries per tenir un producte i créixer com a territori. Fa molt de temps que teixim lligams, hem fet trobades a Canovelles, Granollers... S’hauria de trobar una forma de poder-hi arrossegar els restaurants, perquè hi trobo a faltar més gent.
Es valora el producte de proximitat?
La gent en el dia a dia anem una mica esbojarrats: la canalla, la feina, les obligacions... i el temps que et queda és molt poc. Quan s’ha de dinar a fora, valoren tenir un producte de proximitat i fresc. Perquè a casa només es pot fer gairebé el cap de setmana. I respectar les temporalitats dels productes és fonamental.
Què és el més complicat de treballar amb productors locals?
No ho és les produccions petites, sinó la distribució i la forma de contactar amb ells. Els xarcuters són en una botiga física, però amb la fruita i la verdura hi ha més problemes: són al camp.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Urbanisme

L’Ajuntament de Badalona ja ha gastat 300.000 euros en els blocs desallotjats

Badalona

Lluís Mateu i Riera rep el premi ‘Tres de Març’

salt
SOCIETAT

Concentració per reclamar la igualtat entre homes i dones en l’Església

BARCELONA

El temporal obliga a traslladar la fira d’editorials

l’escala
SALUT

Un recull d’eines permetrà avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals

BARCELONA

2.000 manaies col·lapsen el centre de la ciutat

banyoles
urbanisme

Invertiran 1,4 milions en l’entorn de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella

BARCELONA

Denuncien “tales abusives” a Rodors durant els treballs de prevenció de focs

pals
SALUT

4.500 trasplantaments de ronyó en 50 anys a Bellvitge

BARCELONA