Fent lligams pel territori
Al Vallès Oriental hi ha 175 empreses agroalimentàries incloses en el cens de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona
El projecte ‘Enxarxa’t’, que promou el Consell Comarcal del Vallès Oriental, posa en relació productors, elaboradors, botigues i agrobotigues amb els restauradors per fomentar els productes de proximitat
-
A dalt, els responsables de la xarcuteria Cal Cabré de Vilanova del Vallès amb restauradors interessats en el seu producte; a baix, el propietari de Comic Beer de Cardedeu CONSELL COMARCAL VALLÈS ORIENTAL. -
A dalt, els responsables de la xarcuteria Cal Cabré de Vilanova del Vallès amb restauradors interessats en el seu producte; a baix, el propietari de Comic Beer de Cardedeu CONSELL COMARCAL VALLÈS ORIENTAL.
Al petit productor li costa poder arribar als restauradors i als cuiners per oferir el seu producte
El principal problema dels petits productors i elaboradors de proximitat o de quilòmetre zero és disposar de lloc i temps, fora de les tasques pròpies, per explicar què fan i donar a conèixer uns productes que són cada cop més demanats pels clients a les botigues artesanes, les agrobotigues o establiments de restauració. El Consell Comarcal del Vallès Oriental acaba de dur a terme la sessió de networking Enxarxa’t, per posar en relació els productors i elaboradors de proximitat amb els restauradors de la comarca. Carme Garrido López, tècnica de dinamització del sector agroalimentari del Consell Comarcal del Vallès Oriental, detalla que formen part de la Xarxa de Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona. “A cada comarca hi ha una persona encarregada de dinamitzar el sector agroalimentari i rebem una subvenció i ens demanen de fer propostes d’actuacions”, explica. Al Vallès Oriental van començar a treballar el 2010, i ara ja tenen un cens de 175 empreses agroalimentàries artesanes, i a tota la xarxa de les comarques de Barcelona són més de 1.500. Garrido explica que fa 13 anys, quan es va començar a fer el cens, eren sobretot petites empreses artesanes, d’horta o cereals, i que la xifra ha anat augmentant. “Ara es mira que tinguin ganes de consolidar-se i créixer, que els calgui un ajut per tirar endavant. Perquè saben fer molt bé la seva feina –cultius, cura de la granja, xarcuteria, melmelades...–, però en ser petita empresa els cal saber gestionar-la.” Els ajuden en temes de gestió empresarial, la formació tècnica, la comercialització i el màrqueting dels productes i l’associacionisme entre els productors. Enxarxa’t es du a terme cada dos anys. La darrera edició es va fer de forma virtual per la pandèmia, i en aquesta hi han participat una vintena d’empreses, entre productors agroalimentaris, restaurants, botigues i el Gremi d’Hostaleria, per augmentar la presència dels productes de proximitat als restaurants. Carme Garrido afirma que als restauradors sovint els és més còmode trucar a un distribuïdor i que els ho portin tot. “Però està vist que un cop parlen amb el productor el xip canvia i que és un esforç però val la pena”, assenyala. I explica que d’aquí a sis mesos passarà un qüestionari als participants per veure si ha fructificat algun acord.
Alguns exponents
En la sessió hi han participat vuit restaurants, entre altres la Masia de Palou de Granollers, Can Parera de Parets o El Bellver de Tagamanent. El restaurant Can Candelich de Samalús, que regenta Cristina Candelich, fa sis anys que participa a Enxarxa’t. És un restaurant de cuina tradicional catalana amb capacitat per a 32 persones i amb una llarga trajectòria en la incorporació de productes de proximitat en el menú. Cristina Candelich fa les primeres elaboracions dins la cuina, i després surt a la sala per atendre els clients. Candelich afirma: “És important tenir una relació estreta amb els proveïdors, i Enxarxa’t ens permet parlar de tu a tu. El que sí que trobo és que cinc minuts per parlar sobre el producte se’ns fan curts. El que valoro en les sessions és que hi hagi molts productors i elaboradors, més que venedors de productes acabats. Com menys intermediaris hi hagi pel mig, millor. Et dona més oportunitat de valorar el que fan, i a ells de guanyar-se la vida.”
Com a productors hi han participat Pollastres Can Pep Julià de Granollers, Llet de Debò de les Franqueses o Bolet Ben Fet de Sant Antoni de Vilamajor i sis empreses més. Fernando Gallardo Sanz és l’ànima de Comic Beer, i es dedica a elaborar cervesa de forma artesana a Cardedeu des de fa set anys. La situació econòmica el frena a l’hora de tenir un obrador propi per poder-hi elaborar els gairebé 12.000 litres de cervesa que fa a l’any, i ha de llogar una fàbrica. Té quatre varietats de cervesa, de les quals una és ecològica i dues són sense gluten, i té cura de les receptes i del disseny de les etiquetes de les ampolles. A banda de participar en la sessió Enxarxa’t des de fa un any du a terme tastos sensorials a bars i restaurants, sessions de maridatge, i és present en altres fires de la comarca. Gallardo valora el networking fet amb els productors i restauradors: “És útil que coneguin el teu producte i conèixer els restauradors. Hi ha hagut algú interessat en el producte, però cal materialitzar-ho. En pandèmia també ho vam fer via telemàtica i va resultar força positiu, vaig fer tres clients.”
A la xarcuteria Cal Cabré de Vilanova del Vallès fan embotits artesans. Els germans Mariona i Jaume Viñallonga són la cinquena generació d’una empresa centenària del 1880 però amb documentació des del 1910. El rebesavi era tractant de cabres, d’aquí el nom de l’empresa, però en devaluar-se el preu del cabrit van canviar l’orientació cap al porc. Treballen el porc Duroc 85% de Riudellots de la Selva però també la vedella, el pollastre i el conill. Tenen dos espais: al més antic hi ha l’obrador de xarcuteria i a davant l’antiga botiga, que ara és museu, i en un altre lloc hi ha la botiga, amb l’obrador de fleca, pastisseria i menjar preparat. Jaume Viñallonga explica que és el primer cop que participen en el networking, però ha estat positiu. “Hem fet contactes amb clients que hem de tancar”, assenyala.
