Societat

Cultura popular

Pessebres que donen vida

Les comarques gironines s’omplen de representacions de pessebres vivents, molts dels quals amb la implicació de tots els veïns, i atrauen més de 30.000 visitants en conjunt

N’hi ha d’històrics com els de Castell d’Aro, Peralada i Maçanet i, com a novetat, destaquen les dues mares de Déu que tindrà el de Vilavenut

Només cal donar un ràpid cop d’ull al nombre de persones que participen en les representacions i en l’organització dels disset pessebres vivents de les comarques gironines per certificar que es tracta d’una de les manifestacions de cultura popular nadalenca més implantades al territori. En la majoria dels casos, es pot afirmar que, d’una manera o altra, hi participen tots els veïns dels pobles on es duen a terme i familiars i amics forans. De fet, els pessebres gironins reben més de 30.000 visitants, segons es desprèn de les dades que recull la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya –més de 100.000 al conjunt del país–. Són unes xifres que cal remarcar aquest Nadal, quan fa justament 800 anys que Francesc d’Assís va fer el primer pessebre en una cova de Greccio (Itàlia) –una representació vivent a la missa del gall.

De l’edició d’aquest any, cal destacar que els pessebres vivents de Peralada i Maçanet de la Selva celebren la 40a edició i que el de Vilavenut, en la 35a edició, tindrà dues mares de Déu. I és que aquest poble té la tradició que l’últim nadó que hi ha nascut fa de nen Jesús i els pares, de mare de Déu i Josep. En aquesta ocasió, però, han estat dues mares.

Vilavenut encapçala el rànquing de curiositats, ja que el caganer és un veí del poble que fa aquest paper des de la primera edició. En aquest mateix rànquing, destaquen els dos àngels de l’Anunciació voladors de Brunyola i Breda, els elements escènics i els productes naturals que cedeixen les masies de Vila-sacra per a l’atrezzo del pessebre i la recomanació d’anar ben calçat per caminar pel bosc de Can Garriga del de Maçanet de la Selva.

I, finalment, una pinzellada pels pessebres més tradicionals, com el de Castell d’Aro, que celebra la 64a edició i que està declarat bé cultural d’interès nacional, el de Sant Martí de Llémena, que du a terme la 59a, i la 48a del de Fontcoberta i el de Bàscara, iniciat fa 50 anys.

17
pessebres vivents
es representen a les comarques gironines. Quatre, però, ja s’han dut a terme. Es tracta dels de Sant Martí Vell, Navata, Breda i Vilavenut, més el de Santa Pau, que no se celebra aquest any.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tribunals

La noia que va perdre un ull per un projectil de foam recorre l’arxiu

barcelona

L’hospital implementa la micropigmentació de l’arèola i del mugró

palamós
societat

Mollet incorpora nova senyalització als passos de vianants per a infants amb TEA

Mollet del Vallès
societat

Nova aturada no programada de la central nuclear d’Ascó I

Ascó

Pepita Perich tanca una etapa liderant la Fundació Ramon Noguera

girona
Societat

L’aparició de restes romanes obliga a replantejar la construcció de 300 habitatges a Tarragona

Tarragona

El Banc dels Aliments atén un 3,3% menys de persones vulnerables

GIRONA

Beques a la Garrotxa per impulsar la formació dels joves

olot

El Clínic presenta un dispositiu sense fils per prevenir la mort sobtada

Barcelona