Recreen una casa del poblat ibèric del Turó Rodó
El Turó Rodó és un poblat iber que es va fundar a Lloret de Mar el segle III aC. Es troba al costat de Sa Caleta, al final del passeig marítim i el 2004 el consistori va decidir excavar tot el jaciment per investigar què hi havia al lloc i conèixer la història del poblat. En aquell moment, segueix informant un reportatge de l’ACN, es van trobar vuit cases al poblat i el 2016 l’ajuntament va decidir reconstruir una de les cases trobades per tal que el visitant pugui fer-se una idea de com era la vida dels avantpassats ibèrics en aquesta petita població costanera.
Ara, s’ha recreat una segona casa i s’ha millorat l’accés al jaciment. La idea és que el visitant pugui veure de forma lliure, amb una visita guiada o amb una de teatralitzada com era la vida dels ibers que habitaven en aquest poblat. L’arqueòleg, Jordi Morer, ha explicat que el 2017 es va apostar per recrear la primera casa i a dins posar-hi elements d’atrezzo que contribuïssin a mostrar com era la vida domèstica.
Per això els visitants podien veure quins aliments tenien en aquella època, com funcionava el forn de pa i també com es distribuïa una casa. Morer ha detallat que l’edificació els permet fer “molta pedagogia” tan en petits com en grans. Per això ara s’ha optat per reconstruir una altra casa i en aquest cas, a l’interior hi han posat tot d’objectes bèl·lics, com ara espases o escuts que els ibers feien servir.
A més, Morer detalla que intenten mostrar l’evolució de les armes que tenien en aquell poblat, ja que si bé al principi eren més rudimentàries, el fet de convertir-se en “mercenaris” de romans i grecs els va ajudar a professionalitzar les armes. A més, també hi ha exposades diverses àmfores que permeten entendre que en aquest poblat s’hi van trobar restes d’àmfores amb cervesa o vi de diferents procedències.
A partir d’ara, Morer considera que hi ha molts altres aspectes del poblat que es podrien explicar en un futur, com ara la funció monetària que hi havia. La regidora de Patrimoni de Lloret de Mar, Marina Nicolàs, detalla que els elements d’atrezzo que hi ha penjats es poden posar i treure “en funció del discurs que es vulgui explicar” i per això planteja que aquestes dues edificacions recreades poden anar canviant els usos en funció del discurs de museïtzació que vulguin donar-hi.
Reconstrucció experimental
L’arqueòleg Jordi Morer ha explicat aquest dimecres que la reconstrucció de les dues cases del poblat iber s’ha fet a partir de tècniques manuals, imitant el sistema que feien servir els habitants del jaciment. Per això han agafat la base de pedra que tenien les dues edificacions i han posat “una malla blava” que marca la diferència de les restes trobades amb altres pedres que han afegit en la reconstrucció.
Malgrat que la base sigui de pedra, Morer ha detallat que les parets es feien amb toves, un tipus de maó que es feia barrejant fang amb palla. Quan tenien la barreja feta, la pressionaven i la deixaven assecar al sol fins que quedava dura. I a partir d’aquí anaven aixecant les edificacions. Una vegada al sostre, unes bigues de fusta marcaven el límit i s’anaven fent capes amb canyes i fang.
Les reconstruccions de Lloret de Mar s’han fet amb aquesta tècnica i ha portat uns dos mesos recrear la casa que s’obre al públic des d’aquest dilluns.
Un nou actiu turístic
L’alcalde de Lloret de Mar, Adrià Lamelas, ha detallat que aquesta reconstrucció s’ha fet per tres motius: el primer d’ells és posar en valor el patrimoni històric i cultural que hi ha al municipi i obrir-lo als lloretencs per tal que aquests coneguin els orígens del municipi. En segon lloc, també aposten per fer-ho amb elements tan pedagògics com la reconstrucció per facilitar a les escoles la comprensió del funcionament del poblat iber.
Per últim, el govern local també veu aquesta inversió com un nou actiu turístic que complementi l’oferta cultural que ja hi ha actualment. La idea és “aportar qualitat” a les estades dels turistes i aportar un valor afegit a la destinació costanera. El poblat iber se suma a altres equipaments culturals com ara el cementiri modernista, el castell de Lloret de Mar o els jardins de Santa Clotilde.
