Societat

DELTEBRE

Amb fang fins als genolls

Els participants en la Festa de la Plantada de Deltebre van poder plantar arròs com es feia tradicionalment

2.000 persones van passar per les Barraques de Salvador

La que va començar com una festa entre amics i companys, amb poca gent i sense massa ambicions, en la seva desena edició va ser rebuda amb entusiasme i ganes de continuar-la per part dels assistents. Més de 2.000 persones van passar ahir per les Barraques de Salvador de Deltebre, on es va celebrar la festa de la plantada, i els organitzadors van assegurar que ha estat l'edició en la qual més visitants, procedents de dins i fora de les Terres de l'Ebre, van entrar a l'arrossar. Durant la plantada es va explicar de manera amena i divertida com es realitzaven tradicionalment les tasques de l'arrosar i es van lluir tradicions com ara el ball de la jota i la indumentària típica. La jornada va tenir l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, com ja és habitual, i també la de la recent creada Rondalla de Deltebre.

“S'han venut uns 500 tiquets per al dinar popular. La demanda és molt gran i la gent que es queda fora també té la possibilitat de menjar en els restaurants que fan menús especials per a la festa”, assegurava una de les organitzadores. Al costat de les veles on tenia lloc l'àpat multitudinari, hi havia una fira amb productes tradicionals. I al fons, una petita mostra de fotografies relacionada amb les diverses edicions de les Festes de l'Arròs de Deltebre. “Vam fer una crida, i diferents veïns del poble ens van fer arribar les fotografies a l'Ajuntament, a través de les xarxes socials. No només mostren diversos aspectes de la festa, i de la seva evolució, sinó també els canvis produïts en el paisatge durant els últims deu anys”, hi afegia la tècnica de Turisme.

Entre el centenar de col·laboradors del municipi, hi havia Polet, un veí de Deltebre que s'autodefineix com un “pagès frustrat”: “Amb 50 anys s'ha perdut la manera de treballar de segles. Ara la maquinària ha substituït tot el que vaig aprendre: es treballava amb les mans i la tecnologia era autòctona, la feia el fuster, el ferrer o el mateix pagès”. Polet, com molts altres participants, entén que és molt bo que es mantingui la tradició de la plantada amb les mans: “Pensem que això serà un atractiu turístic sostenible i és una manera de treballar que convé que se sàpiga per si les coses es compliquen, per si de cas”. Polet, que també ajuda a dinamitzar la festa, explica que tot i que la plantada era “una de les faenes més dures, aquest dia la gent la gaudeix molt”. Alguns entenen la festa de la plantada com un dia “diferent”, com una tradició “exòtica”, però queda la marca de la nostàlgia i les ganes de rememoració d'una època.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.