Societat

Ramon Arnabat

Historiador

“La societat ha passat molts anys en silenci”

L'historiador i president de l'IEP, Ramon Arnabat (Santa Margarida i els Monjos, 1957) coordina una investigació sobre la repressió franquista al Penedès al costat dels historiadors Josep Solé Armajach, Pere Ros i Arnau López

Per què s'ha tardat tant a investigar la repressió franquista?

Ha estat un episodi que s'ha volgut oblidar no només pels mateixos repressors, sinó també per una part d'aquells que la van patir. No ha estat fins a la tercera generació que s'ha preguntat als represaliats i s'ha tornat a investigar. La societat ha passat molts anys en silenci.

No serà fàcil documentar represàlies.

Les fonts documentals dels judicis, de les presons, de responsabilitats polítiques hi són i sabem on trobar-les. El que potser serà més difícil serà documentar la repressió de la vida quotidiana, que no deixa papers: la marginació de les famílies als pobles, negar-los la feina o el racionament, fer-los la vida impossible, rapar-los el cabells... són represàlies que acaben fent tant de mal com les altres. Per això demanem que la gent del Penedès que va patir aquest tipus de repressions ens ajudi i ens en doni el testimoni.

Li he sentit a dir que al Penedès la repressió està molt lligada al conflicte agrari.

Sí, vinculada a la revolta rabassaire en pobles petits i, en ciutats més grans, relacionada amb temes obrers i de caràcter polític. Hi va haver condemnes de mort al Camp de la Bota o la muntanya de l'Oliva a Tarragona, penes de presó de 6 a 30 anys, camps de treball de personers, camps de concentració, sancions econòmiques, confiscacions, depuracions de mestres i de gent que treballava a l'administració i van ser arraconats perquè no eren afectes al règim... Tot això és el que ens disposem ara a investigar.

Llegeixo que aquest treball ha estat el més ben valorat de tot l'Estat.

Ens vam presentar a una subvenció del Ministeri de la Presidència i, de 400 projectes presentats, som els primers en valoració de tot l'Estat espanyol. És un reconeixement pel projecte Tots els Noms, en què treballem des de fa anys.

Per què ha de servir un treball com aquest?

Perquè siguem conscients del que va significar el franquisme. Quan algú diu que el franquisme va tenir una etapa plàcida de 36 anys no explica que el règim es va aguantar tant de temps perquè al darrere hi va haver un gran nombre d'exiliats i represaliats. La gent que va quedar va viure amb molta por. El que també volem és fer un reconeixement a aquelles famílies que van patir la repressió i la por de forma privada.

Es posaran noms i cognoms als repressors?

L'objectiu no és burxar sinó rehabilitar els represaliats. El que volem, més que posar noms, és veure com s'exercia i les formes d'aquesta repressió, que no va ser executada només per militars sinó també per la gent dels mateixos pobles, gent amb responsabilitats, però també gent anònima que s'hi va sentir obligada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Núria Escarpanter
Alcaldessa de Llançà (Junts)

“El pacte de govern és sòlid i es basa en la confiança”

Llançà

El Clúster de la Bioenergia de Catalunya celebra la II Nit de la Bioenergia: l’energia més circular i social

Bategen amb Maria Antònia Canals la plaça de davant l’institut Vicens Vives

girona

Tomben la moció per regular el lloguer estacional

BLANES

Camí de Mar, un projecte que enllaça Argeles amb Malgrat, per la costa

girona

La Fira d’Abril de Catalunya amplia l’aforament un 24%

Barcelona

El Mercat del Lleó tindrà més bona climatització abans de l’estiu

girona

El festival Tech&Play obre portes i espera 4.000 visitants

Barcelona
EDUCACIÓ

Mobilització de l’AFA de l’escola Camins a Banyoles

BANYOLES