Societat

Lluïsa Sallent

Pintora

“Jo no volia res més que l'amor de Samaranch”

Nascuda a Ripollet fa 77 anys, aquesta pintora va ser model de grans artistes, com ara Asunción Bastida. Ha tingut una vida rica i complexa (incloent-hi una llarga relació amb Juan Antonio Samaranch) que detalla a ‘Vidas y apariencias'

S'espe­rava l'èxit del lli­bre?

No, en abso­lut. Tam­poc que la gent em parés pel car­rer per dir-me que els havia agra­dat molt. Al prin­cipi em feia molta ver­go­nya, però ara ja estic més tran­quil·la. No volia que la meva vida sortís als pro­gra­mes de xafar­de­ries i, per sort, no ha estat així. La premsa m'ha trac­tat amb molt de res­pecte, han entès que vaig escriure el lli­bre perquè sen­tia la neces­si­tat interna de fer-ho.

Aquesta neces­si­tat va sor­gir després de la mort de Juan Anto­nio?

El deto­nant va ser que el seu fill em digués que havia impe­dit que el seu pare es casés amb mi, que era la seva volun­tat. I no va ser l'única cosa que va fer. Em va dol­dre molt. No em vaig sen­tir res­pec­tada tal com jo espe­rava i, com que tot estava pas­sant en ple dol, em vaig des­cen­trar. Em sen­tia mala­ment i escriure la meva vida m'ha aju­dat a recu­pe­rar la for­ta­lesa. En cap moment ho he fet per ven­jança.

El fill pen­sava que tin­drien pro­ble­mes d'herència?

Els ho havia donat tot en vida, ja n'eren els hereus uni­ver­sals!

Va ser una relació d'amor?

I tant! Ens coneixíem de joves, perquè Juan Anto­nio era amic del meu marit però va ser molts anys després, el 1991, quan ens vam retro­bar per casu­a­li­tat i va començar una relació dife­rent. Era un amor sin­cer i des­in­te­res­sat. Vam estar junts més de 18 anys.

Però, fins als últims anys, vostè era a l'ombra. Va fer gai­rebé 400 viat­ges secrets a Lau­sana!

Ens trobàvem al seu hotel i allà cons­truíem el nos­tre món i érem feliços. La nos­tra vida trans­cor­ria entre qua­tre parets, però jo no neces­si­tava res més que el seu amor. Ell m'aga­fava la mà i em volia sem­pre al seu cos­tat.

Vostè era lliure, però ell duia una vida paral·lela.

Tenia els seus pac­tes amb Bibis de mutu acord i, per tant, no hi havia cap engany. Jo ente­nia que era així, i ho res­pec­tava. De fet, quan ens vam retro­bar feia anys que estava sol i s'hi havia resig­nat. Amb mi va des­co­brir una altra forma de pare­lla, i vam tenir una inti­mi­tat molt rica: hi trobàvem calma i feli­ci­tat. Tenia fama de per­sona freda però amb mi no ho era. M'esti­mava a la seva manera.

No li pro­vo­cava gelo­sia que a la seva dona li comprés joies i a vostè no?

No, perquè ente­nia que la seva dona exer­cia fun­ci­ons de repre­sen­tació. Era una altra forma de vida, dife­rent de la meva.

Ima­gino que els últims anys van ser difícils, amb la malal­tia.

Vaig ser al seu cos­tat a l'hos­pi­tal en tot moment, el vaig cui­dar fins al final. Fins i tot cui­nava per a ell en un for­net el que li agra­dava. Ell no volia que marxés. Estic con­vençuda que em neces­si­tava, que vivia xuclant la meva ener­gia.

S'ente­nien política­ment?

De política no en parlàvem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.