Viacrucis de l'esquí
El sector prepara la campanya mirant amb preocupació els mapes del temps i la sequera financera. Boí Taüll obrirà «in extremis» gràcies a un crèdit pont, mentre el govern surt al rescat d'altres estacions
800.000 euros salven per ara Boí Taüll, en situació concursal
Vaquèira és l'única privada que aguanta amb força
El govern diu que garantirà que obri però la prefereix en mans privades
Sis de les deu estacions d'esquí són en mans públiques
La Generalitat també surt al rescat de Vallter 2000
A principis d'aquesta setmana, en el moment de tancar l'edició de Presència, el jutge del jutjat mercantil número 5 de Barcelona que administra el concurs de creditors Boí Taüll Resort tenia sobre la taula la proposta financera per evitar el tancament de l'estació d'esquí ribagorçana durant aquest hivern. La proposta tenia tots els números a favor per prosperar, ja que els principals creditors, entre ells la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances, hi estan d'acord. L'operació consisteix en la injecció de 800.000 euros a través d'un crèdit pont que ha aconseguit negociar la principal accionista de l'estació, la constructora madrilenya Nozar, per tal de donar liquiditat a l'estació per a la temporada 2012-2013, aixecar l'ERO temporal que afecta des de la primavera passada el centenar de treballadors del complex d'esquí i residencial, i obrir al públic tan bon punt arribi el mes de desembre i comenci una temporada més de neu al Pirineu català.
Tot i això, els dubtes no s'han resolt sobre el futur de l'estació per a les temporades següents, fins que no es resolgui de forma definitiva el concurs de creditors de l'estació, sol·licitada a l'abril d'aquest any 2012 per un passiu de 48 milions, producte de les inversions realitzades fa vuit anys, enfront d'uns actius de 60 milions. Els responsables de l'estació han insistit des del primer moment que l'explotació de l'estació té cada any un resultat positiu, però la càrrega dels deutes financers s'ha anat fent cada cop més feixuga a partir del 2008, quan la constructora Nozar va entrar en concurs de creditors en ple esclat de la bombolla immobiliària a l'Estat espanyol. Nozar s'hi va veure abocada a partir d'una fallida operació de construcció de pisos i oficines a Madrid de la mà de la immobiliària Colonial. Durant els primers moments es va valorar la possibilitat que Boí Taüll i altres complexos d'oci i serveis de la constructora (disposa dels cellers de vi Enate, i de complexos d'oci al nord d'Estat) passessin a formar part de Colonial per fer front al deute, en mans llavors de diverses caixes i bancs de l'Estat espanyol.
Boí Taüll, però, es va desvincular del procés concursal de Nozar el 2009, amb la intenció de renegociar el deute financer amb els bancs i obrir les perspectives per a la incorporació de nous accionistes amb l'esquer d'una futura ampliació de la zona esquiable amb unes 500 hectàrees més. Aquesta puntada endavant no s'ha pogut realitzar, ja que no hi ha hagut possibilitat d'alleugerir la càrrega de deute per culpa de la crisi del sector financer, més tancat que anys enrere a noves operacions, ni tampoc ha aparegut un nou accionista, i el projecte d'ampliació ha quedat políticament aparcat mentre es resol una possible ampliació del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que podria afectar la zona d'ampliació.
Així, l'abril del 2012 i després d'una mala temporada d'esquí per culpa de la meteorologia, van esclatar els senyals d'alarma a l'Alta Ribagorça amb l'entrada de l'estació en situació concursal i l'aprovació d'un expedient de regulació d'ocupació temporal (ERO) que ha afectat els 90 treballadors del complex d'esquí i dels hotels, que no han obert durant els mesos d'estiu.
Ara, la injecció de 800.000 euros per part del seu accionista majoritari permetria tirar endavant la temporada sense problemes i complint amb les obligacions financeres. Un cop resoltes les partides del deute financer, en total l'estació necessita uns 2,3 milions d'euros per al seu funcionament ordinari i les inversions, uns diners que si la meteorologia no és adversa sortiran sense problema de les butxaques dels esquiadors i dels clients dels hotels del complex. La notícia del crèdit pont aconseguit per Nozar ha alleugerit el territori. «Això permetrà que l'estació pugui obrir, que és el més important, i atreure turistes i activitat a la vall», ha dit l'alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada. Tot i això, la injecció d'aquest any no soluciona de forma definitiva els problemes financers de l'estació. Però les institucions de la comarca i les empreses i negocis que de forma indirecta viuen de l'estació (Boí Taüll registra uns 150.000 esquiadors durant cada temporada) han guanyat temps mentre, al jutjat, empresa, administradors concursals i creditors busquen una sortida definitiva.
La Generalitat vigila
Observant de prop la situació de Boí Taüll s'hi troba la Generalitat. El govern català ja ha hagut de sortir al rescat d'altres estacions d'esquí durant la dècada dels noranta i dels dos mil. En un primer moment el govern va reaccionar amb distància, afirmant el 2008 que la situació de Boí Taüll no era comparable a les altres i que el seu compte de resultats no feia necessària una intervenció i que el capital privat podria resoldre la situació sense necessitat d'intervenció pública. Però a mesura que la incertesa sobre la situació accionarial i financera de l'estació s'ha anat allargant, i sobretot a partir de l'entrada en situació concursal la primavera del 2012, els missatges del govern són més compromesos a l'hora de tranquil·litzar el territori, espantat davant el panorama de perdre la principal activitat econòmica de l'Alta Ribagorça. «El govern farà tot el possible per garantir la viabilitat de l'estació», ha explicat a Presència el delegat de la Generalitat al Pirineu, Albert Alins. «Per a la comarca és el ser o no ser, durant sis mesos l'Alta Ribagorça depèn pràcticament en exclusiva de l'estació d'esquí», subratlla Alins. Sap de què parla: a més de delegat del govern, és alcalde del Pont de Suert, capital de l'Alta Ribagorça, on es troben botigues, restaurants i treballadors que durant tot l'hivern viuen al voltant de l'activitat de l'estació.
La Generalitat participa del concurs de creditors de l'estació a través de l'Institut Català de Finances, amb qui l'estació té un deute d'uns sis milions d'euros. El paper del govern, explica Alins, no serà només garantir el cobrament del que s'hi deu, sinó sobretot arribar a una solució entre Boí i Taüll i la resta d'creditors (sobretot bancs espanyols i catalans) que garanteixi la continuïtat de l'estació amb els comptes sanejats i, si és possible, en mans del sector privat. Però Alins no descarta una implicació major de la Generalitat, que participa directament en la gestió d'altres estacions del Pirineu que van fer fallida, tot i que subratlla que «són situacions diferents i cada cas necessita solucions pròpies».
Sis estacions rescatades
A més de Boí Taüll, al Pirineu català hi ha altres nou estacions d'esquí alpí. La Generalitat ha hagut de sortir al rescat de més de la meitat d'elles. El govern és a hores d'ara el propietari de quatre estacions: Espot i Portainé al Pallars Sobirà, la Molina a la Cerdanya i l'estació de la Vall de Núria al Ripollès. I des d'aquest estiu és també l'accionista majoritari d'una cinquena estació: Vallter 2000, al Ripollès.
A més, una sisena en mans públiques és la petita estació Tavascan, al Pallars Sobirà, tot i que de titularitat municipal.
La Vall de Núria és l'única estació pública de la Generalitat que no ha acabat en mans governamentals per problemes econòmics. L'estació la gestionaven els Ferrocarrils de la Generalitat com a part del complex lúdic del cremallera i la resta d'instal·lacions del centre d'oci. La resta, estaven en origen en mans privades però amb els problemes financers d'uns complexos que necessiten grans inversions en tecnologia de producció de neu, telecadires i instal·lacions, però que van néixer en molts casos amb petits capitals locals i de gestió familiar i desvinculats de l'activitat hotelera, autèntica font d'ingressos per al sosteniment de les estacions.
La dècada dels noranta i sobretot la dels dos mil han estat un autèntic viacrucis per al negoci de l'esquí, que tot i la creixent atracció de visitants al llarg de les dues dècades, no ha pogut fer front pel seu compte a les fortes inversions necessàries per mantenir-les operatives tots els dies de cada temporada.
En mans privades continua l'aranesa Vaquèira-Beret, la gran estació del Pirineu català, que amb uns 800.000 forfets venuts per temporada és l'única que planta cara en termes d'usuaris a les grans estacions andorranes, així com Boí Taüll a l'Alta Ribagorça, el Port del Comte al Solsonès i la Masella a la Cerdanya.
A més, a Catalunya, existeixen sis estacions d'esquí nòrdic, amb un volum de negoci i de visitants molt menor que les d'esquí alpí, de gestió molt més familiar i molt més dependents de les condicions meteorològiques que les d'esquí alpí: Aransa, Bosc de Virós, Lles, Sant Joan de l'Erm, Guils i Tavascan, que a més de pista alpina també té espai per a l'esquí nòrdic.
Vallter i SkyPallars
Mentre la Generalitat observa de prop el desenllaç de la situació de Boí Taüll, aquesta temporada ha pres la determinació de sortir en suport de Vallter 2000 i posarà ja en marxa el pla de viabilitat per a les estacions d'Espot i Portainé, adquirides per la Generalitat la temporada passada sota la marca conjunta de SkyPallars.
En el cas de Vallter 2000, la Generalitat ha acordat adquirir el 60% de les accions per sortir al rescat de l'estació gironina, la qual arrossega deutes per valor de 4,2 milions d'euros. Un 1,8 milions d'euros són deutes a llarg termini assumits amb l'Institut Català de Finances. A més, el govern farà ja una primera injecció de xoc en l'estació per valor de mig milió d'euros.
Aquesta temporada, a més, serà la primera en què el govern català aplicarà el pla de viabilitat elaborat per a les estacions d'Espot i Portainé, totes dues al Pallars Sobirà. La Generalitat va assumir el juliol del 2011 la gestió directa de totes dues estacions i les va traspassar a Ferrocarrils de la Generalitat. L'operació suposava el fracàs de la fórmula mixta de capital privat i públic que s'havia buscat fins llavors per gestionar les estacions pallareses, en mans de l'Institut Català de Finances per la fallida dels propietaris anteriors. La Generalitat havia adjudicat la seva gestió conjunta a una societat formada per administracions i empreses del territori a les quals s'hi va afegir a finals del 2009 com a soci majoritari la família andorrana Viladomat, propietària de Grandvalira. La irrupció del capital andorrà no va ser suficient per fer front a les despeses financeres i al pla d'inversions que la Generalitat exigia al gestors, i l'any passat va decidir fer un cop sobre la taula i gestionar-les directament. L'objectiu declarat és aconseguir reduir durant els pròxims quatre anys les pèrdues de l'estació, d'un milió d'euros durant els darrers anys. Per aconseguir-ho, el govern s'ha imposat un pla de sanejament que comporta racionalitzar la despesa energètica i obrir parcialment pistes i instal·lacions segons la quantitat d'usuaris que hi hagi, aprofitar millor les instal·lacions hoteleres pròpies i millorar la gestió comercial i el posicionament de les estacions pallareses al conjunt del mercat català. Entre les mesures a desenvolupar hi figuren acords comercials amb Vaquèira-Beret i amb Tavascan per tal de comercialitzar conjuntament els forfets i compartir clients dels hotels d'unes i altres estacions.
La Tuca canvia neu per estiu
També existeix la reconversió en el cas de les estacions d'esquí. La Tuca és una emblemàtica estació d'esquí aranesa que va tancar el 1989 i que ha estat objecte de diversos intents de reobertura, el darrer el 2007 lligat a una operació immobiliària que no va reeixir. Ara, el govern aranès i l'Ajuntament de Vielha promouen la reconversió de les instal·lacions de la Tuca, fins ara en desús, en un parc d'oci amb activitats de natura per als mesos d'estiu. El projecte, en mans de l'empresa Tucaran, suposarà una inversió de 300.000 euros i té com a objectiu trencar l'excessiva dependència del turisme d'hivern a la vall.
La Vall Fosca, amb el complex a mig fer
La crisi del totxo, que ha afectat de manera indirecte Boí Taüll pels problemes del seu accionista majoritari, també ha deixat petjada al Pallars Jussà, on Martinsa-Fadesa havia començat a construir un gran complex residencial i d'esquí a la Vall Fosca. S'hi havia de construir una pista d'esquí alpí, però la promotora va fer fallida i les pilones dels primers remuntadors han quedat a mig fer, així com els habitatges al nucli d'Espui, els hotels i el camp de golf.
Mirant el cel i la butxaca
d.mEl negoci de la neu està sotmès a una gran incertesa que impedeix fer prediccions exactes sobre els seus resultats. Aquesta gran incertesa és el temps meteorològic. Com més dies de neu hi hagi, més facturació. I quan la neu no hi és, l'any es tanca amb pèrdues. Només grans inversions en canons de producció de neu artificial pot reduir la incertesa, però mai de forma definitiva. La tecnologia avança i les estacions cada cop són més capaces de produir neu amb temperatures menys baixes. Però, tot i això, la diferència entre una gran temporada i una de pobra només se sap mirant el cel.
Les estacions d'esquí catalanes viuen aquestes setmanes molt pendents de les prediccions de llarg termini. Encara és aviat, diuen, per saber què pot passar. Però totes confien que no es repeteixi el que va passar la temporada passada.
Va ser la pitjor en deu anys: la falta de dies de neu va provocar que hi hagués 180.000 esquiadors menys que la temporada anterior. En conjunt les estacions van registrar un 13,3% menys d'esquiadors. Només Vaquèira va aguantar el tipus. Per allà van passar el 65% dels 1.175.000 esquiadors del Pirineu català. Gràcies a la seva situació en la vessant nord del Pirineu, l'estació aranesa va gaudir d'un clima més benigne i es va salvar de la sequera i les temperatures altes de la resta d'estacions, i només va reduir d'un 1,43% el nombre de visitants respecte de la temporada anterior. Tot i així, les alarmes també van sonar ben fortes a Vaquèira en l'inici de temporada, que no es va poder fer pel pont de la Puríssima per falta de neu i una setmana abans de Nadal encara no havia caigut ni una volva de neu. Les autoritats araneses es van arribar a plantejar sol·licitar la declaració de zona catastròfica davant la perspectiva d'una temporada en blanc.
Aquest any, la neu ja ha fet una tímida aparició a finals de novembre. La setmana passada es van registrar les primeres precipitacions en forma de neu a les cotes altes i fins als 2.000 metres, en comarques com el Pallars Jussà o l'Alta Ribagorça, la neu també ha fet acte de presència.
L'enfarinament ha coincidit amb la fi de les campanyes d'estiu, a les quals es dediquen pràcticament totes les estacions com a complement de temporada al negoci fort de l'esquí. Les estacions faran balanç d'aquesta campanya durant els pròxims dies i anunciaran les inversions i novetats que es trobaran els esquiadors aquest hivern. Modalitats d'estalvi en els forfets de temporada i la comercialització conjunta d'algunes estacions seran algunes de les novetats.
