La Flama del Canigó arriba al Parlament amb crides a la llibertat i a la unitat

La Flama del Canigó ha arribat aquest diumenge al Parlament de Catalunya per encendre les fogueres de Sant Joan. Tant la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, com la d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, han aprofitat per fer referència al moment polític que viu Catalunya i han fet una crida a la llibertat i a la unitat. De Gispert ha estat explícita: “Des del Parlament demanem unitat, que tots els partits pensem que per Catalunya ens hem de posar d'acord. Malgrat totes les crisis, no podran amb nosaltres i guanyarem”, ha assegurat. Casals, per la seva part, ha demanat treballar perquè la flama sigui cada cop més intensa i així construir un país “amb la màxima llibertat i sobirania”.

La Flama ha arribat al Parlament cap a les 12.30 hores del migdia, portada per nens de Corbera del Llobregat, una tradició que dura des del 1980. Després de l'acte institucional, on hi ha hagut discursos de Muriel Casals i de Núria de Gispert, grans i petits s'han traslladat a la porta principal del Palau del Parlament per fer la tradicional encesa de fanals. De Gispert ha estat l'encarregada d'estendre la Flama del Canigó encenent diversos fanals que serviran per fer les fogueres de Sant Joan aquesta nit de revetlla. Han amenitzat la festa tres gegants, un amb l'estelada, que han ballat al so de les gralles.

En el seus discursos previs, tant Casals com De Gispert han fet crides a la unitat i a la llibertat de Catalunya. La presidenta del Parlament ha definit Catalunya com el “millor país del món”, i ha apostat per fer-lo “més gran, més bonic i més lliure”. Les persones que des de sempre han portat la Flama del Canigó, ha afegit, “volen la unitat, la llibertat, i totes volen decidir el seu futur”.

“Això és l'esperit de la Flama, tornar a estar junts, units, fer que no ens ataquin més, ser allò que volem ser”, ha conclòs. Per la seva part, Casals ha indicat que la Flama uneix i representa la llengua catalana, que és parlada en molts trossos de la pàtria. “Però aquest any, la Flama ens recorda que hi ha un trosset de la nostra pàtria que té una flama molt encesa i que la volem tenir cada vegada més grossa, més brillant, més capaç d'escalfar la il·lusió que tenim de construir el nostre país, amb la màxima llibertat i amb la màxima sobirania”, ha indicat la presidenta d'Òmnium, que ha afegit que per fer tot aquest procés cal que participin tothom.

Guillem Carol, membre de la junta directiva d'Òmnium, ha llegit el missatge de la Flama d'enguany, escrit per Antoni Pladevall, capellà i historiador i membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Pladevall remarca en el seu text que la Flama ha esdevingut un “poderós agent de catalanitat i de denúncia contra tants botiflers que, més o menys camuflats, ens volen dividir per fer-nos perdre l'esperit i els sentiments que ens mantenen encara com un gran poble”.

La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema Canigó de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La Flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.

Després d'arribar al Parlament, la Flama recorrerà els carrers de la ciutat a partir de les 18 hores, des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sant Jaume. Allà la rebran els Gegants de la ciutat i s'interpretarà Muntanyes del Canigó i Els Segadors. Serà llavors quan es reparteixi el foc entre les diferents entitats de la ciutat, que el recolliran per encendre les fogueres dels seus barris. Al vespre hi haurà un castell de focs des del terrat de l'Ajuntament.