Clàssics entre pedres i pètals

Girona sempre ofereix sorpreses als visitants més sagaços. L'obertura de patis, monuments i casals senyorials és una bona època per descobrir petits secrets d'aquests espais. Això passa a la Casa Burgués, al carrer de la Força, número 13, on, a banda de gaudir d'una arquitectura típica del segle XVI i contemplar la proposta de paret vegetal a un costat i de joc de miralls a l'altre, es poden veure inscripcions gravades a sobre de les portes i finestres. Es tracta d'inscripcions que daten d'entre el 1551 i el 1585, moment en què aquest casal va passar a mans de la família Bret, canonge de la catedral i membre d'una família de bona posició. La reformulació de les antigues cases jueves en casals senyorials va permetre configurar el disseny actual, amb una escala de pedra picada amb dos trams i una volta a l'entrada que li confereixen un gran atractiu visual. Només d'entrar, a l'esquerra i sobre la porta,s'hi pot llegir la sentència en llatí “Omne solum forti patria est”, feta per Ovidi, que vol dir: “Tota terra és pàtria per a l'home de tremp”, i que expressa el seu enyor del seu exili de Roma. A dalt de la finestra, un altre gravat, en aquest cas del poeta Claudius, hi recorda en una cita en llatí: “Cal basar-se en la virtut, no pas en el llinatge.” En una altra finestra, al sentit contrari, s'hi llegeix: “El malfactor tem la llei com l'honrat la sort.”

Les frases originals i les seves traduccions, fetes per Jaume Pinyol, pengen a l'entrada del casal. L'arquitecte Josep Maria Birulés, del despatx BCR Arquitectes, que ocupa una part de l'edifici, detalla que les frases gravades “mostren la voluntat del propietari de mostrar que, a més de ser ric, era culte i llegit”. En una altra sentència, aquesta oculta en una porta interior, s'hi pot llegir una frase d'Erasme de Rotterdam que, traduïda, vol dir: “El millor bàlsam per a la vellesa, la feina.” Birulés destaca el fet que s'inscrivís aquesta sentència feta per un contemporani a l'època i defuig els clàssics anteriors.

El casal va pertànyer al segle XVII a la família Burgués i a principi del segle XX a Joaquim Pla i Cargol. Durant un temps va funcionar com a caixa de reclutes, un fet que va fer que molts gironins hi passessin, per aquest edifici. Fins al 1985 va ser el Museu d'Història de la Ciutat, fins quan es va repensar el model museístic.