Vallès Oriental

Sant Pere restaurarà la Torre Roja per convertir-la en mirador

La Diputació ha fet un estudi que preveu les actuacions que s’han de fer

La Diputació de Barcelona ha elaborat el pla director de la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor amb l’objectiu de restaurar-la i poder-la convertir en un mirador.

Així ho ha explicat Higini Herrero, coordinador del Centre d’Estudis Municipal. L’Ajuntament del municipi ja han rebut l’estudi, que preveu de manera conjunta totes les actuacions necessàries per restaurar-la i facilitar-hi les visites guiades.

De moment, però, segons Herrero, encara no se sap quan es podrà tirar endavant aquesta reforma. “És qüestió de demanar subvencions a la Diputació. Després s’hauran de fer les obres per fases. A la primera s’haurien de reparar les esquerdes de la coberta, treure la vegetació i consolidar els elements de seguretat”. El pressupost de totes les actuacions previstes s’aproxima als 320.000 euros. Herrero recorda que fa poc ja van eliminar una figuera que havia crescut al terrat.

El campanar de l’església de Sant Pere de Vilamajor és una estructura exempta de planta quadrada de 6x6 metres i 25 metres d’alçada. Era la torre d’homenatge de l’antic palau comtal de Vilamajor. Està construït amb carreus de pedra sorrenca de color rogenc, ben treballats i disposats per filades, característica per la qual se li ha donat el sobrenom de Torre Roja. Els dos últims pisos del campanar tenen finestres. “Al de dalt de tot hi ha les campanes i no s’hi pot arribar, però al de sota sí, és el que es vol adequar i convertir-lo com a torre de guaita, que és l’ús que havia tingut quan formava part del castell”, explica Herrero.

Les finestres d’aquests dos nivells superiors són geminades d’estil llombard. Al llarg del temps han sofert algunes modificacions per encabir-hi campanes més grans. La Torre Roja, associada al nucli originari de població conegut com La Força està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional i data del tercer quart del segle XI, conjuntament amb la desapareguda església preromànica.

FER UNA NOVA ESCALA DE CARGOL

El Pla Director que ha elaborat la Diputació inclou tant l’anàlisi com la valoració del seu estat actual, així com també la proposta de les actuacions necessàries per restaurar-les i facilitar les visites guiades al monument.

Per aquest motiu, es preveu substituir l’actual escala d’obra situada entre les plantes primera i segona per una nova de cargol que recuperi el traçat de la desapareguda escala original –de la qual encara resten alguns graons–, i que millori l’accés fins el nivell situat sota el cos de les campanes. El projecte, que ha tingut un cost de 9.196 euros i que ha estat finançat per la Diputació de Barcelona, s’emmarca en la col·laboració amb els municipis de la demarcació.

La notícia completa a El 9 Nou


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Sanció de 900.000 euros a Renfe per l’avaria de Gavà de fa un any que Adif va atribuir a un llamp

barcelona

Fan una estada al Trueta per identificar necessitats clíniques

girona
Infraestructures i serveis

Les obres d’adaptació a l’intercanviador de Verdaguer començaran a la tardor

Barcelona

El paper dels mercats per anar cap a un sistema alimentari sostenible

GIRONA
Medi ambient

Fomenta el reciclatge de l’oli domèstic amb una campanya als centres cívics

Lleida

Enderroquen l’edifici de l’Escola de Vela de Platja d’Aro

PLATJA D’ARO

Campclar i Sant Salvador, els barris més preocupants per a la Guàrdia Urbana de Tarragona

Tarragona

Descobreixen les restes d’un poblat visigot al jaciment dels Sants Metges

SANT JULIÀ DE RAMIS
ADMINISTRACIONS

L’Estat bloqueja el conveni i no ha transferit els diners per a la mobilitat del Maresme, segons Territori

EL MASNOU