Societat

“A poc a poc i amb treball volem tornar a l'elit”

Els Nens del Vendrell celebren noranta anys de la seva creació

Un canvi de filosofia en l'assaig ajuda a superar els antics registres

Els Nens del Vendrell fan noranta anys. El seu naixement, el 1926, està considerat l'inici de la renaixença després d'anys de decadència. La seva trajectòria ha tingut alts i baixos. Durant els seixanta i setanta van liderar el món dels castells fins a caure en una llarga crisi. Un cop superada, tornen a estar en un gran nivell i el 2015 van fer la millor temporada de la història, superant els registres dels antics Nens amb el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el 4 de 8 amb el pilar.

El naixement dels Nens va ser cabdal en la història dels castells.
Va ser un punt d'inflexió. La rivalitat que va sorgir entre els Nens i les colles vallenques va fer que
tant elles com nosaltres creixéssim. I el fet casteller va deixar enrere anys de decadència.
A final dels seixanta revolucioneu el món casteller fent el pilar de 7 amb folre i el 2 de 8 amb folre per primer cop al segle XX.
Sí, però sobretot destacaria la importància que van tenir els Nens en la recuperació dels folres per aixecar un pis més. No teníem cap informació de com es feien al segle XIX i crear-los va ser una obra pràcticament d'enginyeria.
I vau passar de guanyar el concurs del 70 a una crisi important...
La mort el 1972 del cap de colla Jan Julivert va afectar moltíssim.
Va estar gairebé trenta anys al capdavant dels Nens. Va començar una lluita interna per veure qui era el successor. I això va fer que la colla se'n ressentís bastant.
Quin va ser el punt més crític?
El concurs del 1992. Vam fer zero punts. No vam poder ni fer el pilar de 5 de comiat! En aquella època encara estàvem dividits. Vam anar al concurs però una part dels Nens va decidir el dia abans no participar-hi. Eren els futurs integrants de la Nova del Vendrell.
Com vau superar l'escissió?
Va sortir una junta gestora per intentar que la colla no desaparegués. Vam tirar endavant amb gent de Llorenç del Penedès que en aquells moments feia falcons.
I vam superar la situació fent construccions petites.
El Vendrell no creia en la colla?
Durant molt temps, no s'identificava amb els Nens. Els veia tancats, molt sectaris. Però des del 2010 s'ha treballat per revertir-ho i augmentar la massa social.
El passat era un handicap?
Sí i no. Ens ha perjudicat perquè es pressuposava una sèrie de coses que en aquells moments no teníem. Però també ens ha beneficiat: lluitar contra la pròpia història és una motivació per afrontar nous reptes.
Quin és el secret del vostre èxit?
El 2012 comencen a treballar amb una filosofia cent per cent diferent. Es trasllada la responsabilitat als castellers i anteposem l'assaig als objectius perquè si es treballa bé, s'assoleixen.
Va ser traumàtic el canvi?
Vam haver de lluitar molt i vam perdre uns quants membres pel camí. Però tenim un lema: tothom és important, però ningú és imprescindible. I això en el món dels castells no és gaire habitual.
Quins són els propers objectius?
Consolidar el 3 de 9 amb folre i obrir-nos encara més a la comarca per augmentar la massa social.
Això comportaria poder treballar construccions més grans com podria ser el 4 de 9 amb folre.
A poc a poc i amb treball volem tornar a l'elit. Hem superat els registres dels antics Nens, però encara no estem al capdamunt com van aconseguir ells.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

la crònica
La crònica

Jugar no és només cosa de nens

OLOT

Simulacre d’emergències al Recinte Firal d’Olot

OLOT
equipaments

Solsona inaugura una nova pista poliesportiva

SOLSONA
patrimoni cultural

Homenatgen una trentena de ‘casillers’ del canal d’Urgell i les seves famílies

El Palau d’Anglesola
tradicions

La samarreta de la Patum llueix a la plaça Sant Pere de Berga

BERGA
societat

Fundesplai engega la campanya de casals i colònies d’estiu amb 90.000 places

prat del llobregat
SOCIETAT

La falta de pluja canvia la maceració de la ratafia

SANTA COLOMA DE FARNERS
societat

Alella fa una crida a participar del consell agrari municipal

alella
LLENGUA

Els drets lingüístics centren la Jornada Lluís M. de Puig

GIRONA