Societat

Impulsa recepta imaginació i passió als emprenedors

Es va instar els joves a lluitar per allò que desitgen i creuen

Es van fer servir molts verbs durant les conclusions per definir tot el que s'havia dit al llarg del dia: ‘conviure', ‘compartir', ‘cooperar', ‘transformar'...

Les setze ponències del Fòrum Impulsa, celebrat al llarg de tot el dia d'ahir a l'Auditori de Girona, van recomanar als emprenedors, joves i sèniors, imaginació, passió i també lluita per tirar endavant els seus somnis. Aquestes són algunes de les conclusions a què van arribar tres estudiants catalans (Cosmos Fowler, de l'institut de Torroella de Montgrí; Sílvia Camacho, de l'institut de Montilivi de Girona, i Eduard Machado, de la Fundació Eduard Soler de Ripoll), gairebé al final de la jornada.

Els estudiants van fer un repàs de totes les ponències i van destacar els trets més importants de cadascuna de les conferències. Van acabar la seva intervenció animant empreses i professionals a buscar i empentar el talent, “que és a tot arreu”. Van demanar també el compromís “de la gent gran” amb la joventut, a implicar-se en els seus somnis i ajudar a fer-los realitat, i van destacar que tots els ponents són “persones normals que amb esforç, compromís i col·laboració” han fet coses “extraordinàries”.

Un dels joves va posar d'exemple els Marrecs de Salt, la imatge dels quals, pujant les escales de la catedral, caient, i tornant-se a aixecar per arribar fins al capdamunt, va servir de “metàfora de l'actitud” que cal als emprenedors: “Caure per tornar-se a aixecar.” I va concloure amb un “no hi ha res impossible”.

També es van preguntar per a què servirà aquest fòrum Impulsa. Van concloure que ha de ser un “catalitzador i aglutinador” d'esperits emprenedors i lluitadors, però van recordar que “amb els propòsits no n'hi ha prou”, sinó que cal “implicació”. Van acabar amb un missatge molt concret: el fòrum Impulsa va ser ahir, però “Impulsa continua els 365 dies de l'any”.

Presentador català de variant valenciana

El presentador català de l'acte parlava en la variant dialectal valenciana, fet que molts presents van entendre com un posicionament dels organitzadors a favor de la unitat de la llengua. Es diu Pau Ferrer i és estudiant de periodisme de la universitat Pompeu Fabra.

Una quarantena de patrons a l'Auditori

Després que el Patronat de la Fundació Príncep de Girona es reunís dijous al Parc de la UdG, una quarantena dels seus membres (de seixanta) va ser ahir al fòrum. “Això dóna més força a la iniciativa que està creixent. És l'edició en què n'hi ha més”, va dir Josep Lagares, organitzador.

Un dibuixant escolta i dibuixa sobre la jornada

Un dibuixant no es va perdre detall de les ponències del Fòrum Impulsa. El barceloní Mario Pereda, assegut en un tamboret, va reflectir en un gran full de paper el que li suscitaven els emprenedors. “Quan escolto, dibuixo”, ha dit el ninotaire barceloní en alguna ocasió.

López-Alegría s'interessa per la ciutat de Girona

L'alcalde Carles Puigdemont i l'astronauta López-Alegría van sopar junts, dijous. L'astronauta va preguntar diverses coses sobre la ciutat a l'alcalde, com ara per què en diem Girona i no Gerona. López-Alegría, a la seva ponència, va dir el nom de la ciutat en català, no com altres.

Espai per a les arts escèniques i la música

Entre ponència i ponència del fòrum, hi va haver temps per al descans, les trobades per endegar idees, les arts escèniques i la música. Les actuacions de la violinista madrilenya Leticia Moreno, que va tocar amb un instrument Nicola Gagliano del 1762, va suscitar admiració.

Michael López-Alegría Astronauta nord-americà

“L'estació espacial és el més gran exemple de col·laboració”

L'astronauta nord-americà va basar la seva conferència a valorar la importància del treball en equip per assolir objectius. López-Alegría va explicar tot el procés que segueixen els futurs astronautes, des de l'entrada a l'acadèmia militar fins a les activitats que duen a terme un cop ja són a l'espai. Va qualificar l'estació espacial internacional, compartida per quinze països i quinze agències espacials, com el més gran exemple de col·laboració internacional i, per tant, de la manera com es poden aconseguir els reptes, per complicats que semblin.

David Rosendo Professor de secundària

“S'ha de promoure la cultura emprenedora a les escoles”

El professor de secundària Rosendo, responsable també del Departament d'Iniciatives Emprenedores de la Junta d'Andalusia, va fer molt èmfasi en la seva conferència en la necessitat de desenvolupar la cultura emprenedora als centres escolars. Rosendo va afegir que els centres “han de deixar de ser centres acadèmics per ser centres de transformació cultural”. Per aconseguir-ho, proposa “obrir els centres” i incentivar l'intercanvi amb entitats i institucions. Planteja que es creïn centres educatius emprenedors per transformar les aules.

David Risher Fundador de Worldreader

“Llibres per millorar la vida dels nens d'arreu del món”

“Sóc un somiador que toca de peus a terra.” Així és com van presentar David Risher (EUA, 1965), que va explicar el projecte en què treballa per difondre la lectura entre els nens de països empobrits aprofitant les noves tecnologies, concretament els llibres electrònics. De moment, a través de la seva fundació, n'ha aconseguit fer arribar prop de 200.000 a la mainada de l'Àfrica. I el pròxim objectiu és assolir la xifra d'un milió. Té el suport de la Fundació del Barça, que cedeix les imatges dels jugadors per promoure la lectura entre els infants.

Jorge Luengo Enginyer i mag

“El primer pas és creure que podem i després, intentar-ho”

El jove enginyer, matemàtic i mag Jorge Luengo (1984) va centrar la seva ponència en el poder de la perseverança, la confiança en un mateix i la lluita pels propis somnis. Guanyador de molts premis de màgia, Luengo va explicar que des de jove sentia passió per aquesta activitat, i va fer una conferència plena de trucs: va fer un cub de Rubik només tirant-lo a l'aire, va endevinar una carta triada per un espectador i va fer levitar una taula. Va concloure que per dur a terme els somnis cal “primer, creure que podem i després, intentar-ho”.

Jil van Eyle Fundador de Teaming

“Comparteix el teu somni amb tothom, amb qui sigui i on sigui”

El neerlandès Jil van Eyle va passar de ser una persona amb una visió “individualista i material” de la vida a pensar a ajudar els altres quan la seva filla va néixer el 1998 amb una greu malaltia. Va crear el Teaming, una associació que busca fons per a iniciatives solidàries. “Comparteix el teu somni amb tothom, amb qui sigui i on sigui.” A Van Eyle l'han ajudat a difondre el seu pla l'extècnic del Barça Frank Rijkaard i la cantant Shakira. Recorda que al principi la seva web rebia quatre visites al dia. “La meva dona, jo i dues persones que s'havien equivocat.”

Lotta Hassi Creadora d'una agència de disseny

“Actuar sense experimentar no ajuda a crear noves idees”

La investigadora Lotta Hassi forma part d'un grup de recerca d'una universitat del seu país, “on fa molt fred i pot ser molt fosc”. Hassi, creadora d'una agència de disseny, és proactiva en la “innovació estratègica” i ha treballat, juntament amb una fundació per a gent amb discapacitat intel·lectual. I han creat una caixa lenta al supermercat. Després de comprar i abans de pagar, la gent es relaxa en un sofà. La idea s'estén a tot Finlàndia. “Actuar sense experimentar no ajuda a crear noves idees. El fracàs és inevitable i desitjable per aprendre”.

Jean Claude Rodríguez-Ferrera Creador de les comunitats autofinançades

“Hem d'enviar la pobresa i la fama als museus”

Aquest emprenedor social va posar en marxa el 2004 el projecte de les comunitats autofinançades (CAF), una iniciativa que s'aplica en 50 països d'arreu del món i en què participen 6 milions de persones. Es tracta que les comunitats creïn el seu propi banc: es posen els diners en una caixa comuna i aquests es presten per atendre les respectives necessitats al tipus d'interès que ells mateixos decideixen. “Per a això no fan falta les ONG”, va afirmar. Rodríguez-Ferrera va fer una crida a canviar de xip i aprendre a confiar en la gent, la base d'aquests projectes.

David Karp Creador de Tumblr

“Tenim dues setmanes sense feina: per què no ho intentem ara?”

La plataforma de blocs Tumblr, ideada pel nord-americà David Karp, té disset milions de visites mensuals. Karp la va crear amb un grup d'amics. L'emprenedor, que ara té 21 anys, va anar recollint adhesions a un projecte mundial. “Vaig estar donant voltes al projecte de Tumblr durant un any, però el 2006 vaig dir. «Tenim dues setmanes sense feina: per què no ho intentem ara?»”, va revelar. A Karp li fa vertigen créixer i, tot i els consells de Marc Zuckerberg (Facebook), només vint persones integren el seu equip. “No deixeu de ser intel·ligents”, proclama.

Ryan Hreljac Creador de la Ryan's Well Foundation

“La gent corrent també podem fer coses extraordinàries”

El canadenc Ryan Hreljac va explicar com va començar amb sis anys a recollir fons per fer pous d'aigua a l'Àfrica. Li van dir que amb 70 euros es podia construir un pou d'aigua en llocs on la gent ha de caminar cinc quilòmetres per tenir-ne. El jove va començar una croada que encara dura. Aquell primer pou no va costar 70 euros, sinó 2.000, però els va trobar i va fer el pou en una escola d'Uganda. Ha ajudat a fer més de 700 pous, 900 latrines, que han millorat les condicions de 745.000 persones. El seu missatge: la gent corrent pot fer coses extraordinàries.

Kadija James Directora de Nos Quartiers Ont des Talents

“Unes hores de treball amb un mentor et poden canviar la vida”

L'associació francesa Nos Quartiers Ont des Talents es va posar en marxa el 2005 al suburbi parisenc de Sena Sant-Denis amb l'objectiu d'ajudar joves graduats i amb talent procedents de barris perifèrics a trobar un lloc de treball per mitjà de l'ajuda de directius d'empreses que els fan de mentors i que els apadrinen. Així, l'associació ha convertit en mentors prop de 3.000 directius d'empreses franceses de tots els sectors que han apadrinat més de 12.400 joves. I un 75% d'aquests joves han trobat una feina ajustada als seus estudis.

Elisabetta Dami Escriptora i creadora de Geronimo Stilton

“Tots necessitem un final feliç a la vida, no només els nens”

L'italiana Elisabetta Dami ha pujat al cim del Kilimanjaro, de prop de 6.000 metres, i ha corregut la marató de Nova York. Però no se la coneix per això. Dami és escriptura de literatura infantil i creadora del personatge infantil Geronimo Stilton, del qual s'han venut més de setanta milions de llibres. A Dami no li agraden els actes públics, però ha fet una excepció amb l'Impulsa. Va dir que treballa en equip amb Stilton, a qui va concebre després de donar suport a nens malalts a l'hospital. “Tots necessitem un final feliç a la vida, no només els nens.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.