Societat

opinió

Escòcia, un bon referent

F.X. Grau president de l'ACUP


J.M. Vilalta secretari de l'ACUP


Escòcia disposa d'un sistema universitari i de recerca sòlid i al servei del país. Ho hem pogut constatar fa uns dies en una visita institucional en què hem mantingut reunions amb universitats i amb membres del govern i el Parlament escocesos. És un bon referent per a nosaltres, ateses la seva història i el seu present, així com les similituds que hi ha entre els països.

Els principis que inspiren el sistema són clars i presents arreu. L'educació superior és considerada un àmbit estratègic pel país, i té el suport inequívoc dels poders públics escocesos. Les universitats són concebudes com a inversió, no pas com a despesa, i això es demostra en un finançament adequat i que promou l'excel·lència. Alhora, l'acció política pretén en tot moment que l'activitat universitària i de recerca reverteixi en la societat, generant riquesa, activitat econòmica i llocs de treball qualificats.

El sistema universitari parteix d'una llarga tradició. Després d'Oxford i Cambridge, les quatre universitats més antigues del Regne Unit són escoceses: St. Andrews, Glasgow, Aberdeen i Edimburg. La història i especialment la Il·lustració escocesa han donat grans noms de pensadors i científics, com ara Adam Smith, David Hume i James Watt. Avui, el país disposa d'un sistema universitari que és al centre intel·lectual i econòmic d'Escòcia. El procés de devolution (establiment de les institucions d'autogovern) ha atorgat al Parlament escocès la potestat legislativa sobre totes les qüestions de la política educativa en totes les etapes.

L'estructura institucional es podria resumir en tres grans aspectes: universitats amb una gran autonomia institucional (responsible autonomy), àmplies capacitats de direcció i gestió internes de les universitats mitjançant un consell de govern amb membres de dins i de fora del centre, i una agència de finançament de tot el sistema d'educació superior, recerca i innovació (l'Scottish Funding Council), altament especialitzada i independent dels cicles electorals i que, després de rebre anualment i per escrit les prioritats del govern, actua assegurant criteris, polítiques i, particularment, el finançament de les universitats.

Pel que fa al finançament, també caldria remarcar-ne alguns aspectes: les transferències corrents ascendeixen aquest curs a 1.260 milions EUROS, el 0,80% del seu PIB, que suposa 240 euros per habitant. S'hi inclou el finançament basal de la recerca, que s'aplica a través de mecanismes d'avaluació de l'excel·lència (coneguts amb el nom de research assessment exercise) i aporta els fons necessaris per a la recerca de primer nivell. A Catalunya, les transferències corrents l'any 2011 van ser de 762 milions, el 0,38 % del PIB, uns 104 euros per habitant, i no incorporen el finançament basal de la recerca que duen a terme les universitats públiques, prop del 60% de tota la que es fa al país. Finalment, el sistema és gratuït, és a dir no hi ha taxes universitàries per voluntat expressa del govern escocès, a diferència del que passa a la resta del Regne Unit, on les taxes han registrat un increment substancial en els darrers anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
enogastronomia

Els millors vins de les terres de Lleida, el 4 de maig a Artesa

Artesa de Segre
infraestructures

Més carrers amb plataforma única tot i el revés judicial de Borrell

barcelona

Els autocars turístics, sota terra

Barcelona
La monarquia

Bestiari il·lustrat

GIRONA

Busquen fons de l’Estat per pagar les sentències del personal

girona
La crònica

Els triangles que dibuixaria Maria Antònia Canals

BADALONA

Mig centenar d’usuaris de Can Bofí Vell de Badalona, condemnats a tornar al carrer

BADALONA

Èxit del concert de celebració dels 25 anys de Girona Centre Eix Comercial

girona

La justícia també tomba la superilla de Compte Borrell

Barcelona