El Carme, un barri de serveis

Els veïns aplaudeixen les actuacions de millora, tant urbanístiques com socials, tot i que saben que queden projectes pendents

El del Carme és un barri cèntric amb edificis que en la majoria de casos no sobrepassen els tres pisos d'alçada. En tractar-se, majoritàriament, d'habitatges unifamiliars, els descendents de les primeres generacions que s'hi van instal·lar han anat marxant, i la població ha envellit. Això ha comportat un procés de degradació física de l'entorn, però també social. Amb el projecte de la llei de barris, s'ha aconseguit donar-li una nova fesomia i un nou caràcter. Per al regidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà, «recuperar aquesta part de la ciutat» és precisament una actuació objectiu del programa d'ajuts de la Generalitat. Va reconèixer que, «com a segment de teixit històric, havia quedat aïllat».

L'Ajuntament de Reus va ser l'únic que va aconseguir entrar en la primera convocatòria de la llei de barris del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, l'únic de tot el Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Això va ser el 2004, però, abans, el consistori ja havia redactat un pla integral d'intervenció al barri i, a més, el govern català havia engegat altres programes paral·lels de formació i ocupació, que ara, més enllà de les actuacions que s'hi han fet, plantejaran nous objectius. A Reus, i a altres 12 municipis del país, es va encetar, doncs, una dinàmica que s'ha consolidat fins arribar a la setena edició d'aquest programa d'ajuts.El 2008, a la capital del Baix Camp, les actuacions encara no s'havien completat i, per això, la Generalitat va concedir una pròrroga de dos anys, de manera que, durant el 2010 i tot i l'actual context de crisi, s'haurien de tancar els projectes pendents.

El consistori reusenc ha demanat allargar el procés i ha augmentat la inversió global per poder intervenir a la part baixa del barri–del carrer del Vent al carrer Sant Francesc i Sant Benet–, on s'han de col·locar contenidors de recollida pneumàtica i construir habitatges i un aparcament públic per atreure nous veïns. A més, al carrer del Vent, per exemple, s'ha de canviar la il·luminació pública ja que ara és insuficient i hi ha models diferents de faroles. Quant a l'àmbit cultural, s'està enllestint la museïtzació del refugi i s'han de començar les obres del projecte que contempla la construcció de la nova seu del Centre d'Arts Escèniques de Reus, que s'aixecarà al carrer Vapor Vell i que sens dubte suposarà un revulsiu per al barri.

La visió del veïnat.

Els 3.500 veïns que hi tenen la seva residència han hagut de suportar obres durant quatre anys. I el procés no ha estat gens fàcil, ja que la bona execució del projecte ha obligat a iniciar un procés interminable d'expropiacions que s'han hagut de negociar enmig de tensions. Antoni Raduà, que viu al carrer de Sant Jaume, sap que li han d'expropiar la casa, però el cas encara no s'ha resolt i viu en una incertesa total. Amb tot, li sembla bé l'obra que s'ha fet al barri: «És com aquella planta que si no la regues es mor». No obstant això, Raduà es queixa que els veïns són poc cívics a l'hora de llençar les escombraries als contenidors i, tot i que s'han condicionat molts carrers, la gent encara deixa els vehicles sobre les voreres.

Lambert Gómez té una botiga de marcs de quadres al carrer Sant Francesc. S'hi va traslladar a l'octubre passat després que li expropiessin el local on tenia el negoci, al carrer Closa de Freixa, només a pocs centenars de metres d'on està ara, i que els seus pares haguessin de marxar a viure al barri del costat, perquè també els expropiaven la casa on havien viscut més de 30 anys. El canvi l'ha beneficiat: «La reforma del barri em sembla bé, no han fet cap bogeria.» Va lamentar, però, que «vam haver de lluitar molt, la solució la vam haver de buscar nosaltres». Així és que, quan les coses estan fetes, es veuen d'una altra manera i per això ara tothom o gairebé tothom està satisfet amb els resultats. S'han arreglat els carrers, s'han obert espais verds i, en definitiva, «s'ha endreçat el barri», recordava la presidenta de l'associació de veïns i veïnes, Carme Alomà.

Un barri viu de dia.

Però la veritable transformació del barri s'ha de plasmar sobretot pel que fa als serveis socials. Ara encara s'està construint el nou centre cívic i casal de la dona–sobre els antics rentadors de la plaça de la Patacada–, però l'Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell, amb un centre al carrer Jurats, ja hi desenvolupa programes de formació.

Per a la presidenta de l'associació de veïns, Carme Alomà, aquest és precisament el camí que s'ha de seguir, si es vol mantenir viu el barri. En aquest sentit, el veïnat no vol que es converteixi en una zona d'oci nocturn: «Al barri hi ha d'haver vida, però de dia.» És per això que es veuen de bon ull els programes socials que ara s'hi fan.L'aposta per millorar els barris de la ciutat és decidida. L'any passat el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va concedir el projecte de millora dels barris Sol i Vista i Immaculada i, enguany, el consistori insisteix amb els barris de Juroca, Fortuny, Montserrat i Parcel·les Casas. A diferència del barri del Carme, tots aquests estan situats a la perifèria de la ciutat, i l'objectiu és integrar-los en la trama urbana. En aquest sentit, Bergadà va expressar que, si s'inclouen aquests barris en la propera convocatòria, ja no quedara cap sector de la ciutat on actuar-hi. Sí que va reconèixer, però, que, al seu dia, al centre històric es volia impulsar un projecte semblant, tot i que durant 15 anys ja s'hi ha intervingut i «s'hi han fet moltes coses». Per això, un possible projecte d'aquesta envergadura es va descartar.

CARME ALOMÀ

«Queden obres pendents de fer»

n.r
Li agrada com queda el barri?
–«Sí, estem contents. Tot ha arribat alhora, les reformes i les expropiacions, però el barri és el que és: els carrers són estrets i les voreres també. Les obres han quedat bé, però voldríem que es polissin detalls.»
–Què creu que queda per fer?
–«La part baixa. Les obres que s'hi han de fer han quedat molt aturades i, per al nostre gust, van molt lents, suposo que per la crisi. Demanem que arreglin la plaça Sant Francesc i que hi facin un aparcament, perquè el del Baluard, que està molt a prop, sempre està ple. També volem que els habitatges buits els enderroquin, perquè no s'hi posin esquàters, ja que de vegades han de venir els Mossos d'Esquadra o la Guàrdia Urbana.»
–Creu que l'actuació ha servit o servirà perquè la gent torni al barri?
–«El barri no morirà mai, però tampoc serà mai un barri de grans blocs de pisos. Volem un barri de serveis i tranquil a les nits.»
–Quina ha estat la tasca de l'associació de veïns i veïnes?
–«Nosaltres hem donat suport als veïns, hem fet moltes reunions i hem estat molt pesats amb l'Ajuntament, al qual ara tenim les portes obertes perquè demanem coses factibles.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
GIRONA

L’Ajuntament repararà el sostre de l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania

GIRONA
medi ambient

Costes vol fora el pàrquing de l’estació de Cabrera de Mar

Cabrera de mar

Revisions gratis per risc de melanoma a l’Hospital de Calella

Calella
educació

La selectivitat no inclourà les lectures obligatòries a català i castellà a partir de l’any que ve

barcelona
urbanisme

Inspecció de Treball veu dèficits en la retirada d’Amiant a l’antiga Cacaolat

bacelona
Societat

Manresa implanta a tot el municipi un sistema avançat de recollida de residus

Manresa

Premi a un pla d’atenció a les insuficiències cardíaques de Bellvitge

L’Hospitalet de Llobregat
Medi ambient

L’Atles de biodiversitat de Barcelona incorpora 450 noves espècies

Barcelona
Salut

La calor incrementa el risc d’hospitalització per trastorns metabòlics i obesitat

barcelona