La cimera de Terrassa posa les ciutats al centre de la construcció europea

Els governs locals es tornen a proposar fer més visibles les xarxes de sistemes urbans europeus com l'Eurocities

Els tres reptes d'Europa són l'economia (crisi i globalització), el canvi climàtic i el canvi demogràfic (envelliment de la població, immigració, cohesió social). Si més no, el 85% del PIB europeu es genera dins de les ciutats, que són el motor de l'economia europea. A més, les ciutats produeixen el 80% de l'emissions de CO2. Per això és a les ciutats on es pot reduir aquesta contaminació dels edificis i del transport. En darrer lloc, el 75% dels 500 milions d'europeus viuen als sistemes urbans i el 90% dels immigrats arriben a les ciutats, que els han d'integrar. «Aquests són reptes que, o els guanyem a les ciutats, o mai no els aconseguirem», va indicar el secretari general d'Eurocities, Paul Bevan.

El 70% del que es fa a les ciutats s'origina a Brussel·les i la meitat de la legislació europea s'aplica a les ciutats. Per aquest motiu, en les consideracions finals de la sessió descentralitzada de Terrassa es va fer palès que la construcció europea ha d'estar arrelada en un sistema interrelacionat d'estats, regions i ciutats que «tingui al centre, de manera permanent, els ciutadans, que són l'ànima i el sentit últim d'Europa. Bevan va concloure que la trobada d'ahir va demostrar «els beneficis» de posar les ciutats al centre d'Europa.

Europa ha de ser local

Els sistemes urbans i sistemes assistents a la reunió es van proposar fer més visibles les xarxes com Eurocities, tant a les institucions com a la societat. De moment, la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) té molt clara la importància de les ciutats. L'ambaixador de la secretaria d'estat per a la UE, Carlos Carnero, va assegurar que «els ajuntaments s'han convertit en una peça imprescindible per a elaboració desenvolupament i implementació de les polítiques europees». Carnero va animar els governs locals no només a reclamar a Brussel·les allò que els correspon sinó a oferir les seves estructures de govern. «Europa serà local o no serà, serà social o no, serà ciutadana o no», va subratllar l'ambaixador. Per això, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va afegir: «Ens vam sumar a Eurocities no per demanar, sinó per oferir, el nostre punt de vista, les nostres idees, el nostre treball perquè que la construcció europea es fa així.»

El jazz i les xarxes

En el sopar previ a la trobada, que es va fer dimarts a la nit a la Nova Jazz Cava, Bevan va comparar un grup de jazz amb l'Eurocities. En aquest sentit, va assenyalar que un grup de jazz té una estructura en què cada integrant demostra les seves iniciatives i interactua amb els altres. «Tots junts tocant podem obtenir un to que les institucions europees rebin de forma conjunta; toquem jazz», va animar.

Innovació a Sant Cugat

La sala 002 d'ESADE-Sant Cugat va ser el marc ahir de la Jornada sobre economia local i innovació que s'ha dut a terme coincidint amb la Cimera Europea de Governs Locals. En la inauguració, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va assenyalar: «Som una ciutat referent en la innovació. No és casualitat que tinguem un pla local d'innovació. És una eina que hem concebut per fer avançar el nostre municipi, per crear facilitats per als ciutadans, però també per a les empreses.» Recoder també va afegir: «Volem que Sant Cugat tingui un paper important, però no esperem que ningú ens l'atorgui. Agafem la maleta i anem a recórrer el món, a aprendre i a compartir coneixement. Les ciutats han de tenir un paper important en el futur però la iniciativa ha de sorgir de les pròpies ciutats. Des del món local podem ser capdavanters en l'economia del coneixement i en la innovació.» L'alcalde va concloure que «Catalunya serà innovadora o no serà».

Tests audiovisuals

En la taula d'innovació, el director tècnic i d'explotació del Parc Audiovisual, amb seu a Terrassa, Jordi Hernàndez, va avançar un projecte d'R+D+i que s'està començant a desenvolupar i que consistirà en una nova línia de producció i tests de productes audiovisuals. L'experiment rebrà una aportació de cinc milions del Ministeri de Ciència i Innovació. Hernández va deixar oberta la possibilitat de participació d'altres ciutats en el projecte. Al Parc Audivisual, on hi ha 18 empreses, amb 12 més d'associades, s'hi han fet un centenar de rodatges el 2009. A més, genera investigació, desenvolupament, innovació i infraestructures audiovisuals, i potencia l'oferta formativa. Hernàndez va recordar un projecte de formació del professorat de secundària en l'àmbit audiovisual, que ha tingut lloc en sis centres de la ciutat i en què s'han desenvolupat quinze projectes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona