Medi ambient

Medi ambient

El pantà del Catllar reneix com a espai natural

Repsol treballa des de l'any passat per millorar la biodiversitat de la finca, de 500 hectàrees

S'hi ha creat un mirador i volen afavorir-hi la nidificació d'aus

Va passar de símbol dels efectes negatius de la industrialització sobre l'entorn natural del Tarragonès a la reivindicació com a espai de biodiversitat. La finca, de 500 hectàrees inclou, el pantà des del Catllar fins al riu Gaià. La construcció del pantà, el 1975, va ser la responsable del fet que el riu quedés sec en el tram baix, ha iniciat un camí per reivindicar-se com espai natural i millorar-ne la biodiversitat. La companyia petrolífera Repsol (propietària de la finca i de l'embassament) l'any passat va començar l'execució d'un pla d'acció per a la biodiversitat amb què vol afavorir l'establiment d'espècies animals i donar-ne a conèixer els valors als ciutadans.

“Vivíem d'esquena al riu Gaià i ara podem dir que l'hem descobert”, assegura Josep Francesc Font, director del complex de Repsol a Tarragona. La companyia vincula la redescoberta de la finca entre el Catllar, Renau, Vespella de Gaià i Vistabella amb el procés viscut els darrers anys de recuperació del cabal del tram baix del riu Gaià, que diverses entitats ecologistes havien reclamat històricament i amb les quals la companyia ha acabat col·laborant.

Tot i que el pla d'acció a la finca es va encarregar el 2011, no va ser fins l'any passat que Repsol hi va començar a actuar, que fins ara ha suposat un pressupost de 76.100 euros repartits entre els dos últims exercicis, i als quals s'afegiran els 20.400 euros que s'hi invertiran l'any vinent. El pla el va elaborar la Fundació Acció Natura i Limonium, que s'encarrega de la direcció tècnica, mentre que en la seva execució s'ha buscat la col·laboració d'associacions com la Sínia, Aurora o els mateixos voluntaris de la Fundació Repsol, sovint treballadors de la companyia.

Una acció ja palpable a l'entorn del pantà ha estat la conversió de la presa en un mirador amb la instal·lació de plafons informatius sobre el valor ambiental de la finca (situada al cor de l'espai protegit del riu Gaià) i el seu entorn. Els tècnics, a més, han fet un cens d'aus i de papallones diürnes que han permès detectar una “sorprenent” biodiversitat, segons la responsable de Limonium, Montse Fuguet. Entre d'altres, s'hi ha confirmat la presència d'espècies protegides com l'àguila cuabarrada, que hi té un niu.

Precisament, per afavorir aquesta au preveuen fer accions per impulsar la presència de conills a la finca (que són l'aliment principal de l'àguila). D'altra banda, en col·laboració amb l'associació Aurora es treballa en la recuperació d'antics camps de conreu de garrofers (abandonats amb la construcció de la presa) que han de servir tant per crear espais oberts que facilitin el moviment de les espècies com per reduir el risc d'incendis. A banda, l'any vinent està prevista la construcció d'una torre de nidificació d'aus a tocar del pantà, per afavorir espècies com el mussol, el xoriguer i la gralla.

LA XIFRA

74
espècies d'aus
diferents són les que el cens hi ha detectat, una quantitat alta tot i la proximitat a zones urbanes.

LA DATA

1975
és quan van construir
el pantà per abastir d'aigua la indústria química. Consegüentment, el riu Gaià va quedar sec.

Una construcció franquista que es vol redimir

Repsol va adquirir durant els setanta la finca del pantà del Gaià, una de les últimes construccions hidràuliques impulsades per la dictadura franquista. L'aigua acumulada a l'embassament (que ocupa unes 250 hectàrees) va passar llavors a dedicar-se a les necessitats de la indústria química, que des de llavors en va ser la principal consumidora, juntament amb petites comunitats de regants. Com a conseqüència, però, el curs del riu Gaià va quedar estroncat i al tram baix, fins a la desembocadura entre Tamarit i Altafulla, va quedar sec.

Des dels anys noranta, però, la reivindicació territorial pel retorn del cabal ecològic al Gaià, agrupada a través de la plataforma Salvem el Gaià, va pressionar tant la indústria com la Generalitat fins a desembocar en el conveni en vigor des del 2011 i que ha permès que, sempre que es compleixi un mínim de cota al pantà, s'alliberin cabals. El conveni es va renovar amb les mateixes condicions a principi d'aquest any, aprofitant també l'avenç de les indústries químiques en l'ús d'aigua reutilitzada de depuradores. “És impossible vaticinar si hi haurà un increment dels cabals alliberats al riu ja que depenen de factors meteorològics”, va dir Font, tot i que Repsol es mostra satisfet de la resolució del conflicte malgrat que els ecologistes sempre han reclamat la necessitat d'augmentar l'aigua que baixa del pantà. Des del 2011, el curs del Gaià sols va arribar al mar en una ocasió, la tardor del 2015, després d'un alliberament extraordinari a causa d'un temporal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.