Medi ambient

medi ambient

Front comú per la recuperació de la riera d'Argentona

Cinc municipis s'uneixen per posar-hi en marxa mesures en l'àmbit mediambiental i dissenyar-hi una via blava que connecti la platja amb les poblacions d'interior

Cercaran recursos econòmics en els fons europeus

Cinc municipis s'han unit per fer un front comú per la recuperació de la riera d'Argentona. Dosrius, Òrrius, Cabrera de Mar, Argentona i Mataró, a més del Consell Comarcal i el Consorci de Turisme del Maresme, treballen per definir un projecte que permeti reimpulsar aquest eix natural en l'àmbit mediambiental i dissenyar-hi una via blava que connecti la platja amb les poblacions d'interior per fomentar-hi l'esport i la mobilitat sostenible. Dins el primer àmbit, a banda de potenciar les espècies autòctones i eliminar les invasores –com els actuals canyissars–, també es vol incidir a tornar a portar aigua en aquest eix natural.

Segons el conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó (PDeCAT), aquesta aigua provindria de la que tracta la depuradora de Mataró i que ara es llença al mar. “Seria qüestió de fer una segona depuració d'aquesta aigua, remuntar-la riera amunt i després estudiar on es deixa anar o bé si es filtra a la llera”, va dir el conseller comarcal, que va parlar de diferents opcions: “O bé es deixa anar l'aigua des de dalt de tot de la riera o fem que surti per diferents punts del seu recorregut.” “Aquest és un projecte molt ambiciós que vol aprofitar l'aigua que ara es llença al mar”, va continuar el conseller, que va anunciar que per tal de materialitzar la proposta (ara pressupostada en vora cinc milions d'euros) es demanarà finançament als fons europeus a través del programa Life. Pel que fa a la via blava, s'encarregarà el projecte a la Diputació

Finalment, l'alcalde de Dosrius, Marc Bosch (ERC), va explicar que s'ha creat una comissió tècnica entre els cinc municipis per elaborar el projecte global, que també inclou la recuperació de vestigis històrics lligats a la riera i relacionats amb l'aprofitament de l'aigua, com molins fariners, pous de glaç i mines.

LA XIFRA

15,3
quilòmetres
de longitud tindrà la nova via blava que es vol impulsar a la riera d'Argentona.

LA FRASE

Aquest és un projecte molt ambiciós que vol aprofitar l'aigua que ara es llença al mar
Josep Triadó
Conseller comarcal de Medi Ambient

La via de la Vallalta, el 2019

Per la seva banda, els municipis de l'entorn de la zona de la Vallalta van presentar fa pocs dies el seu projecte per a la creació d'una via blava que uneixi Sant Iscle, Sant Cebrià i Sant Pol de Mar seguint la llera de la riera. Segons va informar l'Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta, el president del Consorci de Turisme del Maresme, Joaquim Arnó, va emmarcar aquest projecte en una actuació global de recuperació de camins i senders a tota la comarca. Durant l'acte de presentació, que va ser seguit per una setantena de persones, es va explicar que els tres municipis implicats ja han lliurat al Consorci un possible traçat de la via blava que posteriorment el Consell Comarcal haurà d'avalar. El finançament anirà a càrrec del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), que n'assumirà el 50% del cost. La resta es repartirà entre la Diputació i els ajuntaments. Segons les primeres previsions, el projecte tècnic de l'obra es realitzarà el 2018, la licitació, el 2019, i possiblement al final de l'any s'endegaria l'obra. Arnó va descartar, interpel·lat pels assistents, que la via arribi fins a Arenys de Munt pel desnivell existent, que no pot superar el 5%.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Un petard origina l’incendi de Torrent, que calcina més de 14 hectàrees

Torrent

Les ADF de Barcelona s’incorporen a la xarxa de telecomunicacions d’emergències Rescat

Manresa
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Algunes nuvolades

Barcelona

Visitants i veïns del delta del Llobregat aprecien l’espai

barcelona

Repàs al creixement de Banyoles fins als Jocs del 92

Banyoles
Els veïns volen salvar l’última zona natural de Cornellà

Els veïns volen salvar l’última zona natural de Cornellà

Barcelona

Castelldefels obre el castell reformat al públic

Barcelona

L’augment de busos a Sant Daniel i Puig d’en Roca, fix

girona

Torroella destinarà 2,6 milions en sostenibilitat

Torroella de Montgrí