Medi ambient

La UB reclama la millora de la depuració de la conca del Foix per salvar el pantà

L'embassament del Foix continua tenint les aigües més contaminades de Catalunya tot i els intents per regenerar-lo

La Diputació de Barcelona ha celebrat aquests dies l'ampliació del Parc Natural del Foix, que arribarà fins a les 3.000 hectàrees, i el treball de recuperació de tres quilòmetres que s'ha fet a la llera del riu a l'Alt Penedès, una actuació que s'ha fet gràcies a la inversió que ha fet l'Obra Social de «la Caixa». Un dia després de la presentació de les actuacions a la llera del riu, el director del parc del Foix, Pau Mundó, organitzava una jornada de debat sobre el Foix al castell de Castellet i la Gornal per parlar dels projectes que s'han fet i que estan pendents de fer a l'entorn del pantà. Després de les exposicions dels treballs presentats, Mundó convidava diverses persones a participar i a respondre algunes preguntes com ara «el per què de l'estat de l'aigua de l'embassament». Mundó va presentar les intervencions de Lluís Godé, cap del departament de planificació del medi físic de l'ACA, i del director del departament d'ecologia de la UB, Francesc Sabaté. L'aportació d'aquests dos ponents, el primer des de la taula de ponents i el segon des del públic, servia per ressituar el veritable estat d'ànim que es respira al parc.

Després de reconèixer que les aigües del pantà són «les més hipertròfiques de Catalunya» i matisar que «l'estat de l'aigua ha millorat molt en aquests últims 20 anys», Godé va explicar que per reanimar el pantà del Foix cal que es millori la depuració de l'Edar de Vilafranca, que hi hagi una política de bones pràctiques agrícoles, que es recuperi al màxim l'estructura de la ribera de la zona i que es demanin molts més projectes perquè l'ACA hi apliqui les seves ajudes, i aprofitava per denunciar que «a la conca del Foix han arribat molt poques peticions d'ajut». El responsable de l'ACA fixava les prioritats després que Sabaté li recordés que el problema del pantà «no es troba al pantà sinó a la conca i que cal millorar la depuració de la planta de depuració de Vilafranca». Ho deia amb coneixement de causa perquè encapçala un projecte que avalua l'estat del pantà des de fa cinc anys. El que Sabaté no explicava –potser perquè Godé ja ho sabia– és que, de fet, l'Edar de Vilafranca és durant molts mesos l'únic cabal que rep el pantà i que els problemes de funcionament de la depuradora, tot i que aquest equipament està fent una depuració terciària tal com fixa la normativa, no acaba de fer neta tota l'aigua. Segons les dades de l'ACA de l'any passat, l'Edar de Vilafranca va deixar escapar entre el 5 i el 40% de fòsfors i entre el 10 i el 35% de nitrats. El fet que a diferència d'altres zones no hi hagi una aportació del riu ni tampoc gaires zones amb macròfits que acabin de filtrar aquests elements abans no arribin al pantà provoca que aquests elements no es dilueixin i acabin arribant-hi perjudicant-ne l'aigua i els peixos. Segons el professor del departament de biologia animal de la UB, el vilafranquí Humbert Salvadó, el problema ja era conegut per tothom el 1993, quan es va fer el pla especial del parc. Segons Salvadó, en el pla de gestió «es va recomanar fer un sistema d'aiguamolls artificial a l'entrada del pantà» amb la presència de macròfits que «afinessin» la depuració terciària. Totes les altres actuacions del pla s'estan fent, però la creació d'aquest sistema de gestió per eliminar del tot el fòsfor i el nitrogen no s'ha iniciat perquè mai no es va dictaminar la seva execució. Dijous passat, el responsable de l'ACA va parlar d'una «situació molt difícil» quan algú del públic li va preguntar pels llots del fons del pantà.

Carpes, les invasores

El pla de gestió de la pesca de l'embassament del Foix, elaborat el 2007, explica que la qualitat de l'aigua és molt baixa, que hi ha amoni i nitrats i que l'índex de potencial ecològic és de 12 sobre 60. El fet que la presència del poc oxigen que hi ha es concentri a la zona més alta només permet el desenvolupament de sis espècies: la carpa, el carpí, un híbrid entre les dues espècies, la gambúsia, el silur i l'anguila. L'única espècie autòctona de la zona és l'anguila. En el pla de gestió de la pesca es recomana reduir la presència de carpes perquè un excés «desarrela la vegetació submergida». Medi Ambient va prohibir la pesca sense mort l'any passat a causa d'una alga tòxica.

Sis metres de fangs al fons

El fet que no s'hagi fet mai cap aiguamoll artificial a l'entrada del pantà –els especialistes de biologia animal diuen ara que caldria fer-lo molt més amunt del riu– i no hi hagi hagut cap gestió dels llots que creen els nutrients que hi arriben ha convertit el pantà en un entorn amb prop de 6 metres de fangs dipositats en el seu fons, que ara ningú s'atreveix a tocar. Lluís Godé va reconèixer, durant la jornada, que treure els fangs és una tasca difícil i cara i va deixar entendre que si es treu d'on és no es trobaria lloc per llançar-lo. Els estudis que ha fet el departament d'ecologia de la UB determinen que el pantà, que tenia una profunditat original de 17 metres, actualment en té només 11 a causa de la sedimentació que hi ha hagut dels fangs. El volum del pantà era de 5,64 hectòmetres cúbics. Ara és de 3,74. La presència d'aquesta massa de fangs i l'enorme quantitat d'algues que hi ha –producte de la gran aportació de nutrients– fa que la concentració d'oxigen sigui mínima i que es concentri només a la superfície dels onze metres de fondària que té ara.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona