Medi ambient

medi ambient

Localitzen set espècies de peixos al tram baix del Besòs

Un estudi portat a terme al 2002 no va detectar cap espècie entre la desembocadura i Montcada i Reixac

Els experts destaquen que la qualitat de l'aigua ha millorat però encara és insuficient

El tram final del riu Besòs, entre Montcada i Reixac i la desembocadura, acull set espècies de peixos, segons l'última avaluació realitzada per experts del departament de biologia animal de la Universitat de Barcelona per encàrrec del Parc Fluvial del Besòs (gestionat per la Diputació de Barcelona).

Les espècies identificades pels biòlegs en aquests nou quilòmetres de riu (als termes municipals de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs) són l'anguila (Anguilla anguilla), la llissa llobarrera (Mugil cephalus), la bagra (Squalis cephalus), el barb de muntanya (Barbus meridionalis), la gambúsia (Gambusia holbrooki), la carpa (Cyprinus carpio) i la rabosa de riu (Salaria fluviatilis).

La campanya d'estudi de la població de peixos portada a terme l'any 2002 pel Parc Fluvial del Besòs no va detectar cap individu de cap espècie a la part baixa del riu. L'any 2007, durant l'estudi encarregat als experts del departament de biologia animal de la UB van ser localitzades quatre espècies de peixos en aquest tram fluvial i el 2009 la llista es va incrementar fins a les sis espècies.

La novetat més destacada dels dos últims anys de seguiment és la presència del barb de muntanya, una espècie autòctona d'aquest riu desapareguda d'aquest tram fluvial durant dècades a causa de la contaminació, ha explicat Dolors Vinyoles, professora del departament de biologia animal de la UB i responsable del treball científic d'avaluació de les poblacions de peixos.

Indicador de qualitat

L'existència de peixos en un dels rius històricament més contaminats de Catalunya mostra l'èxit relatiu dels programes de depuració de les aigües residuals, control dels abocament i gestió de la llera. Tot i amb això, la qualitat de l'aigua en aquests últims 9 quilòmetres del Besòs continua incomplint algunes dels paràmetres marcats per la Unió Europea. L'estudi per a la conservació dels peixos del Parc Fluvial del Besòs proposa millorar la depuració de les aigües residuals (ampliant el sistema de tractament biològic) i intensificar la vigilància sobre els abocaments contaminants.

Durant molts anys, les úniques espècies de peixos que podien sobreviure en aquest tram eren les més resistents, com la carpa (peix d'origen euroasiàtic introduït de fa segles a les nostres conques). La recuperació de l'anguila i la bagra (espècies autòctones) ha fet que les densitats de les tres espècies hagin quedat més o menys igualades, amb densitats d'entre 500 i 650 individus per hectàrea.

L'anguila mostra un augment significatiu d'abundància al tram baix del Besòs en els dos últims anys, sobretot d'exemplars joves.

El 52% dels rius suspenen en qualitat

El 52% dels rius de Catalunya no assoleixen el nivell de qualitat que exigeix la directiva marc de l'aigua de la Unió Europea, segons un estudi presentat el mes d'octubre passat per experts del departament de control i millora dels ecosistemes aquàtics de l'ACA. “La conca del Besòs i la part baixa de la conca del Llobregat, inclosa la conca de l'Anoia, són els àmbits on els rius presenten un estat o potencial ecològic pitjor, i on serà més lent i complicat assolir els nivells de qualitat ambiental fixats com a objectiu”, detallava l'informe. A la conca baixa del Besòs, els problemes principals són l'excés de nutrients, matèria orgànica i salinitat, producte de l'alta càrrega contaminant que encara surt de les depuradores d'aigües residuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.