El Camp de Tarragona encara ha de patir per inundacions però ja no per onades de fred
L'activitat turística podria traslladar-se a altres zones a causa de l'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic
«Les pluges torrencials amb inundacions incorporades són els fenòmens naturals més recurrents al Camp de Tarragona», va explicar divendres passat Òscar Saladié, doctor en geografia de la URV, en una conferència a l'Ajuntament sobre els riscos i desastres naturals al Camp. Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, Saladié va explicar que aquests tipus de desastres naturals s'agreugen quan tenen incidència sobre les societats humanes. Segons va dir el geògraf, aquests episodis d'inestabilitat d'origen natural han estat sempre presents al territori, però l'augment d'ocupació per part de la població ha fet que aquests episodis coincideixin més sovint amb l'activitat humana, i agafin la categoria de desastre natural; molts cops amb danys materials i d'altres, fins i tot, humans. Igual que el Camp està exposat a un alt risc d'inundacions, també està exposat a les sequeres i les esllavissades. Aquest últim fenomen és molt freqüent, deia Saladié, degut al desnivell del terreny entre el prelitoral i la costa.
«No tot és culpa del canvi climàtic», deia el geògraf. Segons Saladié, els elements naturals del territori es veuen modificats pels usos del sòl i l'ocupació de l'espai sense cap mena d'ordenació ni planificació territorial. «Està clar que tota la culpa dels mals produïts per una inundació no la podem atribuir a la pluja», deia el geògraf. D'altra banda, el Camp també ha viscut altres fenòmens com el tornado que va sacsejar l'Espluga de Francolí l'agost del 2004 o el recent esclafit que va provocar nombres destrosses materials a Salou el novembre de l'any passat. No obstant això, l'aparició de nous fenòmens poc freqüents no es pot atribuir al canvi climàtic i no hi ha cap estudi que demostri que n'és una conseqüència o que puguin proliferar amb més freqüència.
Si les pluges d'alta intensitat són una amenaça constant al territori, un risc natural que no es manifesta a les nostres latituds són els huracans o ciclons. «Es tracta de tempestes tropicals originades en mars càlids que generen vents de gran velocitat i que causen la destrucció per allà on passen», explicava Saladié. Tot i que l'aigua del Mediterrani es comporta de la mateixa manera, «és impossible que hi hagi huracans tropicals», deia Saladié. De la mateixa manera, però, el canvi climàtic sí que pot provocar que cada cop hi hagi menys onades de fred; i uns altres fenòmens que és poc probable que es manifestin són qualsevol fet relacionat amb l'activitat volcànica o terratrèmols d'alta intensitat.
Canvi climàtic i turisme
En una de les seves línies de recerca actuals, Saladié estudia les interrelacions del canvi climàtic i l'activitat turística. El geògraf explicava que el 7 per cent de les emissions de CO2 del planeta provenen dels mitjans de transport utilitzats en els moviments turístics i que, en concret al Camp, l'augment de les temperatures provocat pel canvi climàtic pot fer que els turistes optin per una altra zona on passar les vacances amb un clima més suportable.
Poc estudiat a escala local
ò.p.jUna de les eminències a l'Estat en l'estudi del canvi climàtic és Manuela Brunet, directora del grup de recerca específic que té la URV. Brunet sosté que s'està davant un canvi «sense precedents a la Terra», que els científics ja «coneixen bé a escala global, però encara no local, ja que tot i que és on es manifestaran els impactes, fa poc que s'estudia». Es tracta, doncs, d'una matèria amb molt camp per córrer, tot i que la biòloga s'atreveix ja a donar algunes pistes en clau local. Un exemple en poden ser les dates de la verema, que cada cop s'avancen més. Un altre, el turisme: «L'escalfament pot allargar la temporada de vacances, però també pot fer que la calor sigui excessiva a l'estiu», diu. «En el futur –vaticina– serà més agradable estiuejar en mesos més frescos, i el sector s'haurà de desestacionalitzar cap a la primavera o la tardor.» L'augment de la sinistralitat o de plans de protecció civil pels incendis; el canvi cap a conreus de secà; la proliferació d'espècies de peixos de mars més càlids, que afectaran la dinàmica pesquera; la major inversió en reconstrucció de la costa i la redefinició de paràmetres constructius per les noves condicions climàtiques s'hauran de tenir presents.
