Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 1 abril

Venanci, bisbe i màrtir; Víctor, Esteve, Irineu, màrtirs; Hug, Cels, bisbes; Macari, confessor, i Teodora, màrtir.

Refrany

No donis l'hivern per acabat que la lluna d'abril no hagi passat.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

El poble és com l'aigua; l'exèrcit, com el verí . (Mao Zedong)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Navata

Dimecres, 01 abril 2020

Diversos

Vilabertran

08.00. Davant del Parc de Salut. Marxa nòrdica. Mostar més dates

Dies 19, 26/02, 4, 11, 18, 25/03, 1, 8, 15, 22 i 29/04

Donació de sang

Salt

16.00 a 20.00. Hotel Entitats..

Exposicions

Figueres

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Museu de l'EmpordàArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Fins al 5 d'abril.

Centre cívic Creu de la Mà. Pinzellades, del grup de pintura de l'Associació de Gent Gran del Casal Cívic de Figueres. Fins al 3 d'abril.

Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.

Temple de Sant Pere - Sagristia. Imatges i objectes litúrgics. Fins al 6 de juny.

Auditori Monturiol. Aquí va néixer Narcís Monturiol a càrrec del Cercle Sport Figuerenc. Fins al 10 de maig.

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Castelló d'Empúries

Museu d'Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV. L'Arcàdia empordanesa. Carles Fages de Climent. Fins al 31 de desembre.

El Cortalet. Inspiracions als Aiguamolls, del grup d'artistes Nou Art. Fins al 3 de maig.

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

La Jonquera

MUMEArt i memòria: Fugir, d'Àlex Nogué. Fins al 31 de maig.

MUMEArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Llegat Fàbrega i Fons Navarro. Fins al 14 de juny.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Efemèrides

627.

A l’Aràbia va tenir lloc la batalla de la Rasa, també coneguda com a batalla d’Ahzab, batalla dels Confederats i setge de Medina, ciutat musulmana aleshores anomenada Yathrib. Els exèrcits confederats atacants els formaven vora 10.000 homes, amb 600 cavalls, mentre que els defensors de la ciutat, liderats pel profeta Mahoma, no superaven els 3.000. Aquests, en lloc d’enfrontar-se a l’enemic a camp obert, van optar per cavar una rasa per lluitar protegits. L’excavació, juntament amb les fortificacions naturals de Medina, va fer inútil la cavalleria confederada, els caps de la qual van mirar de persuadir els cabdills aliats perquè ataquessin la ciutat pel costat sud. La diplomàcia de Mahoma, però, va aconseguir afeblir l’aliança constituïda contra ell, i la bona organització dels defensors, la pèrdua de moral entre els atacants i les duríssimes condicions climàtiques van fer que el setge quedés, finalment, en no res. Els musulmans van vèncer els seus enemics diplomàticament i amb molt poques baixes, i l’islamisme va adquirir una gran influència a la regió.

1282.

El poble de Palerm, a Sicília, s’alça contra el domini angeví en la revolta coneguda com les Vespres Sicilianes. La rebel·lió es va estendre arreu de l’illa i els sicilians van cridar el rei Pere el Gran de Catalunya-Aragó i li van oferir la corona.

1939.

El primer ministre britànic, Neville Chamberlain, anuncia el compromís del seu país i França per defensar la integritat de Polònia en cas d’agressió per part d’Alemanya.

2014.

Manuel Valls, d’origen català, és nomenat primer ministre de França.