Tota l'agenda

Santoral

Dilluns 6 abril

Dilluns Sant

Guillem, abat, Marcel·lí, Timoteu, Diògenes, màrtirs; Pancraç, bisbe i màrtir; Benigne.

Refrany

Qui res no té, res no perd.

Cita del dia

No hi ha cap línia més bella que la corba de vendes . (Raymond Lowy)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Sant Cebrià de Vallalta

Dilluns, 06 abril 2020

Exposicions

Hostalric

La Domus - Can LlensaLa indústria del suro a Hostalric. Industrials i tapers hostalriquencs als segles XIX i XX, de Ramon Reyero i Dolors Illa. Fins al 13 d'abril.

Lloret de Mar

Can Saragossa. Lloret pintat. Pintors del món. Fins al 31 de maig.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Tossa de Mar

Edifici La Nau. DoneSàvies. Fins al 7 d'abril.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Fundació Fita. Entropia a l'acadèmia. 1979-1998, dibuixos de Domènec Fita. Fins al 9 d'abril.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Salt

La Talaia de Les Bernardes. Niu, de Javier Rubinstein. Fins al 25 d'abril.

Sant Feliu de Guíxols

Antic Hospital. L'envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major. Fins al 13 d'abril.

Casa Irla. re-VERS, d'Anna Vilarrúbias. Fins al 10 de maig.

Efemèrides

1814.

Després que Napoleó I hagués presentat l’abdicació al govern provisional d’una França ocupada per les tropes triomfants aliades de la Sisena Coalició, Lluís XVIII, germà de l’executat Lluís XVI, va ser coronat rei a París. Tenia el suport de Charles Maurice de Talleyrand, antic ministre d’Afers Estrangers de Napoleó, que el va obligar, però, a establir una constitució escrita, l’anomenada Carta Atorgada, que garantia l’existència d’un Parlament bicameral, amb una Cambra dels Pars, basada en la Cambra dels Lords britànica, i una Cambra de Diputats elegida mitjançant sufragi censatari. També es garantia una llibertat d’expressió més permissiva que la vigent durant l’època napoleònica. Lluís XVIII va ser el primer monarca de la restauració borbònica, i amb ell van tornar a França costums que semblaven desterrats, com ara una rígida etiqueta cortesana i una intromissió no gens dissimulada del rei en els afers de govern, cosa que el va fer impopular.

1792.

Reial decret pel qual s’autoritza la publicació del Diario de Barcelona.

1896.

S’inauguren a Atenes (Grècia) els primers Jocs Olímpics de l’era moderna.

1909.

El mariner, científic i explorador nord-americà Robert Edwin Peary arriba, per primer cop en la història, al pol Nord.

1914.

Es constitueix la Mancomunitat de Catalunya amb la unió política de les quatre diputacions provincials. Enric Prat de la Riba en va ser el primer president.

1983.

El Parlament de Catalunya aprova per unanimitat la llei de normalització lingüística, coneguda com a llei del català.