Tota l'agenda

Santoral

Dimecres 1 abril

Venanci, bisbe i màrtir; Víctor, Esteve, Irineu, màrtirs; Hug, Cels, bisbes; Macari, confessor, i Teodora, màrtir.

Refrany

No donis l'hivern per acabat que la lluna d'abril no hagi passat.

Mercats

Amer, Anglès, Banyoles, Begur, Cassà de la Selva, Llançà, Maçanet de la Selva, Ripoll, Salt, Sarrià de Ter, Sant Antoni de Calonge, Sant Miquel de Fluvià, Sant Pere Pescador i Vilablareix.

Cita del dia

El poble és com l'aigua; l'exèrcit, com el verí . (Mao Zedong)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Sant Ferriol

Dimecres, 01 abril 2020

Diversos

Vilabertran

08.00. Davant del Parc de Salut. Marxa nòrdica. Mostar més dates

Dies 19, 26/02, 4, 11, 18, 25/03, 1, 8, 15, 22 i 29/04

Donació de sang

Salt

16.00 a 20.00. Hotel Entitats..

Exposicions

Banyoles

Consell Local de la República. La República té nom de dona, mostra fotogràfica-Dones de Banyoles. Fins al 15 de maig.

Museu Arqueològic.  Denominació d'origen: Banyoles. Fins al 21 de juny.

Olot

Sala Oberta 2 del Museu de la GarrotxaXavier de Torres. Crear és respirar. Fins al 13 d'abril.

Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Alexandre Cuéllar i Mallorca. Fins al 30 de juny.

Escola d'Art i Superior de Disseny. László Moholy-Nagy. Fotografia i fotogrames. Fins al 10 d'abril.

Sala 15. De la matèria a la paraula, d'Antoni Areny. Fins al 26 d'abril.

Sala Oberta del Museu de la GarrotxaRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista. Fins al 31 de maig.

Vestibul de l'Hospital d'Olot. Tòxics (in(visibles. Fins al 7 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tots podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

Can Trincheria. Una imatge i mil paraules. Fins al 15 d'abril.

Biblioteca Marià Vayreda. Tos podem ser poetes: estampa els teus MOTs. Fins al 14 d'abril.

La Vall d'en Bas

Can Trona. Soror, germana, de la il·lustradora Pepa Jade. Fins al 17 d'abril.

Palol de Revardit

Castell. Estructures del temps, de Monika Grygier. Fins al 12 d'abril.

Camprodon

Espai cultural Cal Marquès. Los otros Guernicas, de Diana Dowek. Fins al 13 d'abril.

Figueres

Cercle Sport. Aquí va néixer Narcís Monturiol. Fins al 10 de maig.

Museu de l'EmpordàArt i exili. Artistes de l'exili català del 1939. Fins al 5 d'abril.

Centre cívic Creu de la Mà. Pinzellades, del grup de pintura de l'Associació de Gent Gran del Casal Cívic de Figueres. Fins al 3 d'abril.

Galeria d'Art El Claustre. Red Studio, pintures de Jordi Alamà. Fins a l'11 d'abril.

Efemèrides

286.

A Roma, l’emperador Dioclecià va atorgar el títol de cèsar al seu fidel amic, el general Marc Aureli Valeri Maximià, que passava a ser coemperador amb la dignitat d’august (a la foto, escultura dels dos cèsars abraçant-se). Les dimensions de l’imperi Romà i el fet que Dioclecià no tingués hereus van propiciar el nomenament de Maximià, a qui va confiar el control de les regions occidentals de l’imperi, el domini del qual es va mantenir indivisible perquè el cap suprem seguia sent Dioclecià. Amb el pas del temps, l’emperador va constituir la tetrarquia, un nou sistema polític, ideològic i administratiu que repartia el poder imperial entre dos augusts i dos cèsars: un august i un cèsar a occident i un august i un cèsar a orient. Les agressions dels bàrbars i les contínues usurpacions de poder al segle III van fer necessari un nou model polític amb diferents centres de poder, àrees d’influència i potestat decisòria, multiplicant per quatre l’autoritat imperial.

1767.

Els jesuïtes són expulsats d’Espanya.

1810.

Napoleó contrau matrimoni amb l’arxiduquessa Maria Lluïsa, filla de l’emperador Francesc I d’Àustria.

1924.

Adolf Hitler és condemnat a cinc anys de presó pel delicte d’alta traïció en la seva temptativa de deposar per la força el govern de Baviera el 8 de novembre anterior.

1939.

El general Francisco Franco emet l’últim comunicat de guerra, que posa fi oficialment a la Guerra Civil Espanyola, amb la desfeta del bàndol republicà.

1961.

Cuba és proclamada República Democràtica Socialista després de la victòria dels rebels de Fidel Castro.