Tota l'agenda

Santoral

Divendres 10 abril

Divendres Sant

Ezequiel, profeta; Pompeu, Terenci, màrtirs; Macari, bisbe.

Refrany

Si et fiques en negoci que no entens, per bo que sigui hi deixaràs les dents.

Mercats

La Bisbal d'Empordà, Celrà, les Planes d'Hostoles, Platja d'Aro, el Port de la Selva, Portbou, Porqueres, Salt, Sant Esteve d'en Bas i Sils.

Cita del dia

Una dictadura és un règim en què la gent recita en lloc de pensar . (Ignazio Silone)

Sol i lluna

Sortida sol
Surt
h
Lluna nova
Nova
Lluna creixent
Quart creixent
Posta sol
Es pon
h
Lluna plena
Plena
Lluna minvant
Quart minvant

Cerca

Del
al

Prop de Vidreres

Divendres, 10 abril 2020

Exposicions

Hostalric

La Domus - Can LlensaLa indústria del suro a Hostalric. Industrials i tapers hostalriquencs als segles XIX i XX, de Ramon Reyero i Dolors Illa. Fins al 13 d'abril.

Lloret de Mar

Can Saragossa. Lloret pintat. Pintors del món. Fins al 31 de maig.

Santa Coloma de Farners

Casa de la Paraula. Pla seqüencial, pintura. Retrats. fotografia, de Carlos Velilla Lon. Fins al 24 d'abril.

Girona

Museu d'Història dels Jueus. Parallel Traces. Una nova mirada al patrimoni jueu, projecte del programa Creative Europe 2018-2020 de la Comissió Europea. Fins al 30 d'abril.

Museu del Cinema. Ooooh! Francesc Dalmau i l'art de les il·lusions òptiques (1839-1878). Fins al 30 d'abril.

Museu d'Art de Girona. Modest Urgell, més enllà de l'horitzó. Fins al 24 de maig.

Casa de Cultura. Girona prop del mar, mostra de modelisme naval. Fins al 18 d'abril.

Bòlit La Rambla. Col·lectiva El món serà Tlön, de Serafín Álvarez, Lúa Coderch, Ana Garcia-Pineda, Alicia Kopf, Rosell Meseguer, Claudia Pagès, Aleix Plademunt, i Ricardo Trigo. Comissari: Jordi Antas. Fins al 26 d'abril.

Casa Masó. Josep M. Pericas i Morros, 1881-1966, Arquitecte. Fins al 16 de maig.

Museu d'Art de Girona. Falsos verdaders. L'art de l'engany. Fins al 19 d'abril.

Museu d'Història de Girona. Arqueologia a l'exili. El Museu d'Arqueologia de Catalunya i la Guerra Civil Espanyola (1936-1930). Fins al 24 de maig.

Espai Santa CaterinaCorrupció! Revolta ètica. Fins a l'11 d'abril.

Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi. Moments trobats. Afirik'a, de Anna Agustí Hontangas. Fins a l'11 d'abril.

Biblioteca Carles Rahola. La meva mascota. Fins al 18 d'abril.

COPC delegació de Girona. L'humanitat de les llambordes, d'en Manel Bielsa i una exposició de dibuixos sobre llambordes i pedres de l'Àngels Sargantana. Fins al 17 de maig.

Salt

La Talaia de Les Bernardes. Niu, de Javier Rubinstein. Fins al 25 d'abril.

Sant Feliu de Guíxols

Antic Hospital. L'envelat. Arquitectura singular i símbol de la festa major. Fins al 13 d'abril.

Casa Irla. re-VERS, d'Anna Vilarrúbias. Fins al 10 de maig.

La Bisbal d'Empordà

Terracotta Museu. Ceràmica viva Empordà, de l'Associació de Ceramistes de la Bisbal. Fins al 31 de maig.

 Espai La Peixera. Terracotta Museu. Duelas, d'Ana Felipe Royo. Fins al 12 d'abril.

Efemèrides

1609.

A la ciutat neerlandesa d’Anvers, la monarquia hispànica de Felip III i representants de les Províncies Unides d’Holanda van signar la Treva dels Dotze Anys, que suposava un significatiu parèntesi en la guerra dels Vuitanta Anys, un procés de separació de les disset províncies dels Països Baixos entre les que es van mantenir fidels a la casa d’Àustria i les que van acabar articulant la seva independència en un sistema confederal i republicà. La firma va ser objectivament favorable a les Províncies Unides i va suposar el reconeixement de facto de les províncies del nord. Durant els anys que va durar la treva, les Províncies Unides van establir relacions diplomàtiques amb diversos països i es van estendre comercialment arreu del món. Si bé la monarquia hispànica va considerar la treva com un acord provisional, el fet és que va significar un momentani alleugeriment en la malmesa situació de les seves finances. Altrament, va comportar un període de pau a Europa conegut com a Pax Hispanica.

1456.

El cardenal Alfons de Borja i de Llançol, nascut al regne de València, és elegit papa com a Calixt III.

1861.

Un incendi malmet el Teatre del Liceu de Barcelona.

1916.

Victòria de la Lliga sobre els radicals de Lerroux, en les eleccions legislatives espanyoles.

1938.

L’exèrcit franquista afusella a Burgos Manuel Carrasco i Formiguera, polític catalanista fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, partit de tendència democratacristiana.

1966.

El cardenal Ottaviani anuncia a Roma l’anul·lació de l’índex de llibres prohibits per l’Església catòlica.