Arts escèniques

La revisió dels 50

Pep Ramis, Piero Steiner, Andrés Corchero i Enric Ases recuperen els anhels juvenils a ‘La set i la revolució’, dins del Temporada Alta

Els personatges viuen unes situacions tan tràgiques que provoquen un riure amarg al públic

Les produccions a L’Animal a l’Esquena es couen a foc lent. Dos anys han trigat a construir un espai intuïtiu a mig camí del text i el moviment, entre el desengany i l’esperança, a càrrec de quatre artistes d’una certa generació: La set i la revolució. No volen erigir el seu discurs com el de la seva generació i insisteixen a aclarir que aquests pensaments i aquestes actituds ressonen tant als seus fills de 25 anys com a la seva mare de 94. No és la veu de la generació dels cinquanta, ni un cant desesperat pel pes d’aquesta edat en les persones, però sí que és imprescindible una trajectòria vital per poder mirar enrere i atrevir-se a proposar-se desafiaments de futur. Sigui individualment o col·lectivament. I, madurs en les arts escèniques, saben que la ironia és la millor manera d’escapar-se de la nostàlgia i del pessimisme, i alhora esdevé una clau per teixir complicitats amb el públic.

La set i la revolució parteix d’una arrencada molt poderosa (que avui forma només el subtext inicial): les revolucions que es militaven en les converses de bar de la joventut s’han escolat per la història sense èxit. Ara, es pregunta Pep Ramis (integrant de Malpelo), quines són les revolucions que són possibles d’emprendre i què manca per fer dels projectes personals. L’obra s’estrena aquest diumenge al Teatre de Salt (20.30 h) dins del Temporada Alta.

Pep Ramis (Malpelo) i Andrés Corchero (amb companyia pròpia) venen del moviment, mentre que Enric Ases té un perfil del gest i de voler estructurar una petita trama. Finalment, Piero Steiner és un clown polivalent que treballa tant amb Escarlata Circus (Pugilatus) com amb Baró d’Evel (Bèsties) o l’actor Ernesto Collado (Constructivo), per citar universos diferents en què s’intueix que hi respira còmode. Generosos, van decidir emprendre un camí de recerca que ha fluctuat entre la paraula i el moviment. I, sense buscar el riure de l’espectador, s’han trobat fent unes accions que, “de tan tràgiques per als personatges”, provoquen una riallada a qui ho veu, indica Ases.

En tot espectacle que neix de la improvisació hi ha molt de contingut vital de cada intèrpret. És en el darrer mes de treball que s’han encarregat “d’editar” els processos anteriors per deixar una obra amb equilibri i ritme, en la qual s’han distanciat dels seus jos més íntims per bastir un personatge, comenta Ramis. Tot i això es manté un predomini de la visceralitat (sigui des de la ràbia o des de la tendresa) sobre la intel·lectualitat. Per això, Corchero (que ja avança que fa de Harpo Marx per aclarir que és l’únic que no parla), més que un discurs clar, diu que el que es persegueix “és que hi hagi un espectacle dins dels espectadors”. Que els commogui.

Les accions s’han fragmentat i, si no hi ha més canvis aquesta última setmana, canten un moment i la majoria dels textos són propis.

LA XIFRA

21
anys
fa que va engegar el centre de creació i recerca L’animal a l’Esquena, a Celrà, seu també de la companyia de dansa Malpelo.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.