Cinema

Sílvia Abril

Actriu

“Porto vint anys fent l’imbècil”

Sílvia Abril (Mataró, 1971) viu una setmana que no oblidarà: demà presenta els Goya i avui estrena la comèdia Bajo el mismo techo, dirigida per Juana Macías, en què interpreta el paper protagonista en una pel·lícula distribuïda per una major (Sony). Tot va de parelles: amb Jordi Sánchez comparteix una hipoteca a la ficció que els impedeix separar-se, i amb la parella a la vida real, Andreu Buenafuente, conduirà la gala dels Goya.

Va dir que a la gala farà l’imbècil tant com pugui. A què es referia?
A desenvolupar-me com a artista de la manera que sé. Jo porto vint anys fent l’imbècil per la vida, i dalt dels escenaris també. Em guanyo la vida amb això, fent riure els altres a través de les meves imbecil·litats. Per tant, no deixaré de fer-ho a la gala dels Goya. Espero que els espectadors m’ho acceptin, m’ho respectin i riguin amb mi.
Com porta els nervis?
Encara no estic nerviosa [l’entrevista es va fer fa uns dies]. Estic flipant amb les expectatives que s’han generat amb nosaltres. Soc una persona molt pràctica i penso que els nervis ara mateix no em servirien de res. I soc d’optimitzar-los, els vull d’aquells que et fan estar atenta, reaccionar si passa alguna cosa, estar desperta per a la improvisació... Vull que siguin nervis productius.
Fer-ho amb Andreu Buenafuente li dona més tranquil·litat?
Totalment. Fer-ho al seu costat m’il·lusiona encara més, em relaxa, perquè vaig de la mà d’una persona que ja ha passat per aquesta experiència i ens coneixem amb molta profunditat, i és algú que respecto i admiro... Segurament part de la tranquil·litat ve donada perquè vaig acompanyada d’una persona que ja ho ha viscut i a més és la meva parella.
La síndrome del niu buit, la crisi dels 50... Les males notícies s’acumulen a ‘Bajo el mismo techo’. Tot va a pitjor amb l’edat o hi ha coses que milloren?
Sí, hi ha bones notícies. L’edat i l’experiència fan que no li donis tanta importància a segons què. Amb el pas del temps, el cos no em respon de la mateixa manera: no em recupero tan ràpid d’una ressaca, m’aixeco amb mal de genoll, agafo una bronquitis com no l’havia agafat en ma vida... És la salut; per la resta, és un no parar de bones notícies.
I per a una parella, el pas del temps diria que també porta males notícies?
Depèn molt del teu caràcter; si et fas gran i saps com trobar, a les noves etapes que arriben, la manera de seguir connectada a la parella, m’imagino que està bé. Jo per sort fa relativament poc que estic amb la meva parella i no hi ha desgast. No ho sé, igual d’aquí a deu anys en una entrevista dic alguna cosa i em recordes el que he dit ara [riu]. Tot depèn de la manera que tinguis de veure la vida, si veus el got mig ple o mig buit.
En tot cas, diria que no ens queda més remei que riure’s de nosaltres mateixos i de tot, per fer la vida més fàcil?
Com que és la meva filosofia de vida i fins ara m’ha anat molt bé, per mi és la millor. Pot ser que per a una altra persona la millor filosofia sigui una altra. Riure’s de tot és per a mi la millor manera d’enfocar els problemes, d’encarar-se a la vida...


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia