‘Secrets de família’

El dia de Sant Esteve del 1994, es va acabar Poblenou, la primera i reeixida telenovel·la que havia posat en antena TV3. Feia pocs dies que els protagonistes, en Martí —Joaquim Gutiérrez— i la Clàudia —Cristina Brondó—, la jove parella d’enamorats havien sorprès els clients de l’Hipercor de Girona en aparèixer en carn i ossos per signar el llibre corresponent a una telenovel·la que havia mantingut els 700.000 espectadors de mitjana i s’havia convertit en un fenomen social. Els responsables de la televisió catalana, entestats a mantenir la inèrcia que havia convertit l’espai de sobretaula en un dels més vistos de la jornada, van encarregar el relleu a Maria Mercè Roca, en aquell moment autora de gran èxit i molt coneixedora de la idiosincràsia de Girona. Roca va situar al barri de Sant Narcís, i en particular a la plaça de l’Assumpció, una trama en què es barrejaven temes com ara el suïcidi, la violació, les estafes bancàries, la infidelitat, l’homosexualitat, la ludopatia i l’assassinat, que va batejar com a Secrets de família. Va ser dramatitzada per Sergi Belbel i va donar a Laura Cufí, encarnada per Emma Vilarasau, les claus d’un misteri que intentava reflectir totes les misèries i les alegries d’una ciutat tancada que no podia viure el present, ni superar el passat.

La sèrie, que es va començar a gravar el 2 de gener del 1995 al cafè Royal, amb Núria Hosta i Sergi Mateu, va tenir un repartiment important: entre d’altres, Pep Ferrer, Montse Guallar, Montserrat Carulla, Joan Borràs, Lluïsa Mallol, Josep Minguell, Pep Planas, Ingrid Rubio, Marta Ollé, Joan Masotkleiner... Tot i el secretisme que va acompanyar la trama, el dia de l’estrena, el 16, va obtenir una audiència màxima de 803.000 espectadors.

Van ser els inicis més que esperançadors d’una telenovel·la que, com va escriure Miquel Riera el 27 de gener al Zapping d’El Punt estava “en la línia de Poblenou”. “Secrets de família és una telenovel·la ben ambientada, ben realitzada i encara més ben interpretada. L’equip de realització –que, com el de Poblenou, treballa a contrarellotge i roda cinc episodis per setmana entre els estudis d’Esplugues i Girona– ha posat molt alt el llistó i ha demostrat de passada que esforços d’aquesta envergadura potser valdria més dedicar-los a produccions d’altra mena.” L’articulista hi trobava una petita pega: “Pel que fa a Girona, la ciutat pot estar ben contenta. Ja voldrien una promoció com aquesta moltes altres poblacions. Hi ha el problema del parlar gironí dels personatges, però si bé aquesta és una qüestió que cal cuidar per obtenir el màxim de versemblança, en el fons tampoc és tan important.”

Els actors es van convertir en ídols populars el 6 de desembre: El Mallol va embogir quan Sergi Mateu va fer el pregó de la fira de Sant Nicolau. En la mesura que s’anaven obrint interrogants com ara: “Acabaran junts, finalment, la Dolors i en Narcís?”, “Anirà a la presó l’August?”, “Qui és el veritable assassí de la Laura?”, “Què serà de l’Albert?”, “I de la Martina?”, pujava una expectació que va ser aprofitada per l’editorial Proa-Columna per publicar un llibre amb el mateix nom i escrit per Maria Mercè Roca que aprofundia en la història i la vida dels personatges, s’endinsava fins als anys de joventut de la Martina, la matriarca, i arribava fins un any després del desenllaç final.

Després de relatar la desgraciada història d’amor de la Dolors (Montse Guallar) amb Narcís Riera (Sergi Mateu), la relació amb el ludòpata Albert Riera (Pep Ferrer) i la seva violació i maternitat per August Pagès (Joan Massotkleiner), el 23 de desembre es va conèixer que, tal com s’havia avançat en l’edició escrita, en Narcís –no crec que a aquestes altures fem un espòiler– amagava una personalitat frustrada que tenia necessitat de fer patir les dones i era l’assassí de la Laura, l’August s’havia suïcidat i la Dolors se n’anava amb en Francesc (Abel Folk). Finalment, l’amor va triomfar.