cultura

La mirada atenta

Vicenç Furió

Abu Simbel, Warhol i el mercat de l’art

En una ocasió, Gombrich va dir que l’inquietava haver d’enfrontar-se a disquisicions sobre l’art en general sense saber si havia de pensar en el temple d’Abu Simbel o en una serigrafia de Warhol. He recordat aquesta idea quan fa poc he hagut de respondre per a una publicació unes preguntes sobre el mercat de l’art.

Hi ha diversos mercats de l’art, diferents circuits, sectors i nivells. No és el mateix pensar en Sotheby’s i Christie’s, en les grans fires i col·leccionistes internacionals, que plantejar el tema en l’àmbit nacional o local. Sovint les preguntes es refereixen als nivells més alts, i aleshores entren en joc els artistes i galeristes marca, les grans fires i el poder dels grans col·leccionistes i dels nous rics compradors de països com ara Rússia, la Xina i els Emirats Àrabs. Naturalment surten xifres astronòmiques.

Quins tipus d’art promou el mercat actual? Dependrà de si parlem d’ARCO, de Maastricht o del que estan intentant vendre els modestos galeristes que tots coneixem. Els compradors russos, xinesos i dels països àrabs que es gasten milions d’euros estan en fase emergent, però a nivells molt més propers la crisi econòmica i de demanda ha portat a tancar moltes galeries o a reorientar els seus negocis. Es compra menys, molts col·leccionistes modestos s’han retret o han desaparegut.

Conec bastants gravadors que treballen amb passió fent un art d’interès i que s’organitzen per mostrar les seves obres en exposicions col·lectives per intentar vendre-les a uns preus molt econòmics. Venen el que venen perquè la demanda és la que és, però això també és mercat de l’art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.