Arts escèniques

Crítica

teatre

De la potència d’imaginar a l’espiral del record

La poètica de Bobés/ Conejero atrapa pel fons i per la forma

Xavier Bobés és un mag a l’hora de treure emoció d’un plec de fotos i dibuixos recuperats. Ho va demostrar a Cosas que se olvidan fácilmente o El solar. Ara, impulsat per Alberto Conejero, ha rescatat la història del mestre assassinat pels feixistes Antoni Benaiges. Sergi Torrecilla interpreta aquell professor militant i Bobés li llança les preguntes cruels d’una feina que el posa en risc i que pot ser estèril. L’obra atrapa pel fons i per la forma. Perquè és preciós veure com el mestre empoderava els nens a imaginar i per la sensibilitat de la forma, amb una immensa quantitat de material que s’amuntega, i que emergeix com una il·lustració animada, com a ànima immortal.

Lorca va liderar la campanya de La Barraca (1932-1936) en què estudiants universitaris representaven obres de teatre pels pobles, amb la voluntat de donar a conèixer els clàssics. En aquest sentit, no és estrany que, el 1934, Antoni Benaiges decidís traslladar-se a un poblet de Burgos per posar a prova un model d’ensenyança quasi revolucionari: la tècnica Freinet. L’objectiu era corresponsabilitzar els alumnes en diferents projectes, empoderant-los, difonent els treballs de classe com si fossin articles per a la població. Aprendre de lletra era molt més suggeridor amb una rudimentària impremta confeccionant textos i il·lustracions. L’escola era on era la classe, fos a l’aula o al camp. A l’escola, tant aprenien els adults com el mestre.

Les pràctiques d’aquest professor toparien amb l’autoritarisme del poble. A Bañuelos de Bureba (Burgos). Perquè els fills eren capaços de contradir la mare que els deia que no anessin a escola, que nevava. Només deixaven d’anar a excursió sota amenaça d’una pallissa del pare, segons recullen alguns dels seus escrits, publicats a Gesto i Recreo entre el 1934 i el 1936. Mentre que el treball de La Barraca seria celebrat com a mèrit de la República, el treball abnegat, militant quasi vocacional (el sou de mestre no cobria les necessitats mínimes i el mateix Benaiges demanava ajuts a familiars, companys i amics), no va tenir prou temps per fer escola. L’alçament militar va eliminar-lo d’arrel. El mar... commou. Potser, li són sobreres les reflexions finals que l’espectador ja atrapa a partir de la dramàtica posada en escena.

El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai
Autoria i direcció: Xavier Bobés, Alberto Conejero
Intèrprets: Xavier Bobés, Sergi Torrecilla
Dimecres, 16 de febrer (fins al 6 de març). Sala Tallers, TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Verdaguer, l’autor català més biografiat

Barcelona
Crítica

Set de... coherència

TRADICIONS

El Ple de l’Ascensió aprova la celebració de La Patum de Berga

BERGA
Llagostera

El Festival Espurnes viu la seva edició de més èxit

Llagostera
CULTURA

Mor Roger Corman, icona del terror i mestre de grans cineastes a Hollywood

Música

‘Zorra’ no convenç i situa Espanya a la cua d’Eurovisión 2024

Malmö (Suècia)
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona