Sant Narcís era un sant principal i, com que es creia que havia d’exercir com a patró de la ciutat amb autoritat, era exigent amb el tercer manament de la llei de Déu, aquell que diu “santificaràs les festes”, i portava molt malament que al barri del Mercadal, l’any 1106, el comte Ramon Berenguer III hagués atorgat al forn de la Sagristia Major de la Catedral de Girona la facultat exclusiva de coure pa. El privilegi va ser renovat pel rei Jaume I l’any 1234, ampliant-li el territori. Es va donar el cas d’un flequer que, tocat per l’avarícia i la incredulitat, va decidir que el 29 d’octubre no faria festa i que, com si fos un dia feiner, pastaria pa i el posaria a la venda l’endemà. Aixecat de matinada, va preparar l’aigua i la farina, ho va començar a barrejar i tot anava com una seda fins que en afegir-hi el llevat es va trobar que la massa s’anava tornant de color roig de sang. La seva desesperació va anar pujant de to en veure que com més farina hi afegia, més pastava i més voltes hi donava per intentar fer perdre el color, més vermella se li tornava. Després de moltes provatures i intents fracassats per rectificar la massa, cansat, prostrat i defallit, va entendre que el desastre no tenia causes naturals sinó que era el sant qui el castigava per la seva poca fe. Espantat i abillat amb robes de diumenge, va tancar la fleca i va córrer fins a la capella de Sant Narcís, on va invocar el seu perdó i mostrar penediment. No va tornar a casa fins tres dies després, quan va entrar a l’obrador i es va trobar que la pasta havia perdut la vermellor, era blanca, i estava a punt per enfornar. Redimit de la pròpia pena i del pecat de supèrbia i incredulitat, un cop recuperat de l’ensurt, va tornar a servir el pa del barri i a més va ser el primer devot que seguia totes les litúrgies que imposava l’església pel dia de Sant Narcís. El Mercadal, on els comerciants i els artesans formaven una nova ciutat fora muralla, va respirar tranquil.