Arts escèniques

Crítica

El deliri d’una centrifugació

L’Antic Tea­tre ha pro­po­sat, per al Grec, que dues com­pa­nyies emer­gents entrin a la seva pro­gra­mació. Ha estat un viatge a fer-se veure. Si la com­pa­nyia Nina Orsini (que és un remake del grup Trashèdia AP-7, gua­nya­dor del Des­per­ta­Lab 2022 amb Ren­ta­dora, gira mun­dial) prova de nete­jar la roba que duia Caín quan va matar el seu germà Abel, Jaume Clo­tet cen­tri­fuga l’estómac en una nit de rave, un deliri fes­tiu que encara es pot com­par­tir fins aquest diu­menge.

Jaume Clo­tet, o el seu alter ego Jau­jeje, és un ven­da­val. Pro­ba­ble­ment, no se’l pot valo­rar per com canta, ni pel seu movi­ment, i pot­ser tam­poc per la seva inter­pre­tació. Però és indub­ta­ble que arros­sega el seu deliri desin­hi­bit. La seva és una festa insòlita, de pan­ta­lles que van superant-se com un joc obses­siu i estúpida­ment diver­tit que ense­nya la bui­dor d’una feli­ci­tat que con­fon el sol de l’albada amb l’aspi­rina per superar la res­saca.

El disc homònim (Aus­trohúngaro, 2024) que teòrica­ment grava els seus hits inter­pre­tats en català avisa: “Tonto qui l’escolti.” Que ve a ser el mateix que “tonto qui actuï o qui ho vagi a veure”. És, alhora, un retrat, molt més blanc del que podria sem­blar. És d’un humor inno­cent, d’invi­tació franca, cer­vesa en mà, a fer per­cussió amb l’ane­lla de la llauna. El joc que apa­reix del male­ter del seu vehi­cle és quasi inter­mi­na­ble, com la seva fan­ta­sia. La petaca és des­pro­por­ci­o­na­da­ment gran, per moments sem­bla l’sky­line d’una ciu­tat. El bote­llot té lloc en un des­cam­pat, als afo­res. La pro­posta és honesta. Acon­se­gueix mos­trar el que es pro­posa, en una festa que puja per les gra­des de l’Antic. Hi ha una ale­gria pel sur­re­a­lisme que des­til·la sur­re­a­lisme per tots els porus. Les seves vam­bes sem­blen de Manga. Es mou sota un esce­nari de llums com el joc Simon, dels anys vui­tanta. Prova de peri­me­trar una trom­peta de fira, com si fos la víctima d’un crim. És un artista ina­bas­ta­ble que no para de pro­po­sar nous temes. Des de la dis­co­teca que no deixa pas­sar per no saber prou anglès fins a la demanda del sol que pre­gunta, com un man­tra: “Are you tired of seeing me every day?”(“Estàs can­sat de veure’m cada dia?”), tot des­borda, fins i tot les tires del xan­dall Adi­das es pro­jec­ten com a cin­tes de gimnàstica rítmica.

Nina Orsini, per con­tra, prac­tica el tea­tre de la inco­mo­di­tat, amb una posada en escena molt física d’Enric Lozano, per­for­ma­tiva, posant el cos al límit i amb un text (dit i pro­jec­tat) que supera el relat i qüesti­ona les for­mes actu­als. Són un cop de puny des­a­gra­da­ble però neces­sari, que des­carta la hipo­cre­sia i el món pro­filàctic política­ment cor­recte. Nova­ment, pre­sen­ten la ren­ta­dora en acció, com l’apa­rell impres­cin­di­ble per fer net. Men­tre cen­tri­fuga, perd un fil de sang, que evoca la línia de fra­tri­ci­des que va arren­car Caín, amb l’assas­si­nat d’Abel. El pro­ta­go­nista que es pre­senta com un gos juga­ner, soci­a­ble, revela que va ser Déu qui els va fer com­pe­tir en la millor ofrena. Abel, pas­tor, tenia més faci­li­tats que no pas Caín, fart de suar per tra­gi­nar grans de blat. El fill pri­mogènit d’Adam i Eva sabia el favo­ri­tisme de tots cap al petit de la casa. I hi tenia una reco­ne­guda enveja. La violència és intrínseca a la huma­ni­tat. Ho acla­reix el Dämon d’Angélica Lid­dell (“tots som des­cen­dents de vícti­mes i d’assas­sins”). El món gira, la ren­ta­dora cen­tri­fuga i l’art neix dels deli­ris més insòlits.

Caín loops I did it again
Companyia: Nina Orsini
Divendres, 5 de juliol. Antic Teatre. F. Grec
Alusinasons
Creació: Jaume Clotet (Jaujeje)
Dissabte, 20 de juliol (fins diumenge). Antic Teatre. Festival Grec


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia