Cultura

Crítica

cinema

La ràbia

Peter Mullan es va donar a conèixer com a actor d'algunes pel·lícules de Ken Loach. Això li va conferir una aura d'home del poble, de proletari orgullós i sense complexos, que hauria pogut traspassar tal qual a les seves imatges quan va tenir la oportunitat de dirigir. No ho va fer, però. O potser ho va fer d'una altra manera, com ja sabíem per Orphans i Les germanes de la Magdalena, els treballs anteriors a aquesta Neds que ens ocupa. Diguem que ho va fer incorporant un element crispat, gairebé histèric, que precisament és tot el contrari de la tranquil·litat revolucionària amb què s'expressa Loach. I això pot ser que vulgui dir que, mentre que l'autor de Riff-Raff o Plovent pedres sembla tenir les coses molt clares, el seu fals deixeble és més turmentat i fràgil.

Doncs bé, aquí està la definició perfecta de Neds: la pel·lícula d'una persona que se sent tan malament amb les seves experiències i el seu entorn que no pot fer res més que filmar amb nervi i amb tota la sinceritat que li és possible. Llàstima que aquesta decisió també el porti cap a una confusió que fa de Neds un treball desequilibrat i de vegades absurd. La recreació del Glasgow dels setanta, d'una escola, d'una família, de la decisió de trencar amb tot i abraçar l'autodestrucció, són elements que pertanyen a una tradició literària i cinematogràfica que Mullan vol fer seva amb un tarannà personal, lliure, desimbolt. I la veritat és que li funciona a estones, quan l'estil és més directe i realista, no tant a la manera pulcra de Loach com a la del Free Cinema. En canvi, quan el to vol ser poètic i metafòric les coses es compliquen i la pel·lícula voreja el ridícul, sobretot en una part final literalment delirant.

Neds
Dir.: Peter Mullan. Int.: Conon McCarron i Martin Bell.
Regne Unit, 2010


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona
Blaumut
Grup barceloní de pop, acaba de publicar el ‘Capítol 1’ del seu nou disc, ‘Abisme’

“Ara hi ha un consum excessiu de tot, sense gaudir de res”

Barcelona
girona

Torna ‘La consueta de sant Jordi’

girona
MÚSICA

La Franz Schubert Filharmonia presenta la nova temporada

BARCELONA
Crítica

Un guant

guardó

Gemma Lienas rep el Premi Cedro per la defensa dels drets d’autor

madrid
cinema

BCN Film Fest premia ‘El destino de Maya’

barcelona
Cultura

Mor Helen Vendler, crítica de gran influència

TEATRE

El Maldà canta Pau Riba i Malvido interpel·lant els joves

BARCELONA