cultura

Crítica

cinema

Problemes del cinema literari

Vaig pel carrer i llegeixo en un cartell d'aquesta pel·lícula: “Un clàssic per a les noves generacions”, o alguna cosa així. Suposo que es refereix al fet que aquesta nova versió de Jane Eyre no vol ser la típica adaptació literària de prestigi, amb vestits llargs i paisatges boirosos. Suposo també que per això s'ha contractat el director Cary Fukunaga i els actors Mia Wasikovska i, sobretot, Michael Fassbender, que pretenen atorgar una iconografia més contemporània a la gestualitat i el tractament d'aquest conte de fades a la inversa que és la novel·la de Charlotte Brontë. No gosen fer-ho del tot, però, i la pel·lícula pateix aquesta indefinició. D'una banda, es pretén potenciar el regust sinistre de la història original. D'una altra, el glamur de la jugada, i sobretot els cossos dels actors, ho deixen tot més aviat en una performance evanescent d'aparença tèrbola i rerefons d'allò més polit.

Relat sobre l'atracció sexual disfressada de fascinació pel misteri de la masculinitat, la novel·la situa l'heroïna com a centre i punt de vista des del que es contempla un món dominat pels homes. Fukunaga i Fassbender, en canvi, es resisteixen a cedir el seu lideratge i s'apoderen de cada escena, les tiranitzen totes i cada una, de manera que la millor part de la pel·lícula és potser aquella en la qual Wasikovska encara sent el buit del mascle com a fantasma. Quan aquest es fa carn, desapareix el misteri –Fassbender és un actor massa explícit per mantenir-lo— i queda la presència de l'actor, que transforma el personatge en un gegant tant d'una peça que no és creïble que pugui despertar la curiositat i el neguit de la dona. Desapareix, llavors, tota versemblança i aquesta nova Jane Eyre esdevé una adaptació més, una altra il·lustració sense ànima.

Jane Eyre
Dir.: Cary Fukunaga. Int.: M. Wasikovska, M. Fassbender.
EUA-GB, 2011


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic