Llicència per robar

Desvelava el poeta Josep Pedrals, mestre de cerimònies, l'origen del terme bankrobber: el primer furt d'una colla de bisbalencs a l'hora de batejar una iniciativa que fes circular el talent sonor d'alguns dels seus vilatans. Tret d'una cançó de The Clash, el nom de Bankrobber s'ha erigit en pal de paller de l'escena indie catalana. Amb la seva capacitat d'autogestió i l'habilitat per plantejar fórmules alternatives a les lleis del gran mercat, aquests bandolers del pop s'han guanyat la simpatia del públic i la crítica i s'han fet mereixedors d'una particular llicència per robar. El botí l'han trobat en la ment creadora d'uns quants aspirants a l'autoafirmació musical. Pur or en barra com han demostrat dues de les seves joies més preuades: Jaume Pla, Mazoni, i Carles Sanjosé, Sanjosex. Amb la voluntat de compartir tots aquells tresors que han anat trobant al seu pas, hem pogut gaudir de propostes tan personals i suggeridores com les d'El Chico con la Espina en el Costado, Le Petit Ramon, Espaldamaceta, El Petit de Cal Eril, Els Surfing Sirles i Guillamino. Com és pot constatar, tot un ventall de personalitats que han contribuït a eixamplar els horitzons del pop d'aquestes terres. Com s'esperava, cap d'ells va faltar a la festa amb què Bankrobber celebrava els seus deu anys de vida en un marc també familiar i còmplice, la sala Apolo de Barcelona. Ho van fer sota l'abric musical d'una altra de les bandes de la casa, The Gramophone All Stars, una formació que va complir amb voluntat i ofici la tasca sempre difícil de cobrir fronts tan diversos, però que es va notar massa tendra per assolir la intensitat necessària. I malgrat que no hi va haver pastís ni espelmes d'aniversari, un desig va surar en l'aire: que Bankrobber renovi la seva llicència per robar per un temps il·limitat.