cultura

Crítica

cinema

Trobada de família a la Bretanya

A l'estiu del 1979, hi havia l'amenaça que l'Skylab (nom de la primera estació especial que, l'any 1973, els EUA van posar en òrbita) caigués damunt de la Terra, cosa que, sense provocar danys humans i materials en desintegrar-se pràcticament tot l'artefacte a l'atmosfera, va ocórrer en un lloc d'Austràlia i no a la costa de Bretanya, tal com temen alguns dels personatges de la tercera pel·lícula dirigida per Julie Delpy, l'actriu i també cantant sempre més associable, i per això digne de tenir-ne memòria, al Blanc de Kieslowski i a dues precioses comèdies sentimentals i generacionals (Abans de l'albada i Abans del capvespre) de Richard Linklater. El cas és que després d'imitar aquest cineasta nord-americà a Dos dies a París i d'aventurar-se amb La comtessa a biografiar la vampiressa Erzsébet Barthory, Julie Delpy aprofita l'amenaça de l'Skylab per contextualitzar i posar en escena la (re)trobada d'una extensa família en una casa a la Bretanya a propòsit de l'aniversari d'una àvia.

A partir de l'evocació d'una dona que, passats els anys i arran d'un nou viatge a la Bretanya, recorda aquella trobada que va succeir quan ella era una nena, la família de classe mitjana que presenta Delpy, que també és una de les intèrprets, posa en evidència les seves diferències i emergeix una tensió entre nacionalistes dretans i esquerrans post-68, els diversos punts de vista sobre la realitat social. També s'apunta el racisme de part de la família. Delpy, però, vol fer una comèdia amable, en què els adults discuteixen, però fan acudits d'un gust a vegades dubtós, els adolescents intenten no avorrir-se i els nens juguen i fins descobreixen el sexe o s'inicien en l'amor.

Tot vol ser amable i simpàtic, però adquireix un caràcter costumista que no li fa prendre volada. Tanmateix, hi ha la presència entranyable i prou divertida de dues velles actrius: Bernadette Lafont, que va començar amb Truffaut, i Emmanuelle Riva, que ho va fer amb Resnais, que aporten alguna cosa especial només pel fet de ser-hi.

Skylab
Directora: Julie Delpy. Intèrprets: Lou Alvarez, Julie Delpy, Noemie Lvovsky.
França, 2011.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Skylab

«El Skylab»

Gènere: Comèdia
Direcció: Julie Delpy.
Intèrprets: Lou Alvarez, Julie Delpy.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona