Darrere les olles del president

Hortense Laborie, el personatge que interpreta Catherine Frot a La cocinera del presidente, és la rèplica en el terreny de la ficció de Danièle Mazet-Delpeuch, una dona de la regió del Perigord especialista en la cuina de les trufes i en el tractament dels foie que va ser cridada durant dos anys al Palau de l'Elisi de París per convertir-se en la cuinera particular de François Mitterrand. Christian Vincent pren les memòries d'aquest personatge per crear una ficció ambientada en els grans escenaris del poder, en què el món de la cuina vol ser com una mena de microcosmos que posa de manifest les lluites que tenen lloc en les altes esferes de la política. El personatge d'Hortense es presenta al començament de la pel·lícula allunyada del món, a l'Àrtic, on explica a un grup de científics la història de la seva vida al costat de Mitterrand. La dona es mostra com una senyora humil que és contractada pel president de la República perquè li faci un seguit de plats més casolans.

La pel·lícula pretén posar-se al costat d'un seguit de films que juguen amb la moda gastronòmica, mostrant des de la ficció alguns dels secrets de l'alta cuina. El to general és amable, però no va gaire més lluny del retrat de costums. És una pel·lícula planera i poc inspirada. Una part del relat se centra en els problemes que té Hortense per acostar-se al president, poder-li explicar què és el que vol fer amb cada plat i poder-lo convèncer. El món del poder sembla avançar al marge del món de la cuina, però darrere els fogons també hi ha la tensió davant d'algunes conspiracions. El cap de cuina del palau vol anul·lar el poder d'Hortense sobre el president i aquest fet converteix la descripció del món de la cuina en el retrat d'un món paral·lel al de la política, on també hi ha clans i conspiracions.