Cinema Critica

CrÍtica

Imma Merino

Un món de bonhomia

En el cinema (i potser també la narrativa literària) de David Trueba acostuma a haver-hi personatges que intenten fer una cosa que sembla lluny de les seves possibilitats, però que, finalment, més o menys aconsegueixen realitzar-la. En tot cas, en relació amb Vivir es fácil con los ojos cerrados, ho podria semblar pel que fa a un professor d'anglès en una escola de frares d'Albacete que, el 1966, es proposa trobar-se amb John Lennon a Almeria durant el rodatge de How I won the war, film antibel·licista de Richard Lester amb la presència del mític beatle. La llegenda estableix que va ser aleshores quan Lennon va compondre Strawberry fields forever, inspirant-se en el record d'un pati situat a prop de casa seva, a Liverpool, on de petit hi jugava: un lloc on, com diu la cançó, res no és real i on no cal preocupar-se per res. D'aquest esperit vol pouar el film de Trueba amb un títol manllevat a la lletra de la cançó. La inspiració també sembla provenir d'un cas real passat pel sedàs de la ficció.

Interpretat campechanamente per Javier Cámara, el protagonista té un mètode pedagògic per ensenyar anglès amb les cançons dels Beatles que vol mostrar a Lennon. D'aquí, des d'Albacete, decideix viatjar fins a Almeria. Pel camí, sense que s'entengui com els dos personatges es creuen amb ell provinents de Madrid, el professor recull un adolescent (Francesc Colomer, el nen de Pa negre) fugat, després de barallar-se amb el seu pare policia perquè no vol tallar-se els cabells, i una jove malaguenya (Natalia de Molina) que vol tornar a casa seva fugint d'una residència on s'amaguen noies amb embarassos indesitjats.

A prop del lloc de rodatge del film de Lester, hi ha una taverna regentada per un català (Ramon Fontseré) que diu que el pa amb tomata és la millor aportació dels catalans al món. Tot plegat conforma un món de bonhomia, en què fins els policies franquistes no són mala gent, i de suspensió de la línia entre la il·lusió i la realitat. En aquest món de la bonhomia tot sembla possible, però d'una manera tan fàcil, previsible, ingènua i inofensiva que causa certa perplexitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Vivir es fácil con los ojos cerrados

«Vivir es fácil con los ojos cerrados»

Gènere: Drama
Direcció: David Trueba.
Intèrprets: Javier Cámara, Francesc Colomer, Ariadna Gil.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

la crònica

Tyets: gran victòria i nou disc per al 2025

GIRONA
saló

Comic Barcelona tanca portes amb més de 110.000 visitants

barcelona
Necrològica

Mor l’actor Bernard Hill, el capità del ‘Titanic’ i el rei Théoden de Rohan

barcelona
Xavier Aliaga
Novel·lista

“Necessito passar-ho bé quan escric, provar coses”

Barcelona
LA CRÒNICA

Rebobinar és de nostàlgics

SANT GREGORI
Música

Madonna fa ballar un milió i mig de persones a Copacabana

rio de janeiro
arts escèniques i música

El Límbic atrau 21.000 persones a Santa Coloma de Gramenet

barcelona
Ramon Coll
Arqueòleg. Autor d’ ‘El santuari ibèric de la cova de les Encantades del Montcabrer’

“La cova de les Encantades és l’únic santuari dels laietans”

PREMIÀ DE MAR
MÚSICA

Documenten les intèrprets no vocalistes de les formacions de ball dels anys 30

GIRONA