cultura

CRÍTICA

JORDI BORDES

Una ‘ànima' fugissera i còmica

L'ànima de Lali Ayguadé és fructífera, perquè ha sabut escoltar tant la seva necessitat de coreografiar com les aportacions dels ballarins. Lali Ayguadé és una ballarina que projecta línies infinites amb els seus braços i les seves cames, i tot seguit els fragmenta tant com vol, amb uns moviments mil·limetrats, mentre expressa en la mirada i el rostre l'actitud del personatge. Ara, per primer cop, es queda entre caixes, en la seva primera coreografia de format mitjà. Quatre ballarins es desplacen, contacten, generen diàlegs coreogràfics i també de relacions de personatges, més o menys abstractes però d'un potent magnetisme. Ella no és cap d'ells, però hi és en tots. Kokoro vol dir ànima i, sota aquest títol, Ayguadé (amb la dramatúrgia de Jordi Oriol, menys tensada del que és habitual per no ofegar la dansa, que és la prioritat en aquesta escena) planteja diferents quadres: el descriptiu (els bancs d'església i l'homilia del mossèn); el narratiu (la relació dels personatges dins del temple o en altres claus de la coreografia); el conceptual (l'ànima compactada occidental davant l'africana, molt més lliure, amb una torsió d'esquena quasi innata, que insufla molt d'aire), i el de denúncia (la por de la mort, la necessitat de viure amb plenitud la vida). És una peça que respira dansa fresca a partir d'uns personatges esquemàtics i que no renuncia (la busca, insistentment) a la comicitat.

La dansa que presenta Ayguadé fluctua entre dos mons: l'obert, de contacte amb les extremitats superiors i els cossos, àmplia, vistosa, que provoca enveja als espectadors de poder ballar-la; i l'introspectiu, en què el dolor s'accentua al rostre; són instants de “solo” en què el tempo demana quietud i la il·luminació centra l'atenció en el punt just. El poc text que es declama és prescindible, tot i que dóna colors còmics que permeten una connexió directa amb l'espectador, que riu de gust amb les insinuacions (marca de la casa) d'un inclassificable Jordi Oriol. Aquest actor i dramaturg, molt amic de tensar les paraules per extreure'n un significat nou també ha flirtejat amb la dansa. Per exemple, era la rèplica ballada de Lluís Soler al muntatge L'home de la flor a la boca (Biblioteca de Catalunya, 2008).

KOKORO
Lali Ayguadé
Intèrprets: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés, Diego Sinniger de Salas
Lloc i dia: Teatre de Salt, 3 d'octubre. També fan funcions al Mercat de les Flors del 22 al 24 de gener.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SÓNAR 2024

Entre clàssics gals i transgressors kenyans

BARCELONA

Revista centenària

Banyoles
Lluïsa Julià i Capdevila
Directora de la “Revista de Catalunya”

“Volem fer més visible la «Revista de Catalunya»”

Banyoles
“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”
Josep M. Roig Rosich
Historiador

“La ‘Revista de Catalunya’ sempre ha estat fidel als seus principis”

Banyoles
Joan Villarroya Font
Historiador i autor del llibre “Mussolini contra Barcelona”

“Al darrere del bombardeig del 17 de març del 1938 hi havia Mussolini”

Badalona
música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera