Música

opinió

Per a Lluís Albert

Divendres, a l’edat de 98 anys, ens deixava Lluís Albert i Rivas, compositor, músic, musicòleg, referent sardanista i curador abnegat durant més de 50 anys del llegat literari i artístic que la seva tia i padrina Caterina Albert, Víctor Català, va deixar a la seva mort el 1966.

L’Escala s’acomiada d’un il·lustre veí i una generació d’aquest país que va conviure en la seva preadolescència amb la Guerra Civil, perd un dels seus darrers referents culturals.

Durant aquest passat cap de setmana, els mitjans de comunicació, les notes de condol o les xarxes socials ens han acostat a una biografia extensa que posa l’accent en la seva sòlida formació musical i en la tasca de curador del llegat literari i artístic de Víctor Català.

Estudiant al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i el Conservatori del Liceu de la mateixa ciutat, i més tard professor de música durant 35 anys de l’escola Laietània de Barcelona, excel·lí com a compositor de més de 80 sardanes i com a musicòleg del mateix gènere amb destacades publicacions.

L’any 1998 l’Ajuntament de l’Escala el nomenà “fill adoptiu” i li concedí la medalla d’honor. Lluís Albert també rebé la placa d’argent de la Generalitat de Catalunya pels seus treballs de musicologia sardanista, i l’any 2019 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi “per la seva contribució a la cultura musical i literària del país, que s’expressa, entre d’altres, a través de l’estudi, la composició i la divulgació de la sardana i la música de cobla”.

L’educació en una família amb referents rellevants en l’àmbit empresarial, polític i cultural va forjar en Lluís Albert una personalitat destacada i singular que es va projectar en tots els àmbits de la seva vida.

La meva relació, com a alcalde, amb el mestre Lluís Albert coincideix amb la recta final de la seva trajectòria vital, però encara amb una presència i unes facultats físiques i mentals que fa valer en nombroses converses entorn de l’organització de diferents actes amb motiu de l’Any Víctor Català el 2016, primer, i, més tard, tractant les possibilitats de gestió i titularitat del llegat de l’artista.

L’Ajuntament tenia un enorme interès en la conservació, gestió i difusió de l’obra de l’artista, i el seu curador manifestava la voluntat de transmetre a l’administració el llegat amb el convenciment que era la millor solució per garantir-ne l’estudi i la projecció. Em trobo amb una persona sempre respectuosa i de fermes conviccions, però que afronta les converses de forma impetuosa i acostumada a portar sempre a la mà la batuta. Intueixo que l’encaix d’ambdues voluntats no serà fàcil, però després d’algunes reunions, s’imposa la saviesa de Lluís Albert per interpretar un context, la seva generositat i el seu pragmatisme. La cessió gratuïta del llegat literari i artístic de Víctor Català al poble de l’Escala, i l’adquisició de l’Ajuntament del Clos del Pastor i l’Arxiu Museu a la mateixa finca són una realitat i es formalitza l’acord amb una rubrica icònica, l’entrega del manuscrit original de Solitud a la sala de plens de l’ajuntament el juliol de 2017.

Un afectuós i sincer agraïment per la seva contribució al projecte cultural escalenc, empordanès i del país.

Austeritat, solemnitat, sentiment i tocs d’enginy en el comiat a l’església de Sant Pere van servir perquè dissabte passat la vila de l’Escala donés un últim adeu en forma d’homenatge pòstum al mestre Lluís Albert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia