Llibres

albumlàndia

Observar els detalls en temps dispersos

En una època en què l’observació sostinguda és escassa, val la pena reivindicar Losantos

Canviem el format però continuarem buscant la manera de dedicar un espai als àlbums il·lustrats i la literatura infantil i juvenil en aquestes pàgines. I per reprendre l’activitat hem triat un àlbum de Cristina Losantos (Barcelona, 1960), una il·lustradora de línia clara que sol tenir la capacitat d’hipnotitzar. Prolífica i amb diversos premis importants i merescuts, és d’aquelles autores fàcils d’identificar pel seu estil net i personal, com ara Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Josep Maria Madorell, Rocio Bonilla, entre d’altres.

Il·lustracions infantils en un equilibrat terme intermedi, ni de realisme fotogràfic ni gargotitzades (tots dos corrents ben defensables, que quedi clar), amb personatges i ambients molt entranyables i amb una magnífica atenció pel detall. Losantos deu tenir una paciència (perquè la tècnica i la professionalitat són evidents) molt destacable per afrontar dobles pàgines com les que podem contemplar al seu darrer llibre, Els oficis, dins la col·lecció Veig, Veig de Combel.

En una època en què l’observació sostinguda sol ser escassa i accelerada, en què se sol dir que el segon paràgraf ja no el llegeix ningú (us aviso que sou al tercer...), val la pena reivindicar una atenció com la que demana aquest llibre sense text. Són set dobles pàgines totalment il·lustrades (i dues més d’índex i llistat de més coses que podem trobar) en què es poden identificar fins a 82 oficis, en total. Des d’actor a zelador sanitari, passant per bombera, cuiner, fornera, escultora, lutier, pagès, rellotger, tatuador, joiera, jardinera...

A més d’anar identificant els diferents oficis, Losantos afegeix altres ganxos per tenir-nos amorrats al llibre hores i hores. Per exemple, a totes les pàgines hi ha un personatge de pel·lícula, un animal exòtic, una persecució entre policia i lladre, algú que camina cap per avall, algú amb barret estrafolari, algú que plora i, entre altres coses, objectes com ara un mitjó de ratlles, un globus vermell, un cor, un robot...

Buscant tot plegat exercitem la capacitat d’observació i concentració i, el més important, passem una estona distreta traient suc a l’univers humà i d’objectes i espais que ens proposa Cristina Losantos. Ah, i si el mirem de dia i a prop d’una finestra, no cal ni energia elèctrica.

Canviant de tema i de llibre, Duomo presenta El vuelo de Samantha, amb il·lustracions d’Alice Coppini, notes científiques de Shelley Tanaka i traducció de Marcelo E. Mazzanti. He deixat l’autora per al final, perquè és Margaret Atwood (Ottawa, 1939), una reconeguda poeta, novel·lista, narradora, crítica literària, professora universitària i activista política canadenca, a més d’una gran defensora del medi ambient i una apassionada de l’ornitologia, faceta que queda clara en aquest llibre. Ha rebut premis com ara el Booker, l’Arthur C. Clarke, el Franz Kafka, el Princesa d’Astúries, el PEN Center USA..., per títols com per exemple El conte de la serventa, Àlias Grace, L’assassí cec, L’any del diluvi... Diverses de les seves novel·les s’han dut al cinema o han estat sèries de televisió.

El vuelo de Samantha és un viatge al món dels ocells des d’un punt de vista ecologista. Atwood explica com, fa dècades, els miners duien un canari perquè, en cas d’alliberar-se gasos nocius, el canari era el primer de morir i alertava els miners. La petita Samantha no fa gaire cas dels ocells, prefereix perseguir-los amb el seu gat, fins que un dia coneix la veïna, la velleta Phoebe Merganser (alter ego d’Atwood), que s’emporta la nena a fer un recorregut especial per mostrar-li la vida de les aus.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.