Llibres

novetats literàries

Benet Salellas, entre les novetats de Tigre de Paper

Com ja és tradició anual, uns quants membres de l’equip de la cooperativa KULT, amb seu a Manresa, van baixar a Barcelona per fer la presentació de la seva temporada de novetats editorials. Com sempre, ho van fer amb dinamisme, simpatia, proximitat i mostrant amb coherència que creuen ideològicament en el que publiquen. Per alguna cosa són una “comunitat de pensament crític”. Hi van ser Oriol Valls, Marc Garcés, Anna Roca i, entre d’altres convidats com els traductors Sara Serrano i Neil Sabaté, Benet Salellas com a autor.

KULT és impulsora de la Fira Literal, el magazin Catarsi i les editorials Tigre de Paper (assaig), L’Agulla Daurada (narrativa) i Bellaterra Edicions (assaig en castellà).

A Tigre de Paper, Benet Salellas presenta En encesa espera, “una crònica d’uns fets repressius que van marcar una generació de l’independentisme i que serveix, avui, per entendre més bé el present i els possibles embats del futur”. Salellas narra com l’estiu del 1992 quaranta independentistes catalans va ser detinguts en l’anomenada Operació Garzón. La vistositat dels Jocs Olímpics contrasta amb les tortures a què van ser sotmesos els detinguts en les fosques garjoles de la Guàrdia Civil. “Jo volia publicar a L’Agulla Daurada, però em van dir que havia escrit una mena de true crime de l’estiu del 1992”, va confessar Salellas, somrient. “Hi relato una història dramàtica però que acaba bé, perquè he volgut posar una mica d’optimisme”, va afegir.

Altres novetats de Tigre de Paper són un nou llibre, el tercer a l’editorial, de la feminista de referència Bell Hooks, Teoria feminista: del marge al centre (amb traducció d’Anna Llisterri), en què també parla de racisme, pobresa i l’explotació laboral. També, en l’àmbit del feminisme, presenten Ara és el nostre moment, de Selma James (amb traducció de Pelin Dogan), “que té més de 90 anys, és un gran referent feminista i es tradueix per primer cop al català”.

Tot el poder per als soviets!, de Lenin (amb traducció de Glòria Artiaga), coincideix amb els cent anys de la seva mort. Una introducció al pensament de Lenin a partir d’una selecció dels seus escrits, per primer cop en català.

Un més dels llibres que van destacar és Una altra vegada, el foc, amb la traducció que va fer Rafael Tasis fa 60 anys i coincidint amb el centenari del naixement del seu autor, James Baldwin, que parlar del racisme als anys seixanta.

La nord-americana Micha Frazer-Carroll presenta Món de bojos (amb traducció de Lola Fígols). Parla de les polítiques de la salut mental, en què explora la relació entre la justícia de la discapacitat, l’alliberament queer i la salut mental, també amb relació amb l’art i la creativitat.

A Sospitosos habituals. Corrupció a l’Estat espanyol, el periodista andalús Fonsi Loaiza (traduït per Oriol Valls) “dibuixa l’arbre genealògic de les clavegueres que dirigeixen el projecte de les classes dominants espanyoles, amb noms i cognoms, sense embuts”. De la Casa Reial a l’Església, passant per la judicatura, l’exèrcit i els cossos policials.

En clau internacional Deu mites sobre Israel, d’Ilan Pappé (amb traducció de Lola Fígols), i La fi de l’alternativa xinesa, de Miquel Vila, són dos llibres destacats, el primer sobre les idees més controvertides sobre els orígens i la identitat de l’Estat contemporani d’Israel i el segon sobre la Xina i el seus contactes amb Occident.

L’Agulla Daurada

Anna Roca va presentar les quatre novetats del segell literari L’Agulla Daurada. L’altra cara de la pell, de Jeferson Tenório (amb traducció de Josep Domènech), “una relació paternofilial escrita en segona persona”; L’espai blanc, de Valeria Parrella (amb traducció de Sara Serrano), “una autora molt famosa a Itàlia que ven 50.000 exemple de cada títol; una dona molt activista que encaixa molt bé en aquest segell i que en aquesta obra ens parla de les maternitats diverses”; Sabia llegir el cel, amb text de Timothy O’Grady (traduït per Neil Sabatés) i fotografies de Steve Pyke, “sobre la immigració a Irlanda; les fotos no van ser fetes expressament pel llibre, però hi casen del tot” i, finalment, La pimpinella blava, de Svetlana Slapsak (amb traducció de Jordi Cumplido), “mantenim títols de literatura balcànica amb aquesta antropòloga candidata al premi Noel de la Pau, que narra una venjança en clau feminista partint d’un format de novel·la negra i sobre les violacions de guerra al Balcans”.

Una temporada ben interessant amb aquests i altres títols que, de mica en mica, aniran sortint als carrers, que seran sempre nostres, naturalment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia