cultura

PARTICIPACIÓ

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

“Fer terrissa diferent m'ha obert les portes de molts països”

Entrevista al terrissaire de Llambilles Jesús Prats

Per què va decidir dedicar-se al món de la ceràmica?

Perquè a casa ho vaig veure fer tota la vida. Tots ens hi hem dedicat, els meus pares i les meves germanes. Era el petit i tampoc em van deixar triar. Al principi el meu pare tenia una societat familiar i jo hi treballava.

Quants anys fa que hi està?

Molts. De petit ajudava a casa i quan vaig tornar de la mili em vaig posar per mi sol, com a autònom. D'això deu fer uns 33 anys. Jo tenia altres idees, vaig plegar i vaig preferir fer-m'ho sol. Sóc autodidacte, quasi mai he comprat cap eina, me les he fet totes jo. Moltes són inventades i també m'he fet el forn. El fang també me'l preparo jo. Agafem terra d'argila i en fem barreges i les passem per un molí per obtenir la textura que volem.

Quan comença a exportar ceràmica?

L'any 82 van aparèixer un senyor anglès i un de Pennsilvània. Va ser un boom i vam exportar la nostra ceràmica a Amèrica i Anglaterra, l'antiga Txecoslovàquia, actualment Ucraïna, França, Holanda i Bèlgica. Sense fer cap tipus de publicitat, sempre m'he trobat que han vingut amb una peça feta meva i m'han buscat ells a mi.

Amb quins països treballa ara?

Ara només venc peces de jardineria a França i uns totxos artesans a Holanda perquè Amèrica, amb l'entrada de l'euro, va deixar de comprar. També treballem per a Menorca, Barcelona, Vigo, Madrid, Màlaga, etc.

Quants treballadors ha necessitat per cobrir la demanda?

Quan servíem uns sis tràilers l'any només a Anglaterra i no podíem deixar de banda els altres clients, érem fins a set persones aquí. A penes hi cabíem. Ara, només som la meva dona i jo.

Què creu que el diferencia dels altres terrissers de Quart?

Doncs que a mi m'agrada innovar, fer una mica el boig. M'he inventat peces que han agradat molt i crec que és això el que m'ha donat oportunitat d'exportar. Per exemple, una terrissa amb forma de tassa i que l'hem pintat amb colors molt vius, això ha agradat molt. La meva especialitat és la gerra de diferents formes. El fer gènere diferent m'ha donat vida, la majoria de gent segueix fent el de sempre.

La ceràmica és un art?

La ceràmica que és feta a mà és un art. La majoria de gent la fa a màquina i amb motllo i això no té res a veure amb una peça única. La meva dona i jo hem fet tot el que es pot veure de ceràmica de decoració al Centre Glòries, Barna Sud de Barcelona, i altres centres de Vigo i Màlaga.

És important per vostè la Fira de la Terrissa de Quart?

Sí, molt important. Hi passa gent de tot arreu i amb els 21 anys de Fira són molts els clients nous que hem fet majoristes i botiguers, revenedors, ajuntaments, càmpings... És on vaig conèixer el primer anglès que es va enamorar de la ceràmica que fèiem i a partir d'ell les nostres peces es coneixen a molts llocs del món. De grossos n'he tingut tres, de clients, a Anglaterra.

L'ha afectat la crisis?

Sí, molt. Resulta que la ceràmica és un luxe. La gent primer fa les obres de la casa, jardí, piscina i quan arriba al final ja no té diners per gastar-se'ls amb l'ornamentació. Anem fent, però res comparat amb els millors anys, entre el 1982 i el 2000. Aviat tindré una pàgina web on es mostraran totes les peces que elaborem.

Algú de la família seguirà fent la seva ceràmica?

No, les meves filles tenen carrera universitària i, tot i que ens han ajudat sempre, no veig que puguin continuar aquest negoci de cara al futur. No veig la gent jove comprant terrissa, solen viure en pisos i tampoc tenen lloc per posar segons quina peça allà per fer bonic.

Aquesta informació ha estat elaborada externament a la redacció del web per Sandra Florenza, estudiant en pràctiques de la Facultat d'Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.