Diversitat de posicions i d'al·legacions

La meitat dels ajuntaments afectats pel nou mapa eòlic o bé proposen modificar-lo o bé el rebutgen

Les al·legacions de l'Ajuntament de Batea es fonamenten, segons va explicar l'alcalde, en el fet que la zona eòlica que proposa la Generalitat envolta el nucli urbà. «Hem plantejat una reducció de la taca [de 600 a 230 hectàrees], sense afectar la potència total», va precisar Joaquim Paladella (PSC), i proposen traslladar la zona eòlica caps als termes de Vilalba dels Arcs, la Pobla de Massaluca i Gandesa.

La Terra Alta vol més pes dels ajuntaments.

En les al·legacions de Batea, que es van aprovar amb l'abstenció de CiU, també es reclama que l'Ajuntament tinga veu i vot en el procés d'adjudicació dels parcs, i no només els consells comarcals. En això també coincideixen les al·legacions de Gandesa i de Vilalba dels Arcs. L'alcalde gandesà, l'independent Miquel Aubà, va detallar que també volen saber quins criteris se seguiran per a l'adjudicació dels parcs i qui cobrarà les compensacions econòmiques dels projectes eòlics. Per la seua banda, l'alcalde de Vilalba dels Arcs, Xavier Marzo (CiU), també considera que la nova regulació eòlica deixa els ajuntaments en una segona fila. «Fins i tot ens han dit que les nostres al·legacions no són vinculants», va remarcar. Vilalba reclama una franja mínima de 2 quilòmetres entre els nous molins i la població.

D'acord, i fins i tot propostes d'ampliació.

Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre, Tivissa i Riba-roja d'Ebre no han presentat cap al·legació. Com els de Llorac, les Piles i Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà. Tots estan d'acord a formar part de les reserves eòliques en què els ha integrat la Generalitat. L'Ajuntament de Sarral, també a la Conca, fins i tot proposa que s'ampliï la zona delimitada i que agafi tota la carena de la muntanya que inclou els nuclis de Vallverd i Montbrió de la Marca. En la mateixa línia, l'alcalde de Santa Coloma de Queralt, Ramon Borràs, no només no es mostra en desacord amb la proposta del govern sinó que li ha fet saber que hi ha una altra zona del terme amb millors condicions de vent.

Tampoc no ha presentat al·legacions, de moment, l'Ajuntament de Rocafort de Queralt, tot i que l'alcalde, Valentí Gual, recorda que no estan d'acord amb l'afectació al municipi. «No hem sabut contra què al·legar perquè al mapa que ens han enviat no hem pogut determinar el nombre d'hectàrees ni res amb exactitud; suposo que està fet expressament», lamenta. «Fa un grapat de dies que els truquem, i ningú ens fa cas», explica.

A Aiguamúrcia, després de donar la seva conformitat a la instal·lació d'un nou parc eòlic, l'Ajuntament ha iniciat la fase de negociació amb els veïns de la zona on s'hauran de situar els aerogeneradors, entre les àrees de la Manlleva i Marmellar. Sí que ha al·legat contra la ZDP que l'inclou l'Ajuntament de Conesa. «Perquè no en volem més», declara l'alcalde, Àngel Rodríguez.

El Baix Camp i el Priorat mantenen el rebuig.

El terme d'Arbolí té fins a 452 hectàrees de terreny afectades, que estarien incloses en el futur parc natural de les muntanyes de Prades i per això l'Ajuntament no veu clar el projecte. Les al·legacions van en aquesta direcció i reivindiquen la necessitat de conservar tant el paisatge com la fauna –hi ha àligues cuabarrades i falcons–. Per l'alcalde, Jordi Juncosa, «el parc eòlic és incompatible» amb l'actual model de municipi i recrimina a la Generalitat que no hagi avançat en la constitució del parc natural de les muntanyes de Prades.

La junta de govern de l'Ajuntament d'Alforja ha acordat aquesta setmana presentar al·legacions en dos sentits. Primer, es reclama que es conservi el model urbanístic que hi ha ara al poble, perquè a la zona on es volen posar aerogeneradors només s'hi preveuen usos ramaders i agrícoles. Però el que preocupa en aquest nucli del Baix Camp és també com afectarà la carena de Puigcerver.

L'Ajuntament de Porrera ha presentat dues al·legacions: una pel que fa al paisatge i l'altra a aspectes mediambientals. L'alcaldessa, Mercè Juncosa, recorda: «Tenim un informe urbanístic que desestima cap mena d'actuació dins de l'àmbit delimitat per la Generalitat; ells mateixos es contradiuen.» La implantació del parc eòlic en un espai que havia estat declarat d'interès natural preveu la construcció d'un vial de 8 metres d'amplada. «Ho trinxaran tot», es queixa Juncosa. Cornudella ha presentat una al·legació perquè la zona delimitada «trenca les serralades, i la línia a seguir no és aquesta». «Exposem que s'ha fet molt mal fet, no s'ha consultat, i nosaltres no en volem, de parcs», es torna a queixar l'alcalde, Josep Maria Castan, que es pregunta quin estudi rigorós hi ha al darrere del nou mapa eòlic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.