Economia

Quan falta l’aigua al camp

La sequera impacta especialment en l’agricultura, que reivindica la seva necessitat davant altres sectors

La gestió genera tensions entre l’Estat i la Generalitat, que vol cogestionar la conca de l’Ebre i inversió per modernitzar el canal d’Urgell

Els arrossars del Delta no s’han pogut inundar per primer cop, i ara preocupen els pomers de l’Empordà

La ramaderia i l’agricultura han estat les activitats més afectades fins ara pel greu episodi de sequera que viu el país. El fet que a finals d’abril, tot just a l’inici de la campanya de reg en la majoria de conreus –que té al maig i al juny el punt àlgid i sol allargar-se fins a final d’estiu i principis de tardor–, els embassaments estiguessin en nivells en general ínfims va resultar catastròfic per a moltes explotacions, com les de cereal. I és que les restriccions que s’han anat dictant contra la sequera han afectat especialment la pagesia, que, tant a les conques internes com a la de l’Ebre, és a qui primer i més se li tanca l’aixeta en episodis d’escassetat, segons els respectius plans de sequera. “No és lògic que només ho hagi de pagar el sector agrari i ramader; ha estat el gran perjudicat i qui ha fet el gran sacrifici”, lamentava dijous el coordinador general d’Unió de Pagesos, Joan Caball, que assegurava que a la conca mediterrània, si es volen produir aliments, no es poden reduir els regadius, si bé admetia que cal millorar els sistemes de gestió i fer els regs més eficients. “La mateixa pregunta que feu al sector agrari l’hauríeu de fer al turístic: parlem de producció d’aliments i ramaderia; és inadmissible que s’hi redueixi l’aigua”, clamava igualment Joan Carles Massot, president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC).

A les conques internes, a les unitats territorials on hi ha declarada l’alerta o l’excepcionalitat, es rebaixa un 40% l’aigua per a l’agricultura, si no ve de la regeneració. I si hi ha emergència, se suprimeix del tot el reg agrícola, amb l’única excepció del que calgui per a la supervivència dels arbres (llenyosos), un fet que causa preocupació al sector del Fluvià-la Muga –on sols s’ha regat un 20% del que és habitual enguany, tot i que molts camps completen l’abastament amb pous particulars–, que els propers dies entrarà en aquesta fase quan en falten pocs per a una collita de la poma que queda en perill si ara de cop s’hi suprimeix el reg. “No veuríem admissible que ara es tallés l’aigua quan s’ha fet un esforç”, avisava Caball, que recordava que molts pagesos ja van renunciar a plantar conreus com el blat de moro quan van ser avisats de les restriccions.

A la conca de l’Ebre, on l’agricultura utilitza més del 80% de les reserves, la situació encara ha estat més dramàtica, ja que, a l’escenari d’emergència en què es troba el Segre des de l’abril del 2022 –fet que fa, per exemple, que Rialb no hagi pogut produir electricitat des d’aquell juliol–, aquest maig s’hi va afegir l’Ebre, que per primer cop no ha pogut inundar del tot els arrossars del Delta. El fet que a Catalunya no es permeti rebaixar el cabal ecològic de cap dels dos rius tot i la sequera, justifiquen des de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), tampoc ha facilitat les coses, tot i que al juny les pluges van fer possible alleugerir les restriccions i han permès salvar els arbres fruiters i fins i tot part de la collita. “De moment se salvarà aquest any hidrològic, que es tanca a l’octubre, però a veure què passa el següent”, clouen les mateixes fonts.

La gestió de la urgència, en tot cas, ha estat diferent a les conques internes, responsabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que a la de la CHE, segons han denunciat el govern i els sindicats agraris, que han agraït l’esforç i la bona predisposició del departament. En el primer cas, els pagesos van ser informats entre febrer i març de la planificació de reg a la baixa que es preveia, fet que els va permetre prendre decisions abans de plantar i reduir en part les pèrdues. En canvi, la CHE va informar a finals d’abril, amb molt pocs dies d’antelació, que per primer cop en 160 anys d’història tancava del tot les comportes del canal d’Urgell, poques setmanes després d’iniciar-se la campanya de reg, fet que va generar indignació. “Va ser un error de la CHE, ho havia de planificar a principis d’any; esperem que s’arregli ara”, diu Caball, que al maig es va reunir precisament amb els seus responsables.

Segons fonts del Departament d’Acció Climàtica, ja a finals de febrer, quan es va informar de l’excepcionalitat al Ter-Llobregat, la llavors consellera Teresa Jordà va interpel·lar la CHE pel que entenia com una “falta d’acció” contra la sequera, i no va rebre resposta. I quan la CHE va anunciar les severes mesures el 25 d’abril, Rialb, d’on agafen bàsicament l’aigua els dos grans canals, estava només al 6%, quan les conques internes ja s’estaven gestionant en fase d’excepcionalitat amb un 25% de reserves. Per això, quan es van precipitar els esdeveniments, el president Aragonès va enviar una carta al seu homòleg espanyol, Pedro Sánchez, per denunciar la improvisació i reclamar la gestió compartida de la conca de l’Ebre, ja que “les seves decisions tenen impacte sobre Catalunya i, després, la Generalitat, els ajuntaments i les comunitats de regants han de donar resposta a les conseqüències”, deia. Fins ara, però, no s’ha rebut resposta, i fonts del govern admeten que serà molt complicat que l’Estat, que a través de la CHE gestiona de manera unificada tota la conca, accedeixi a la petició. Pel seu cantó, la confederació no vol entrar “en el debat polític” i assegura que la decisió de tallar el canal d’Urgell es va prendre a iniciativa de la comunitat de regants, “perquè, si no, no es podia garantir l’aigua de boca”. A més, indica que al març els agricultors catalans ja sabien que haurien de fer “ajustos” d’almenys el 50% en el reg, i recorda que les decisions són sempre col·legiades per òrgans com les juntes d’explotació i les comissions de desembassament, en què hi ha responsables tant de la CHE com de les comunitats de regants i els ens que gestionen l’abastament de boca.

Aquest, en tot cas, no és l’únic motiu de fricció al voltant del canal d’Urgell. Des del març que el govern també planteja la necessitat urgent d’un pla de modernització que en minimitzi les pèrdues d’aigua i n’optimitzi el reg, xifrat en 1.200 milions, un 60% dels quals els assumiria la Generalitat. De fet, en el pressupost del 2023 ja n’hi destina 138. El govern demana a canvi que l’Estat hi posi el 40% restant i que Catalunya pugui disposar de l’estalvi d’aigua que generaran aquestes inversions, fet que la CHE hauria acceptat en una reunió al març amb el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson. Oficialment, però, fins ara el més calent és a l’aigüera tant en una petició com en l’altra.

Manifest del Gran Urgell
La crítica situació del reg en l’agricultura va propiciar que uns 400 pagesos del canal d’Urgell i el Segarra-Garrigues, reunits el 20 de maig a Miralcamp, creessin la Plataforma del Gran Urgell, en defensa dels seus interessos. En les setmanes següents, l’ens organitzaria accions de protesta tant a Barcelona com a Madrid per reclamar més suport a la pagesia. Després d’una assemblea el 6 de juliol, van reclamar més ajuts a les administracions, i continuaran amatents a l’evolució de la crisi.
Inversions del govern
Dins del pla de gestió de l’aigua aprovat al maig pel govern per a les conques internes, es preveu destinar específicament 26,3 milions a invertir directament o donar subvencions a comunitats de regants perquè millorin les instal·lacions de reg. Així mateix, cal afegir-hi tot un altre seguit d’actuacions que permetran ampliar la capacitat de regeneració d’aigües, bona part de les quals es destinaran a ús agrícola. De fet, la intenció és doblar, fins al 20%, la quantitat que s’hi destina ara, que és el 10%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia