Opinió

CompetiTICvitat: amb les TIC no n'hi ha prou

Sense empreses innovadores, eficients
i competitives, no hi ha ni producció ni treball,
ni consum... ni futur

Cosa estra­nya. La majo­ria dels eco­no­mis­tes ens hem posat d'acord. El model de crei­xe­ment econòmic i d'arti­cu­lació social de Cata­lu­nya arriba a la seva fi. Tan­quem la porta de l'eco­no­mia i la soci­e­tat indus­trial i obrim un nou període històric, l'eco­no­mia i la soci­e­tat del conei­xe­ment.

El pro­blema rau en el fet que entrem en aquesta fase amb mal peu, en un moment de crisi. De fet, la crisi econòmica actual no fa més que posar de mani­fest la ina­dap­tació del model econòmic català a les fonts d'avan­tatge com­pe­ti­tiu del món glo­bal. Però anem a pams.

Què li passa, a l'eco­no­mia mun­dial, avui? Doncs bé, que coin­ci­dei­xen tres revo­lu­ci­ons alhora, que posen en crisi tota l'estruc­tura econòmica tra­di­ci­o­nal. La pri­mera revo­lució és la del procés de glo­ba­lit­zació. No cal apro­fun­dir gaire en el canvi dis­rup­tiu per a l'entorn econòmic que com­porta la capa­ci­tat de pro­duir, tre­ba­llar i inter­can­viar fac­tors i pro­duc­tes a tot el món i durant les vint-i-qua­tre hores del dia. La segona revo­lució és la revo­lució digi­tal. La con­so­li­dació de les tec­no­lo­gies de la infor­mació i la comu­ni­cació (TIC) com a tec­no­lo­gies d'uti­li­tat gene­ral repre­senta una revo­lució sense pre­ce­dents des de la gene­ra­lit­zació de l'elec­tri­ci­tat i el motor de com­bustió interna. La ter­cera revo­lució és la de les fonts del crei­xe­ment econòmic i el benes­tar social. Les TIC, el conei­xe­ment, la inno­vació i la inter­con­nexió en xarxa són els nous fac­tors expli­ca­tius clau del crei­xe­ment econòmic, la com­pe­ti­ti­vi­tat i el benes­tar social.

I, en aquest con­text, què ha de fer Cata­lu­nya per situar-se en el mapa de l'eco­no­mia i la soci­e­tat glo­bal del conei­xe­ment? Pre­sento algu­nes idees, això sí, no gaire política­ment cor­rec­tes, en aquest sen­tit.

Pri­mer de tot, el país neces­sita un canvi cul­tu­ral, una reor­de­nació de pri­o­ri­tats, nous lide­rat­ges. Hem d'acon­se­guir girar l'eco­no­mia i la soci­e­tat cata­la­nes com un mitjó. Però, en quin sen­tit? Al meu enten­dre, és clar. En l'eco­no­mia glo­bal del conei­xe­ment el cen­tre de l'esce­nari està en la pro­ducció i el tre­ball. Sense empre­ses inno­va­do­res, efi­ci­ents i com­pe­ti­ti­ves no hi ha ni pro­ducció ni tre­ball, ni con­sum, ni estalvi, ni crei­xe­ment, ni benes­tar, ni futur. Hem de posar al cen­tre de tot l'empre­ne­dor i l'empresa inno­va­dora. Actu­al­ment Cata­lu­nya té dues ter­ce­res parts del seu tei­xit pro­duc­tiu, és a dir, més de 400.000 micro­em­pre­ses i els seus tre­ba­lla­dors, amb pro­ble­mes molt seri­o­sos per sobre­viure avui i, ja no diguem, per créixer a llarg ter­mini. Això és així per dues raons: pri­mera, per un pro­blema de sub­fi­nançament galo­pant, en espe­cial en pro­jec­tes inno­va­dors, i, segona, perquè no dis­po­sen de les fonts de coin­no­vació necessàries per com­pe­tir als mer­cats glo­bals del conei­xe­ment. I què és la coin­no­vació? Doncs l'esta­bli­ment de rela­ci­ons de com­ple­men­ta­ri­e­tat entre els usos inten­sius de les TIC, l'orga­nit­zació del tre­ball i la pro­ducció en xarxa, i la for­mació cons­tant dels pro­fes­si­o­nals de les empre­ses.

Les empre­ses cata­la­nes neces­si­ten fer ser­vir inten­sa­ment —no sola­ment inver­tir-hi— les TIC i el comerç electrònic. Neces­si­ten can­viar les seves for­mes d'orga­nit­zació del tre­ball, encara massa for­dis­tes i burocràtiques. Auto­no­mia i presa de deci­si­ons des­cen­tra­lit­zada, orga­nit­zació i remu­ne­ració per objec­tius, i lli­ber­tat d'infor­mació i en comu­ni­ca­ci­ons són els eixos del canvi orga­nit­za­tiu. Final­ment, les empre­ses han de for­mar i ensi­nis­trar cons­tant­ment els seus pro­fes­si­o­nals. La com­pe­ti­ti­vi­tat a Cata­lu­nya passa per l'ús inten­siu de les TIC, però per molt més que això.

La política pública també s'ha de trans­for­mar en pro­fun­di­tat. Ha de pivo­tar des de les polítiques de demanda i de dis­tri­bució cap a les polítiques d'oferta i de crei­xe­ment. Cal afir­mar-ho clara­ment. Pri­mer ve tenir un tei­xit econòmic com­pe­ti­tiu i després l'estat del benes­tar. En l'eco­no­mia del segle XXI no hi ha benes­tar sense empre­ses com­pe­ti­ti­ves. El valor tre­ball emer­geix, nova­ment, per sobre de les polítiques key­ne­si­a­nes.

I una última cosa: si la com­pe­ti­ti­vi­tat de la micro­em­presa depèn de múlti­ples fac­tors rela­ci­o­nats, per què la política indus­trial és frag­men­tada i pen­sada per a la gran empresa? Polítiques tec­nològiques, d'inno­vació, de soci­e­tat de la infor­mació, d'inter­na­ci­o­na­lit­zació, de for­mació, avui des­in­te­gra­des i amb objec­tius dis­pars, s'han d'inte­grar.

Perquè cal no per­dre de vista l'objec­tiu: sense empre­ses inten­si­ves en l'ús de la tec­no­lo­gia i el conei­xe­ment, inno­va­do­res, fle­xi­bles, efi­ci­ents i inter­con­nec­ta­des en xarxa, no hi ha eco­no­mia i soci­e­tat del segle XXI. El món no espera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.