Si demanes justícia, dues taxes

Sobre les noves taxes en l'Admi­nis­tració de Justícia ja s'ha dit gai­rebé tot. El pro­blema rau en el fet que molts no han escol­tat res i sem­bla que hàgim tor­nat a temps pas­sats en els quals pre­do­mi­nava l'obs­cu­ri­tat i la des­con­fiança.

A Cata­lu­nya no estem exempts de culpa. Acos­tu­mats a supor­tar una supe­rior càrrega tri­butària sense dir ni piu, ja hem patit amb dolor la Llei 5/2012 de 5 de març, que imple­men­tava unes pri­me­res taxes. La vam con­sen­tir per esgo­ta­ment accep­tant una pro­posta de tem­po­ra­li­tat i mode­ració en les quan­ties, amb l'objec­tiu de con­tri­buir i “moder­nit­zar” la justícia.

Amb tot, alguna cosa que no encaixa: en ple segle XXI tenim un sis­tema judi­cial col·lap­sat que genera des­con­fiança vers el poble.

Si en aquesta des­me­sura hi ha un pro­ta­go­nista polític con­sen­tit –o pro­vo­cat– és Alberto Ruiz Gallardón. Què bé que estava abans de ser minis­tre fent de mode­rat polític tole­rant! Que mala­ment li escau el ves­tit de la res­pon­sa­bi­li­tat minis­te­rial! Això sí, si l'objec­tiu de la seva gestió política era acon­se­guir una­ni­mi­tats, ho ha asso­lit. La tota­li­tat dels col·lec­tius d'ope­ra­dors jurídics ha refu­sat ple­na­ment la seva llei: jut­ges, fis­cals, advo­cats i pro­cu­ra­dors han denun­ciat que l'apli­cació de les taxes suposa un obs­ta­cle que impe­deix l'accés a la justícia i vul­nera l'arti­cle 24 de la Cons­ti­tució. La judi­ca­tura es plan­teja una atu­rada de pro­testa; el pre­si­dent del Con­sell Gene­ral de l'Advo­ca­cia Espa­nyola sol·licita a la defen­sora del poble que for­muli recurs d'incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat; el Con­sell dels Il·lus­tres Col·legis d'Advo­cats de Cata­lu­nya sol·licita la dimissió del minis­tre; el Con­sell Canari dels Col·legis d'Advo­cats ha decla­rat per­sona non grata Ruiz Gallardón per “la seva nefasta gestió, per haver vul­ne­rat i con­cul­cat el dret fona­men­tal de tutela judi­cial efec­tiva i per no escol­tar tots els actors jurídics”; ja s'han fer mani­fes­ta­ci­ons i se'n pre­ve­uen més; i s'han començat a dic­tar algu­nes reso­lu­ci­ons judi­ci­als en con­tra, com la del jut­jat social número 1 de Beni­dorm, que con­si­dera la llei contrària al dret de la Unió Euro­pea.

Tot i les pro­tes­tes en con­tra, Ruiz Gallardón va seguir enda­vant de forma messiànica pro­mul­gant la llei i fent el més cla­morós dels ridículs. Ha con­ver­tit Espa­nya, nova­ment, en un país de pan­de­reta: la llei es publica i, en un exer­cici car­re­gat de supèrbia, s'acorda l'entrada en vigor l'endemà de la seva publi­cació. No obs­tant això, algun il·lumi­nat es des­cuida els impre­sos per liqui­dar les taxes –que no s'han dis­se­nyat!–. Així, l'endemà de la publi­cació de la llei impera el des­con­cert, la indig­nació i una con­fir­mació de la inca­pa­ci­tat de molts dels nos­tres repre­sen­tants polítics.

En aquest con­text kafkià, la Secre­ta­ria Gene­ral de l'Admi­nis­tració de Justícia dicta la ins­trucció que indica que no es podrà exi­gir la pre­sen­tació del jus­ti­fi­cant d'auto­li­qui­dació de la taxa per cur­sar els escrits pro­ces­sals fins que l'ordre minis­te­rial no es publi­qui al BOE. Això ha com­por­tat una dis­cussió sobre si l'apli­cació serà retro­ac­tiva o no, i què pas­sarà amb els tràmits pro­ces­sals ini­ci­ats després de l'entrada en vigor de la llei pels quals no es liquidi la taxa.

No entraré a dis­cu­tir les insu­ficiències tècni­ques de la llei. Hi ha detalls com, per exem­ple, que no es té en compte que quan una sentència de pri­mera instància és revo­cada perquè el tri­bu­nal de més rang entén que la decisió és errònia, el jus­ti­ci­a­ble haurà de pagar els 800 euros de la taxa per l'apel·lació que ha pro­vo­cat l'error judi­cial i no exis­teix la pos­si­bi­li­tat d'inten­tar un res­ca­ba­la­ment per no exis­tir con­demna en cos­tes en l'esti­mació del recurs.

En vista de tot això, Ruiz Gallardón té la barra d'afir­mar que la seva llei no ha pro­vo­cat cap rebuig social sinó que es tracta una “reacció cor­po­ra­tiva”. Ja se sap que els Ruiz Gallar­do­nes neces­si­ten bocs expi­a­to­ris: ara pretén que ho siguem els advo­cats, pre­sen­tant-nos com una tara per a la justícia.

Sàpiga, Sr. Ruiz Gallardón, que els des­pat­xos petits i mit­jans els con­for­mem les tres quar­tes parts dels advo­cats d'aquest país i que el 80% de les cau­ses són plets de poca quan­tia, petits tots ells però impor­tants per a la majo­ria de les per­so­nes d'aquest país que de tant en tant dema­nen justícia i vostès, els polítics, no ens enga­nyin, els hi donen dues taxes.