Economia

La llei que no fa el pes a ningú

La norma que pretén definir el marc laboral dels ‘riders’ neix de les bones intencions i envoltada d’interrogants

Es posa en dubte l’efectivitat en l’aplicació de la nova normativa
El text estableix que l’algoritme no és l’activitat principal del negoci

La plataforma Just East Takeaway.com, amb seu a Amsterdam i que opera a l’Estat espanyol, anunciava el novembre passat que crearia la seva pròpia xarxa de repartidors, convertint-se així en la primera companyia de delivery de l’Estat amb riders amb contracte laboral, davant d’altres de ben conegudes com Glovo, UberEats, Deliveroo i Amazon. Just Eat s’avançava al text que es tramitarà com a decret llei i que s’afegirà a l’Estatut dels Treballadors, que fa referència a la situació laboral en l’àmbit de les plataformes digitals de repartiment.

El que es coneix com a “llei rider” ha estat el resultat de l’acord al qual va arribar la mesa de diàleg social per regularitzar la situació laboral d’aquest col·lectiu. Només tindrà un article, que establirà, a més de considerar-los assalariats, que la representació legal dels treballadors haurà de ser informada de les regles de funcionament dels algoritmes i els sistemes d’intel·ligència artificial conforme als quals es distribueix el treball en les plataformes. Aquestes dades incideixen directament en les condicions laborals dels riders, tant per a l’accés com per al manteniment de la feina.

Tanmateix en lloc d’aconseguir tranquil·litat per a totes les parts en joc, l’esborrany de la llei ha creat un profund desacord generalitzat. “El procés regulador s’inicia amb bona voluntat, ja que es vol fixar el caràcter laboral del repartidors d’aquestes plataformes, però el que fa és enfrontar-se amb la norma ja existent, l’Estatut dels Treballadors, que ja defineix els treballadors per compte propi i per compte aliè”, afirma Nacho Parra, advocat del Col·lectiu Ronda.

La normativa, per a ell, arriba massa tard: “Ho fa després que el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal Suprem ja resolgués a favor dels riders; per tant, si hi ha incompliments, haurem d’esperar que els treballadors demandin o bé que actuï Inspecció de Treball, que és el que pot donar eficàcia a la llei. Tot i això, crec que l’efectivitat de la nova llei serà nul·la.”

Sentències.

El 25 de setembre del 2020, el Tribunal Suprem es va pronunciar per primera vegada a l’Estat sobre la laboralitat d’un treballador d’una plataforma digital de repartiment. Ho va fer després de diverses actuacions de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, i de gran quantitat de sentències que van afirmar que la relació que vincula els riders amb qui té el poder de direcció, organització i control a través de la plataforma és de caràcter laboral. Les empreses, però, van fer cas omís, motiu pel qual la mesa de diàleg social va concloure que l’Estatut dels Treballadors havia de reflectir amb urgència allò que ja havien dit els tribunals.

“El control de l’activitat recau en les empreses, que l’executen a través de l’aplicació. Per tant, l’eina informàtica és imprescindible per al desenvolupament del negoci, però no és l’activitat principal de l’empresa. Pel que fa als riders, que no tenen relació amb els restauradors ni amb el client final”, sense ells l’activitat empresarial no funcionaria, explica Parra.

“Malament comença una llei amb la qual ningú no està d’acord, però la no regulació no és una opció”, afirma Jordi Costa professor d’Eada Business School. Per a ell, els riders “han de tenir cobertura social com la resta de treballadors, un cop establerta si la relació laboral és ocasional o habitual”. Costa considera un fet normal que els repartidors tinguin por de perdre la feina a causa de la llei, “però hi ha d’haver una norma que la reguli, que observi els riscos que tenen, que estableixi un import mínim del servei ocasional, que ara ho fa l’algoritme; en definitiva, que trobi un equilibri”.

La reforma del RETA en marxa “hauria d’observar aquests nous tipus de treballadors perquè, ara per ara, les plataformes tenen molts beneficis i cap obligació sobre ells”, afirma Costa.

Tres mesos.

La disposició addicional vint-i-tresena diu així: “Es presumeix inclosa en l’àmbit d’aquesta llei, excepte prova en contra, l’activitat de les persones que prestin serveis retribuïts consistents en el repartiment o distribució de qualsevol producte de consum o mercaderia a tercers, per part d’ocupadors que exerceixen les facultats empresarials d’organització, direcció i control de manera indirecta o implícita, a través d’una plataforma digital, mitjançant la gestió algorítmica del servei o de les condicions de treball.”

Des de la publicació, les empreses afectades per la reforma legal (les plataformes digitals que fan servir treballadors per portar a terme la seva activitat d’entrega de productes a domicili) tindran un termini de tres mesos per regularitzar la situació d’il·legalitat en què es troben. “Llavors Inspecció de Treball haurà de pressionar pel seu compliment”, diu Parra.

Oposició i preocupació

Tant la patronal del sector com els sindicats CCOO i UGT s’han mostrat crítics amb la llei rider i els resultats que pot aconseguir. Mentre l’Associació Espanyola de l’Economia Digital (ADigital) assegura que la normativa genera “incertesa i inseguretat jurídica” en el sector, des de CCOO, tot i valorar de manera positiva haver arribar a un acord en l’esborrany, critica el fet que “empreses que es presenten com a innovadores i d’economia col·laborativa acumulin guanys traslladant les obligacions laborals i el risc als mateixos treballadors”. Per la seva part, UGT assegura que la llei no resoldrà per si sola la situació i, per tant, “ara s’ha de començar amb l’acció sindical per vigilar-ne el compliment”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia