El rapinyaire del Montsant

Quatre ciclistes perduts en la immensitat de la serra del Montsant, com si fossin un voltor, una àguila, un xoriguer i un falcó a la recerca d'una presa gustosa, van donar color a la cinquena etapa de la Volta, la dels paisatges del Priorat. Davide Malacarne (Quick Step), Javier Ramírez (Cajasur), Sergio de Lis (Euskaltel) i Gustavo César Veloso (Xacobeo) van passar-se el dia amunt i avall (180 km) enmig de vinyes i olivers en un terreny agrest adornat per menuts pobles colgats en barrancs rogencs que mai havien vist passar una caravana ciclista com la de la Volta. Per molts el vol incert d'aquests quatre ocells va ser una benedicció. Tots temien un recorregut de més de 180 quilòmetres en què no hi havia cap recta més llarga de 500 m. Cap dels quatre escapats era una amenaça per al líder tot i la presència simbòlica del gallec Veloso, un ciclista que pot presumir d'haver guanyat una Volta (2007), i això va ser una benedicció per a molts.

Així doncs, el Katiuixa de Joaquim Rodríguez va poder marcar un ritme reposat en el pilot que va permetre als ciclistes fer-la petar durant unes bones hores i saludar la canalla de les voreres en espera de noves notícies en els quilòmetres finals. Tot es va acabar decidint pujant l'últim port, cap a la Figuera. Va ser allà quan Malacarne va veure flaquejar els seus companys i se'n va anar tot sol. El jove, de només 22 anys, va resistir la reacció d'un pilot que durant uns quilòmetres havia circulat a més de deu minuts i va ser coronat nou fill predilecte de Cabacés, la vila més petita que mai ha rebut una etapa de la Volta.

A la meta l'alcalde, Josep Anton Robles, i tot el poble rebia com un heroi l'italià, que va sofrir de valent en la pujada de 400 m fins cap a l'arribada amb un pendent molt més exagerat del que marcava el llibre de ruta, a l'estil dels murs de les grans clàssiques de Flandes. Per als cabasserols i les cabasseroles això d'ahir va ser tot un esdeveniment, encara que fugaç. Totes les àvies van sortir als balcons, la mainada al carrer i els homes i dones a les tanques. El ciclisme no era el més important. Es reverenciava, com només es fa en aquests petits indrets, allò que encara significa històricament i simbòlicament la Volta. «Ens ha costat un dineral», assegurava l'alcalde sobre la línia de meta, recordant que l'etapa era una cita històrica per a tota la comarca ja que el pilot acaba de passar per 20 dels 24 municipis del Priorat.

Mentre Malacarne suava en la pujada a Cabacés, al pilot, Luis León Sánchez també va muntar, en el descens de la Figuera, el seu propi xou. A 20 quilòmetres de l'arribada va deixar clavat Rodríguez i Tondo i va provar de fer una de les exhibicions que cada any ens acostuma a regalar en algun descens. Rodríguez va admetre que durant uns instants va entrar en crisi però que amb l'ajut del mateix Tondo i dels seus companys va poder redreçar la situació. Així doncs, ja només falten dos dies perquè el de Parets es coroni rei de la Volta a la seva pròpia comarca, a Montmeló.