Opinió

Tribuna

Dolça bogeria

“Ens cal un punt de bogeria, però no guardians de la revolució, ni caceres de bruixes

Les lluites personals i polítiques que poden portar canvis profunds a la nostra vida o a la societat només es poden fer si es té un cert punt de bogeria. Aquestes són les que es confronten contra totes les forces reaccionàries als canvis, contra les pors, contra les creences, contra un poder mai qüestionat i contra les barreres emocionals personals. Aquestes lluites són les que ens fan sortir de la nostra zona de confort personal i social i ens fan créixer en allò personal o ens fan avançar com a societat. Les persones i les societats sanes són les que es veuen de tant en tant confrontades fora de la seva zona de confort gràcies al fet que una part del cos social o de la seva ment té aquest petit punt de bogeria i els fa sortir de la closca.

Aquest punt de pensament no convencional és el que permet aconseguir victòries inesperades. Els independentistes no hauríem arribat fins aquí sense aquest punt de bogeria. Ens enfrontem a un estat amb totes les seves eines coercitives, econòmiques, socials i polítiques i ho fem amb una Generalitat i un Parlament disminuïts, uns centenars d’ajuntaments i un conjunt de persones autoorganitzades en un grapat d’associacions formals i grups informals. Només si ets una mica boig perseveres contra tot pronòstic i pots creure que pots guanyar. Sense aquesta bogeria ja faria molt de temps que ens haurien derrotat o assimilat com a altres moviments socials.

Però com tota bogeria, un excés ens pot portar a l’autodestrucció, si ens dominen els nostres deliris i trastorns la nostra vida pot ser un gran desastre. Aquests dies hi ha qui ha entrat a formar part d’una caça de bruixes, segons què digui en Joan Tardà o la Marta Pascal surten veus airades que els qualifiquen de traïdors i covards cap amunt, el president Torrent rep més menyspreus i atacs d’independentistes que dels mateixos rivals polítics, la Marta Rovira i en Junqueras els han arribat a acusar d’arribar a acords que traeixen l’independentisme. Tota veu dissident és perseguida per una mena de guardians de la revolució que sense cap tipus de compassió adjudiquen una valoració moral injusta i innecessària a qui opina diferent. Un altre punt que voreja el deliri més absolut és el conjunt de “personatges a la xarxa ben informats” que dia rere dia elaboren fils amb plans mestres o secrets d’estat. Perdoneu si ofenc algú, aquests fils no tenen cap sentit o són invencions o un conjunt mal arreplegat de pseudoarguments. Superem el punt del frikisme posant-nos caretes del president Puigdemont i el mateix President ha jugat amb l’ambigüitat sobre si està tornant o no de Bèlgica, com si fos un acudit o una broma.

Hem de mantenir la virtut d’estar en el punt just de dolça bogeria i no massa més perquè del sublim al ridícul només hi ha un pas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.